Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Dos anys més de repressió contra l'independentisme (1982-1983)

Aquest article ressegueix la cronologia de dos anys de repressió contra el moviment independentista català, que obria el camí contra el marc constitucional espanyol superant detencions, tortura, empresonaments, judicis...

31/01/2016 Memòria històrica

L’Estat espanyol es va mostrar decidit durant aquests anys a impedir que la llavor d’un nou moviment independentista creixés, i l’any 1982 els aparells policíac i judicial l’Estat van tonrar a l'atac contra aquest moviment. I en aquest context apareixerien les primeres mostres d’afebliment del moviment, que rebia cops per totes bandes i la marginació política per part dels partits situats en el poder. Malgrat la resposta solidària i la fermesa d'aquella reduïda militància independentista, les detencions del desembre de 1981 havien suposat una forta sotragada per al moviment.

Aquell any va començar amb mobilitzacions de solidaritat amb els encausats del “Cas Batista i Roca”, que havien de ser jutjats a Madrid aquella setmana. Hi va haver mobilitzacions com el recital de Lluís Llach a la Nau del Clot, organitzat pels CSPC, al qual assistiren 2.000 persones i que va acabar esdevenint un clam de suport a Terra Lliure.

L’escalada repressiva es va manifestar de nou el març de 1982. Un altre cop es va dirigir contra un nucli de persones molt actives dins el moviment polític, concretament d’IPC i dels CSPC. Aquesta vegada l’excusa va ser la pancarta que portaven el 14 de març de 1982 a la manifestació contra la LOHPA, convocada per la Crida a la Solidaritat i que tenia el suport de partits com CiU i el PSUC.

Durant alguns mesos el debat sobre aquesta llei havia provocat un clima de crispació política a Catalunya, ja que es va considerar com un atac a l'autogovern. Per a l’independentisme la LOHPA era una agressió derivada d'una Constitució anticatalana i d'una autonomia sucursalista i, per tant, calia una alternativa nacional-popular que obrís el camí cap a la independència nacional.

Tres dies després de la manifestació, la policia va detenir sis militants d'IPC, entre els quals hi havia alguns coneguts dirigents, sota l'acusació de ser els portadors d’una pancarta amb el lema “Independència”, fet que el jutge va qualificar de delicte d’incitació a la rebel·lió. Després de restar incomunicats més temps del permès per la legislació ordinària, van ingressar a les presons de la Model i la Trinitat de Barcelona, on van romandre empresonats cinc setmanes, acusats d’“Ultraje a la unidad de la Nación Española”, segons la diligència del Jutjat d’Instrucció núm. 8 del dia 20 de març de 1982. Arran d'aquests detencions i empresonaments es va dur a terme una campanya sota l'eslògan "Jo també hi era".

Com en moments anteriors, l’independentisme va patir un assetjament parapolicial amb amenaces de bomba al local d’IPC i dels CSPC i pintades aparegudes als habitatges de militants independentistes destacats. També en aquests mesos una campanya intoxicadora, que es va denunciar com una maniobra per desprestigiar l’independentisme, inundava Barcelona d’enganxines i pintades amb eslògans racistes. Les organitzacions independentistes van denunciar sense pal·liatius la campanya racista “Fora Xarnegos!”, que va usar el nom històric Nosaltres Sols i en la qual van participar elements feixistitzants instigats amb tota certesa pels serveis secrets espanyols.

Per la seva banda, tot i les detencions del mes desembre de 1981, Terra Lliure va tornar a oferir una demostració de força la nit del 23 de gener en què va col·locar dos explosius a oficines de FECSA a Sant Cugat i Cornellà del Llobregat. Dos dies més tard, va atacar amb un potent artefacte la caserna de la Guàrdia Civil a Alcover (Alt Camp).

El 22 d’abril van esclatar 200 grams d’explosiu plàstic a la caserna d’aquest cos a Vallvidrera; l’explosió va ferir dos agents. Vuit dies després, el 30 d’abril, l’objectiu va ser una oficina de l’INEM de Sant Feliu de Llobregat “pel seu paper de gestors de l’atur i el seu rol objectiu contra la classe treballadora.”  Era el primer cop que s’atacava aquest organisme estatal, un objectiu que esdevindria un objectiu habitual de Terra Lliure a partir d’aleshores.

Malgrat el desgast de la repressió, moviment independentista va participar activament en la manifestació del 14 de març contra la LOAPA amb el lema "Independència", però va pagar la presència política en aquesta mobilització amb la repressió un altre cop i el silenci de l'autonomisme, que no podia assimilar les contradiccions d'aquella situació.

Més detencions

Però, entre el 15 i el 16 de novembre de 1982, el Mando Unificado de la Lucha Contra el Terrorismo (MULC) anunciava la descoberta d'un amagatall amb explosius i armament a la serra de Collserola, terme municipal de Sant Feliu de Llobregat, i passava a aplicar la llei antiterrorista als independentistes Carles Benítez de San Just Desvern (Baix Llobregat), Guillem Berengueres de Sant Andreu de Palomar (Barcelonès), Ramon Lagé, militant d'IPC de Molins de Rei (Baix Llobregat), Xavier Montón de Sant Just Desvern (Baix Llobregat), Carles Soler de Vilanova i la Geltrú (El Garraf), Aureli Solsona de Sant Andreu de Palomar (Barcelonés) i Bonaventura Subielas de Barcelona.

Després de quasi deu dies d'incomunicació i d'interrogatori a les dependències policials de Via Laietana de Barcelona, van ser traslladats a Madrid i posats a disposició del jutge de l'Audiencia Nacional. Guillem Berengueres, Carles Soler i Bonaventura Subielas van ser posats en llibertat sense càrrecs. En Carles, en Xavier, l'Aureli i en Ramon van quedar empresonats a Carabanchel acusats de pertànyer o estar vinculats a Terra Lliure. Un mes més tard van sortir en llibertat provisional l'Aureli Solsona i en Ramon Lagé prèvia fiança de 100.000 pessetes.

Carles Benítez i Xavier Montón van denunciar davant el jutge de l'Audiència Nacional espanyola que havien sofert tortures i maltractaments a comissaria. En el decurs d'aquestes detencions i per primera vegada als Països Catalans un jutge va poder penetrar a Comissaria per comprovar l'estat d'Aureli Solsona (damunt el qual la família havia denunciat tortures) a qui el seu germà Josep que havia sortit de comissaria al cap de 24 hores, havia vist la cara de l'Aureli molt inflada i marcada. Mentre succeïa això, Heribert Barrera, president del Parlament de Catalunya, en un acte organitzat per la Crida a la Solidaritat sobre la "llei antiterrorista en la perspectiva del canvi", promogut arran d'aquestes detencions, denunciava l'esmentada llei, però al mateix temps, creient-se les versions telefòniques de la policia afirmava, "tal vegada hi ha maltractaments, però a Catalunya ha desaparegut la tortura" i continuava "però pot reaparèixer si deixem de vetllar pel respecte que han de tenir els drets humans."

Com sempre que hi havia hagut detencions la solidaritat no es féu esperar. Els primers a reaccionar van ser els companys i companyes dels llocs de treball, i dels barris o localitats de residència dels detinguts. Les mostres de solidaritat més fortes es van desenvolupar a Esplugues de Llobregat i a Sant Just Desvern. En aquesta localitat, immediatament després de les detencions es va crear la Comissió Cívica de Veïns de Sant Just i el dia 22 de novembre prop d'un centenar de botigues tancaven mitja hora exigint la llibertat d'en Carles i en Xavier.

Però l'onada repressiva no es va aturar en aquestes detencions. El 25 de gener de 1983 era detingut sota la llei antiterrorista i posteriorment empresonat Josep Digon, acusat de pertànyer a Terra Lliure i de tenir relacions amb un escamot llibertari. El 31 de gener a la nit van ser detinguts i incomunicats Ignasi Fariñas, Isabel Herrero i Josep M. Cervelló acusats de tenir vinculacions amb escamots de Terra Lliure. Dies més tard van ser deixats en llibertat, i en Josep Maria va denunciar tortures i maltractaments.

Mesos abans havien tingut lloc diversos judicis a l'Audiència Nacional. El 20 i 24 de setembre contra militants del RCAN, Guillem Lorenzo i Treviño i Albert Rubio i Sancho que havien estat condemnats a més de vint-i-sis anys de presó. El 30 de juny i el 8 de juliol de 1983 es va celebrar el primer judici contra Terra Lliure, en les persones de Pere Bascompte i Jaume Llussà. Bascompte va ser comdemnat a nou anys de presó i Llussà a vuit mesos. En aquest judici Bascompte va assumir públicament la seva militància a Terra Lliure i l’autoria del tret a la cama de Jiménez Losantos, raó per la qual va ser condemnat a 9 anys de presó, i Jaume Llussà, a un any i mig. Jussà va sortir en llibertat després del judici perquè havia complert la condemna durant la presó preventiva. Per un error burocràtic, Pere Bascompte va ser alliberat el 25 de novembre de 1983, un fet que va aprofitar per passar immediatament a la clandestinitat i refugiar-se posteriorment a la Catalunya del Nord.

El desembre de 1982, el Tribunal Suprem confirmava la sentència de l'Audiència Nacional contra els independentistes Xavier Barberà (36 anys), Antoní Massaguer (36 anys) i Ferran Jabardo (6 anys), sentència que tornava a ratificar el Tribunal Constitucional l'abril de 1983, explicitant que no s'aplicava a aquests encausats l'Amnistia de 1977, per considerar el caràcter independentista de la seva lluita.

Així, l’any 1983 hi havia una quinzena d’independentistes empresonats a diferents centres de l’Estat espanyol. Després dels primers alliberaments de Quim Pelegrí i Frederic Bentanachs el juliol de 1982 i dels de Dolors Tubau i Abel Rebollo l’agost i l’octubre d’aquell mateix any, el degoteig de detencions va tornar a omplir d’independentistes les presons. A més, encara hi romanien els represaliats d’EPOCA i membres de l’ERAT i de RCAN, assumits pels CSPC, i també Jordi Puig, acusat d’haver col·laborat en l’assalt a la caserna de Berga.

A tot això, cal afegir-hi, a més, durant aquests mesos multes, retencions, pressions parapolicials i policials contra militants independentistes.

 

 Cronologia de dos anys de repressió i creixement del moviment independentista

1982

8 gener Recital de Lluís Llach a la Nau del Clot, organitzat pels CSPC. Cloenda de la campanya de mobilització pel judici dels militants d’Època. Hi assisteixen 2.000 persones, amb crits freqüents de «Visca Terra Lliure!».

12 gener Judici dels militants d’Època. Antoní Masseguer i Xavier Barberà són condemnats a 36 anys de presó, Ferran Jabardo a 12 anys, Abel Rebollo a 2 anys i tres mesos, i Dolors Tubau a 2 anys i tres mesos. L’Audiència rebutja aplicar l’Amnistia de 1977 als condemnats, argüint el caràcter independentista d’Època.

23 gener Terra Lliure fa esclatar artefactes contra les oficines de FECSA a Cornellà (Baix Llobregat) i Sant Cugat (Vallès Occidental).

26 gener III Aniversari de la mort de Martí Marcó. Acte d’homenatge dels CSPC.

 25 febrer Terra Lliure fa esclatar un artefacte explosiu a la caserna de la guàrdia civil a Alcover.

6 març Festival organitzat per la TAE a Montjuïc, amb assistència de 5.000 persones.

14 març Manifestació a Barcelona contra la Lohpa. Hi assisteixen 300.000 persones. El bloc independentista anava presidit per una pancarta única amb el lema «Independència».

18 març La policia deté sis militants d’IPC, entre ells alguns coneguts dirigents, sota l’acusació de ser els portadors de la pancarta independentista a la manifestació antiLohpa, fet que qualifiquen de delicte de rebel·lió. Els detinguts ingressen a les presons de la Model i la Trinitat, de Barcelona.

27 i 28 març Concentració contra la nuclear d’Ascó, convocada per la TAE.

Abril Es funda el Partit dels Comunistes de Catalunya (PCC) que agrupa els prosoviètics escindits del PSUC.

23 abril Manifestació convocada pels CSPC per la llibertat dels independentistes empresonats

24 abril Surten en llibertat els detinguts per la manifestació antiLohpa.

25 abril Celebració a Castelló dels actes commemoratius de la derrota d’Almansa, amb presència independentista dels CSPC.

30 abril Judici dels acusats de col·laboració en l’assalt de la caserna de Berga. Els acusats d’intervenir-hi seran jutjats molt més tard en consell de guerra.

22 maig Terra Lliure col·loca un artefacte explosiu a la caserna de la guàrdia civil de Vallvidrera (Barcelona), que en explotar en fereix lleument dos números.

30 maig Terra Lliure col·loca dos artefactes explosius, un contra l’oficina de l’INEM de Sant Feliu de Llobregat, i l’altre contra la Magistratura del Treball de Girona.

Juny Naixement del primer nucli dels GDL (Grups de Defensa de la Llengua).

Juliol Aprovació de la Lohpa al Congrés i al Senat espanyols. Terra Lliure col·loca un artefacte explosiu a les oficines d’ENHER, al carrer Joan Güell de Barcelona.

Terra Lliure col·loca un artefacte explosiu a les oficines de FECSA, a Mollet del Vallès.

6 juliol Gravíssims incendis forestals arreu dels Països Catalans. Campanya independentista en favor dels boscos. Quim Pelegrí surt de la presó en complir la condemna. Rebuda dels CSPC.

19 juliol Aplec del Pi de les Tres Branques. Els CSPC hi realitzen una important agitació.

V Trobada Independentista a Sant Pere de Ribes (Garraf).

Primera crida per crear el Moviment de Defensa de la Terra.

1 agost Els Parlaments basc i català presenten recurs d’inconstitucionalitat contra la Lohpa, davant el Tribunal Constitucional.

Setembre

Amenaces a independentistes: amenaça de bomba al local d’IPC. Aparició de pintades a les cases dels militants acusant-los de «terroristes».

2 setembre Terra Lliure col·loca un artefacte explosiu a la Delegació d’Icona, a Barcelona.

Onze de setembre Concentració independentista al Fossar de les Moreres organitzada pels CSPC. Intervencions centrades en lluites sectorials, entre les quals la TAE i els GDL. Assistència d’unes 8.000 persones.

20 setembre Judici dels militants de la RCAN (Resistència Catalana d’Alliberament Nacional).

Sortida de la presó de Frederic Bentanax i Dolors Tubau. Actes de rebuda dels CSPC.

La Pantanà: greus inundacions al País Valencià per causa del rebentament de la presa de Tous.

Campanya electoral per les eleccions generals espanyoles.

16 i 17 setembre Es realitza la primera part de la I Assemblea de Terra Lliure.

28 setembre Eleccions generals. Àmplia victòria del PSOE amb 10 milions de vots.

13 i 14 novembre Es realitza la segona part de la I Assemblea de Terra Lliure.

14 novembre Manifestació antinuclear a Barcelona, convocada per la TAE.

16 novembre Detencions d’independentistes. Carles Benítez i Baudés (TL), i Xavier Monton i Canals (TL), a Sant Just Desvern; Ramon Lagé i Alé (IPC), a Molins de Rei; Aureli Solsona i Martínez (IPC), a Sant Andreu (Barcelona), juntament amb Guillem Berengueras i Bonaventura Subielas i Arqué, i Carles Soler i Esteve a Vilanova i la Geltrú. Importants mobilitzacions de suport organitzades pels CSPC. A Madrid, el jutge de l’Audiència Nacional ordena que Carles, Xavier, Ramon i Aureli ingressin a la presó, i posa en llibertat la resta. Els dos darrers, en Ramon i l’Aureli, sortiran de la presó al cap d’un mes.

Desembre Constitució del govern del PSOE.

5 desembre Mort del dirigent dels GRAPO, Martín Luna, a Barcelona, a mans de la policia. El recentment estrenat ministre de l’Interior, José Barrionuevo, declara cínicament que "més val que mori un terrorista que un policia."

19 desembre Manifestació a Barcelona organitzada pels CSPC, per la llibertat dels patriotes empresonats i contra la Llei Antiterrorista.

 

1983

12 gener Actes a Sant Just Desvern per la llibertat d’en Carles i en Xavier.

17 gener Manifestació, a Barcelona, organitzada pels CSPC per la llibertat dels patriotes empresonats.

25 gener Detenció de Josep Digon i Balaguer, antic militant del FAC, en relació amb un grup anarquista. La policia l’acusa de tenir vinculacions amb Terra Lliure.

31 gener Detenció de Josep M. Cervelló i Torrellas, Isabel Herrero i Ignasi Fariñas, tots ells militants d’IPC, acusats de pertànyer a TL. Al cap de cinc dies d’incomunicació i tortures són posats en llibertat sense càrrecs. Josep M. presenta denúncia per tortures al jutjat.

6 febrer Manifestació a Barcelona organitzada pels CSPC per protestar contra les darreres detencions i la Llei Antiterrorista.

Març Miquel Roca i Junyent llança l’operació «reformista», tendent a propiciar una opció de centre a nivell d’Estat.

5 març A Catalunya del Nord es fa una pintada general de les senyalitzacions en francès.

8 març Eleccions municipals a tot l’Estat espanyol.

Dia Internacional de la Dona Treballadora. Manifestació a Barcelona amb presència independentista.

12 març Es consoliden els GDL com a organització. S’aprova la seva Declaració de Principis.

20 abril Terra Lliure col·loca un artefacte explosiu a la caserna de la guàrdia civil de Sitges.

23 abril Manifestació, a Barcelona, en defensa de la llengua. Detencions per la cremada d’una parada del PSOE.

24 abril Actes a Gandia en commemoració de la derrota d’Almansa, amb assistència de 10.000 persones i presència predominantment independentista.

1 maig Manifestació, a Barcelona, convocada pels COL (Col·lectius d’Obrers en Lluita), FACC (Federació Anarquista Comunista de Catalunya) i CT (Col·lectius de Treballadors). Col·locació d’una placa commemorativa en homenatge al Noi del Sucre, en Salvador Seguí.

8 maig Eleccions municipals a tot l’Estat espanyol. Victòria socialista a les principals poblacions.

25 maig Els CSPC organitzen a Valls un acte arran de la detenció de Joan Palau pels fets de Sant Jordi.

2 juny Aniversari de la mort de Fèlix Goñi. Acte d’homenatge dels CSPC.

5 juny Concentració a Reus contra la nuclear d’Ascó amb presència independentista.

8 juny Acte a Barcelona amb el lema «És Delicte Ser Independentista?».

24 juny Celebració de la Festa Nacional dels Països Catalans a Castelló, amb assistència de 12.000 persones i forta presència independentista.

27 juny Concentració davant de la seu de la Delegació del Govern de Barcelona contra la nuclear d’Ascó.

30 juny Judici a l’Audiència Nacional de Madrid contra Pere Bascompte i Jaume Llussà. Pere Bascompte declara ser membre de Terra Lliure i autor de l’acció contra Jiménez Losantos. Es produeixen mobilitzacions de suport a Manresa, Monistrol i Barcelona.

És posada en marxa la Central nuclear d’Ascó.

Juliol Continua el judici contra Pere Bascompte i Jaume Llussà. Sentència del judici: 9 anys de presó per a Pere Bascompte i una condemna simbòlica per a Jaume Llussà, que surt en llibertat.

15 juliol Manifestació, a Barcelona, contra la Llei Antiterrorista, amb important presència independentista.

Agost Es coneix la sentència del Tribunal Constitucional sobre la VI Trobada Independentista a Artés (Bages). Debats sobre la formació del Moviment de Defensa de la Terra.

17 al 27 agost Universitat Catalana d’Estiu a Prada. Actes independentistes i presentació dels GDL.

7 setembre Terra Lliure col·loca dos morters de llançament retardat a les casernes de la policia nacional de Casaramona, a Barcelona, i a la de la guàrdia civil de Martorell.

Onze de setembre Concentració independentista al Fossar de les Moreres, amb important participació. TV-3 emet la primera emissió pilot. Els partits sucursalistes no convoquen cap manifestació. Es fa la crida a la formació de l’MDT. En els incidents de la jornada són detinguts l’independentista Joan Ridaura i d’altres.

15 setembre Cercavila per la llengua a Gràcia.

16 setembre 1 Sopar en Català, a Barcelona, organitzat pels GDL.

21 octubre Manifestació antiOTAN, a Barcelona. Presència dels CSPC denunciant l’imminent Consell de guerra contra Jordi Puig, per l’assalt a la caserna de Berga.

25 octubre Consell de guerra per l’assalt a la caserna de Berga. Jordi Puig es declara independentista.

XXIV Aplec del Puig al País Valencià.

Novembre Terra Lliure col·loca un morter amb llançament retardat contra la caserna de la policia nacional de Casaramona, que llança el seu projectil i esclata damunt de la caserna. Un altre morter dirigit a la seu de la Delegació del Govern, al carrer de Mallorca de Barcelona, no arriba a funcionar.

Terra Lliure col·loca un artefacte explosiu al quart pis dels Jutjats de València, produint importants destrosses materials.

15 novembre Judici a l’Audiència Nacional contra Carles Benítez. És absolt i continua a la presó pendent d’altres judicis. Terra Lliure col·loca un artefacte explosiu a les oficines d’Hidroelèctrica Española, a València.

17 novembre Processament dels advocats defensors dels acusats en l’assalt a la caserna de Berga.

Terra Lliure col·loca un artefacte explosiu a les oficines de FECSA al carrer Gran de Sarrià (Barcelona).

Valora
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2020 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid