Neus Català, lleganyosa*, cent batalles guanyades. (*lleganyosa: natural o referent als Guiamets)
És difícil escriure sobre la Neus Català, vaja, és difícil escriure sobre ella com a guiametà, com a batlle, com a professor de socials, com a cupaire, i com a moltíssimes altres coses sense caure en la demagògia vil i el discurs fàcil.
La Neus Català és la persona més famosa dels Guiamets, és un fet i personalment és una sort. És una qüestió d’atzar, és evident, però reconforta molt que la persona més significada del nostre poble no sigui cap general que sabre en mà presideixi cap plaça. I que no sigui algun sant que hagi trencat les lleis físiques amb algun miracle. Tampoc algun banquer ni cap ministre. No, la persona més famosa dels Guiamets és la Neus.
La Neus és d’aquelles persones a les quals les superen el seu propi llegat, i això com és lògic és difícil de gestionar. Personalment crec que la primera batalla guanyada de la Neus és el fet de ser dona. És a dir: la persona més famosa del nostre poble és una dona. Perquè sobra dir que a la nostra societat actual on cada dia moren dones víctimes del terrorisme masclista falten referents femenins. I també sobra dir i crec que m’ enteneu, que tot el què va passar la Neus fou molt més dur pel fet de ser dona.
La Neus també és antifeixista, convençuda i de pedra picada. Dogma de fe en el qual molts convergim . Què és ser antifeixista? És tenir consciència de què la lluita contra l’opressió no és ni una moda, ni un caprici. És una manera d’entendre la vida. Si repassem la biografia de la Neus ens queda molt clar .
La Neus va anar lluny del seu país, i hi va anar a ajudar. D’això se’n diu solidaritat, també se’n diu internacionalisme, i l’Ernesto Guevara “Che” ho definia com a “tendresa entre pobles”. Internacionalista, com el grup de soldats que romanen enterrats al cementiri del nostre poble on de les 97 persones enterrades més de la meitat eren estrangers que com la Neus ( però uns anys abans) havien arribat de terres llunyanes per ajudar.
La Neus va resistir, perquè ja sabeu què deia el president Companys: resistir és vèncer. I la Neus va resistir, i tant que va resistir.
La Neus també té consciència política, i entén la política com una eina per a la redistribució de la riquesa, de socialitzar els recursos, de crear la igualtat en una societat nova , solidària i justa. D’aquell PSUC que feu tant i que tant s’enyora.
Dona, resistent, antifeixista, internacionalista, socialista...podríem afegir que és la noia del Baltasar el barber, o què feia teatre als anys trenta als Guiamets, que és la germana del Lluís una persona compromesa i excepcional, en fi no acabaríem mai . Jo només afegiria una cosa: Neus Català, lleganyosa. Perquè sempre, sempre, sempre la Neus ha dit que era dels Guiamets. Aquest fet fa, que fins i tot les persones que no tenen en bon criteri a la Neus, que n’hi ha també, li reconeguin. “Sempre ha dit que és dels Guiamets” és una frase que molta gent utilitza. Això també ens porta a un altra batalla, a banda de l’orgull que en puguem tenir els i les lleganyoses, i és que la Neus ens aporta un referent nacional des de l’àmbit rural. Fomentant així l’equilibri territorial i demostrant que fora de les ciutats i les capitals existeixen persones i vides extraordinàries i meravelloses.
I per acabar reblem el clau. Neus Català que al 9N va venir a votar. Com si no hagués fet prou, i demostrant que als 99 anys i a qualsevol edat cal estar al costat de la democràcia i els drets més elementals, com és el dret a decidir.
Moltes gràcies Neus, moltes felicitats i molt contents i contentes de què ens representis.
Miquel Perelló i Segura
Alcalde dels Guiamets per la CUP-PA
