La Diada Nacional d’aquest 11 de Setembre ha desmentit els auguris de desencís i les previsions de pluja amb un esclat independentista que ha tornat a omplir carrers i places arreu del país. Les noves generacions han estat el motor d’una jornada marcada per la força juvenil, el crit d’insubmissió i la defensa del català i de la llibertat.
La vigília, les Marxes de Torxes van encendre el país sencer: milers de persones van desfilar en desenes de pobles i ciutats, des de les comarques de l’Ebre fins a l’Empordà, des del País Valencià fins a la Catalunya Nord. L’ambient, carregat de memòria i compromís, ja anunciava que la Diada no seria pas apagada.
El matí de l’11, la pluja va obligar a cancel·lar els actes al Fossar de les Moreres. Entre aquests, també els previstos per Poble Lliure, que havia de fer-hi la seva tradicional convocatòria política. Tot i això, arreu del territori es van mantenir ofrenes i actes culturals i polítics. Les pancartes i els crits ja marcaven el to del dia: “La vostra normalitat és la nostra resistència”.
A la tarda, la mobilització va esclatar amb força. L’ANC va reunir desenes de milers de persones a Barcelona, Girona i Tortosa, enmig d’una nova guerra de xifres. A Barcelona, la manifestació va comptar amb la participació destacada de la pagesia, que hi va acudir amb tractors, recordant que la defensa de la terra i del país és inseparable de la lluita per la llibertat. Els crits i consignes van ressonar amb intensitat: “Sense els joves, no hi ha revolució” i “No volem ser una regió d’Espanya, volem la independència”.
Un dels moments més icònics de la jornada es va viure al final de la marxa de Barcelona, quan un grup de joves es va enfilar a la part baixa del monument a Colom, símbol del colonialisme espanyol, i hi van desplegar nombroses estelades. Des de l’escenari, l’organització els va demanar que baixessin, però els joves van fer cas omís i van mantenir la seva acció, arrencant aplaudiments d’una part del públic.
Al final de la mobilització de Barcelona, el president de l’ANC, Lluís Llach, va pronunciar un parlament contundent en què es va fer ressò de la crida a la insubmissió davant la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que torna a atacar el català a l’escola. “Només amb desobediència col·lectiva podrem garantir el futur de la llengua i del país”, va afirmar, aixecant els aplaudiments dels assistents.
En paral·lel, l’Esquerra Independentista va celebrar la seva pròpia manifestació a Barcelona, amb un discurs més combatiu contra l’Estat i contra l’autonomisme. Els crits a favor de l’autodeterminació i contra el capitalisme es van barrejar amb consignes de solidaritat internacional, mostrant un independentisme divers i amb forta presència juvenil.
En definitiva, la Diada 2025 ha estat un reflex de resistència i renovació. Malgrat el cansament i els obstacles, els carrers han demostrat que la flama de la llibertat continua viva, alimentada per les noves generacions i la implicació molt més compromesa de sectors populars com la pagesia.
