Dissabte es va realitzar a Cerdanyola un acte per recordar a Jon Paredes Manot, "Txiki", en el marc del 40è aniversari de l'afusellament del lluitador independentista basc en uns boscos d’aquesta ciutat el 1975.
L’acte es va realitzar al Museu d’Art de Cerdanyola (MA), amb una nodrida assistència de persones de la població i d’arreu del territori i del País Basc. El fons de l’escenari estava presidit per una pantalla amb una pintura de “Txiki”, junt amb una ikurriña, una estelada i una pancarta que reclamava el reagrupament i el retorn dels refugiats al País Basc.
S’ha portat a terme gràcies a un comissió plural (Compromís-CUP, ERC, persones independents, Mai Més!) i el suport de l’Ajuntament de Cerdanyola.
Emotivitat, memòria i objectius vigents
Durant l’acte, carregat de molta emotivitat, es va visionar un petit vídeo de memòria dels afusellaments de 1975 i va comptar amb l’actuació del cantant Ramon Sauló, que va dedicar un tema a “Txiki.”
Hi van intervenir el diputat Joan Tardà (ERC), el periodista i membre de la CUP David Fernàndez i el periodista basc Martxelo Otamendi, així com l’advocada de “Txiki” durant el seu captiveri i procés, Magda Oranich. Tots van coincidir que cal mantenir la flama de la memòria com a pas en la construcció d’un futur de llibertats i justícia social, i en la denúncia que 40 anys després, com el cas de l’assassinat de Lluís Companys, no s’hagi demanat perdó ni s’hagi investigat els fets d’aquests crims polítics.
L'alcalde de Carles Escola va exposar en el seu discurs que des del govern de Cerdanyola es proposarà el nom d'un carrer o plaça a Jon Paredes Manot “Txiki”, per a la qual cosa caldrà comptar amb el suprt d’altres grups del consistori.
Martín Gaietano i Iñaki Mujika Arregui, vinguts des del País Basc amb un conjunt de companys per assistir a l’homenatge, van intervenir a l’acte per transmetre el record i diverses opinions sobre aquell crim del franquisme, però també sobre la situació política i social actuals. El primer, company d’infància i de militància de “Txiki”, va explicar vivències de joventut, l’evolució i el moment històric, i el ferm compromís polític del seu company.
Un dels moments més emotius va ser quan es va llegir la carta redactada per “Txiki” a la presó hores abans de ser afusellat, en què emplaçava a la lluita contra el feixisme i els objectius polítics de l’organització armada en què militava.
L’acte es va cloure amb l’entrega d’unes plaques de vitrall al germà i als companys de “Txiki” en nom de la comissió organitzadora de l’acte, i amb el cant dels Segadors i l’Eusko Gudariak.
