Més sobre discriminació lingüística a Russafa, València

L’altre dia, a principis d’agost, va tornar a passar en el que sembla una mena de “normalitat” de la dictadura en aquesta “democràcia”, que tots sabem que no és realment una democràcia. Una vegada més hi hagué a València una altra agressió per discriminació lingüística, i van milers, tot i que sovint no en tenim constància i molta gent no ho denuncia perquè assumeix el supremacisme i la ‘normalitat’ espanyola, és a dir, que no tenim dret a tenir drets, la valenciana, balear o catalana gent. Àlex, un amic, va anar al bar PiK Nik del carrer Cadis a Russafa, va demanar l’esmorzar en el català de València i el van fer fora del bar perquè no volien escoltar ningú que parlara en valencià. Per discriminació lingüística i per racisme anticatalanista i antivalencià. Per supremacisme espanyolista impulsat per l’estat d’arrel castellanista i anticatalanista que jerarquitza les llengües i en posa una per sobre de l’altra, per augmentar el poder d’una i discriminar l’altra fins a l’extermini.

Fa uns anys, des de SOS Racisme del País Valencià i a d’altres parts d’Europa, s’obriren oficines contra el racisme i la discriminació perquè si alguna persona migrant, si alguna persona que pertany al poble gitano o a alguna minoria objecte de discriminacions, patia algun acte de racisme o discriminació, poguera denunciar els seus agressors. Si era discriminada pel seu aspecte físic, per ser migrant, gitano, africà, asiàtic, en un bar, discoteca, etc. li proposàvem posar una denúncia perquè les multes dissuadiren de tornar a agredir i discriminar el discriminador. El problema gros passa quan era la mateixa policia qui era el botxí que causava aquesta discriminació, com malauradament, sol passar. No cal una oficina específica contra els actes de discriminació lingüística per expressar-se en la llengua pròpia i històrica del País Valencià.

Com passa en el racisme, en relació a expressar-se en valencià o el català de València passa cada dos per tres, sovint, és un metge el que ens fa fora d’una consulta que considera ‘seua’ i on no pot entrar la ‘legalitat vigent’, que indica i proclama que es pot parlar en valencià o castellà, lliurement i amb els mateixos drets, però no exactament igual perquè l’estat ja s’ha encarregat d’ubicar una llengua com a superior i l’altra com a “inferior”, sovint és el propietari del bar que en un retorn al franquisme considera que el seu bar és ‘el més espanyol’ del País Valencià i de la Península Ibèrica, té una mena de “dret d’admissió” per excloure la gent en contra de la “llei en vigor” (més bé en poc vigor!) i no permet que li parlen en valencià o català, per discriminació lingüística, sovint és un taxista a Madrid o a València, que escolta parlar en valencià, es torna boig i et fa fora del seu taxi perquè el català és una llengua a perseguir a mort, declarada enemiga de la humanitat hispana, molt sovint la mateixa policia, que és la que ha de vigilar pel compliment de la legalitat ‘vigent’ i és la que agredeix, multa, reté, tanca en comissaria o denuncia algú pel fet d’expressar-se en valencià. O arribes a la comissaria i si parles en valencià, el primer que et diuen és que allà no es pot parlar en valencià, és un recinte fora de la llei, com em va passar a la comissaria de Ferran en Catòlic de València, quan em detingueren, a principis del segle XXI, per protestar pacíficament a La Punta per impedir que desferen les séquies, les terres i les alqueries de la gent que hi vivia. Quan em preguntaren si volia declarar davant del jutge o davant la policia, tractí de respondre en valencià i em digueren, greument, que allà no es parlava en valencià: normalitat espanyola. Continuïtat de la dictadura en “democràcia”, amb la complicitat de la majoria dels “intel·lectuals” espanyols que critiquen la immersió lingüística i les altres llengües perquè voldrien que només hi haguera un monolingüisme en espanyol; només defensen els avantatges del plurilingüisme quan es tracta de defensar l’espanyol als Estats Units, contra l’”only English”, però ells apliquen a tot l’estat l’”only Spanish” sense cap consciència de reproduir les mateixes consignes ideològiques i pràctiques de la dictadura feixista.

No sé què haurà fet Àlex, que és una persona molt conscienciada sobre la necessitat de denunciar aquestes agressions i discriminacions racistes, però, el que hauria de fer, al meu parer, és anar al jutjat de guàrdia i presentar una denúncia contra aquell bar, el títol del qual que ens recorda a una fermosa obra de teatre antimilitarista de l’escriptor Fernando Arrabal, que vam posar en escena i protagonitzar als díhuit anys, interpretant un presoner que és detingut durant la guerra, just en el moment que vénen els seus pares al front a fer un “PIc Nic en campanya” , és un al·legat contra la guerra, el seu fracàs, la seua absurditat.

Com és absurd, que alguns nostàlgics de la dictadura, al·leguen que estan en contra que els “normalitzen” en valencià i català, negant-se a aprendre la llengua pròpia del País Valencià perquè diuen que estan en contra de la immersió lingüística, però no estan en contra de la immersió lingüística en espanyol, de la ‘normalització’ espanyolista que ens obliga a ubicar-nos en una situació d’inferiorització, de discriminació, d’haver de suportar menyspreus, invisibilitzacions i racisme institucional permanentment. Les seues ‘resistències’ a la ‘normalització’ en la llengua del País Valencià, ens condemna a la discriminació permanent de no poder viure en valencià o català perquè no els dóna a “ells” la gana. No volen aprendre el valencià o català perquè creuen que tenen més drets que els altres, i el seu estat els ho suggereix tots els dies i nits. No volen aprendre el valencià o català perquè pensen, com durant el franquisme, que els catalans, valencians i balears, no tenen dret a res, són habitants de zones republicanes, que foren conquerides militarment, per la força bruta, i per la força bruta i les lleis molt injustes mantenen la “normalitat” espanyola, que consisteix en aniquilar les altres llengües i cultures no castellanes, no reconèixer-les com a iguals, tractar de discriminar-les i imposar l’espanyol a tots els mitjans de comunicació, perquè les altres llengües i cultures de l’estat espanyol que no tenen estat propi han de ser anorreades. Per això ens cal una autonomia com la de Portugal, com han suggerit moltes vegades el filòsof català Xavier Rubert de Ventós. I no li manca raó.