Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Memòria història
Crida a les institucions per tal que dediquen places i carrers als Maulets

Suggereix també que se li dediquen places i carrers a Joan Baptista Basset, com a màxim exponent polític i militar de la revolta valenciana contra el Borbó.

16/12/2015 Drets i Llibertats

Un manifest sota el títol "Hi ha lloc per als maulets?" fa una crida a les institucions per tal que dediquen places i carrers als Maulets. El text està signant per diverses personalitats relacionades  amb la investigació o difusió, des de diferents àmbits (la universitat, la literatura, la música, l'art, la recreació històrica...), dels fets de la Guerra de Successió.

El manifest s'ha fet públic aquest matí, coincidint amb el 310 aniversari de l'entrada dels "Maulets" a València, 310 aniversari de l'entrada dels maulets a València, l'any 1705, moment en el qual el Regne de València es declara partidari de Carles d'Àustria en la guerra contra la casa de Borbó.

El text comença tot dient que "«No s'ensenya a les escoles com van esclafar un país, perquè d'aquella sembrada continuen collint fruits» explicaven els joves d'Al Tall allà pel 1979 al disc «Quan el mal ve d'Almansa». Molt de temps ha passat des de la publicació d'aquells versos de Vicent Torrent i, malauradament, són igualment vàlids en l'actualitat. En efecte, la Guerra de Successió continua sent la gran oblidada en la memòria col·lectiva valenciana i això no és gens casual".

Reivindica places i carrers a Joan Baptista Basset

També recorda que a hores d'ara, Alaquàs, Torrent, l'Alcúdia, Alacant, Xàtiva, Pedreguer i Alcoi, ja tenen vies retolades amb el nom dels Maulets, símbol de la defensa dels furs valencians i dels anhels de justícia social, objectius que van anar de la mà durant la Guerra de Successió.

De la mateixa manera, "volem suggerir que se li dediquen places i carrers a Joan Baptista Basset, com a màxim exponent polític i militar de la revolta valenciana contra el Borbó".

El text acaba, dient que "un poble que oblida la pròpia història és més fàcilment manipulable i això ja ho sabien en temps de Felip V. El 22 de novembre de 1707, la Cámara de Castilla declarava que «no tiene por conveniente el que en aquella ciudad haya jurados, antes sí desea que aún el nombre de estos oficiales quede sepultado en el olvido». Rescatar aquesta part de la història és un acte necessari de justícia amb nosaltres mateixos com a col·lectivitat".

Entre el signants, hi ha Joan Francesc Mira, escriptor. Autor de 1707. Després de la batalla; Pau Tobar, historiador. Autor d'El pas dels maulets; Xavi Sarrià (músic i escriptor) i Toni Royo, delegat d'ACPV a Castelló, entre altres.

Valora
Rànquings
  1. Neix 'Ràfec', una nova revista d'història social i cultural des de la perspectiva materialista
  2. Poble Lliure i La Forja rebutgen un front d'esquerres amb ERC, els Comuns i la CUP i aposten per reforçar l'independentisme rupturista
  3. Violacions greus de drets fonamentals de la policia contra els 600 cantaires
  4. Garzón es presenta com a víctima a TV3 i dona lliçons de democràcia
  5. Mor en combat un dirigent històric del Front Polisario enmig d'un conflicte cada cop més invisible
  6. Josep Termes rebutja identificar nacionalisme i burgesia en una entrevista a Canigó de 1975
  7. L'Hospitalet rememora el segrest de la Mare de Déu de Núria, una acció de resistència contra el franquisme
  8. L'aplec del Canigó, la primera cita per a la regeneració de la Flama
  9. Commemoració del 60è aniversari del segrest de la Mare de Déu de Núria
  10. Més d’un centenar d’entitats impulsen una campanya de suport a Roger Español davant el judici per les càrregues de l’1-O
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2026 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid