Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
CENTENARI FOSSAR
Centenari de la primera placa amb els versos de Pitarra al Fossar de les Moreres (1915-2015)

L'Onze de Setembre d'aquest any serà el centenari de la instal·lació de la primera placa amb els versos de la poesia de Pitarra del Fossar de les Moreres (1915). La primera Diada (acte polític) al Fossar va ser dos anys abans (1913).

23/08/2015 Memòria històrica
El 1913 el grup juvenil Els Néts dels Almogàvers i el Centre Nacionalista Martinenc realitzaren el primer acte polític al Fossar de les Moreres i el 1915 hi col·locaren una placa negra amb una llegenda blanca sota una branca de roure on hi havia inscrits els primers versos de la poesia de Pitarra (“Al fossar de les moreres no s’hi enterra cap traïdor fins perdent nostres banderes serà l’urna de l’honor”).

Durant les dictadura de Miguel Primo de Rivera els actes de la Diada al Fossar (i a tot el Principat) foren prohibits i només es feren algunes misses en honor als màrtirs de 1714 a l'església de Sant Just i Pastor (on van detenir Antoni Gaudí quan volia accedir al temple i es negà a parlar en espanyol a la policia). El 1930 es tornaren a fer amb certa normalitat els actes de commemoració del 1714 i l'any següent Nosaltres Sols! proposà per primera vegada dignificar el Fossar de les Moreres plantant-hi moreres i enderrocant les barraques comercials que ocupaven l'espai. El 1933 la Joventut Els Néts dels Almogàvers hi posà una llàntia de ferro sota la placa on hi cremava una flama pels morts del 1714. Les commemoracions de l'Onze de Setembre dels anys 1936,1937 i 1938 van ser especialment emotives pel fet d'estar el país en guerra.


La placa amb els versos de la poesia de Pitarra fou recol·locada el 1977 (l'original de 1915 va ser retirada pels franquistes el 1939) per la Comissió Pro-Fossar de les Moreres i es va fer el primer acte independentista al Fossar de les Moreres d'ençà l'última Diada de 1938 (tot i que durant el franquisme s'havia fet alguna mobilització clandestina i al 1976 s'hi va fer un “acte llampec”). Aquesta placa va durar només 1 any ja que el 1978 després dels actes convocats per diverses organitzacions independentistes agrupades a la Comissió Unitària Fossar de les Moreres va ser destruïda en una sabotatge espanyolista, a més a més dels actes del Fossar que havien estat autoritzats, durant una de les manifestacions d'aquell dia va morir Gustau Muñoz a conseqüència d'un tret disparat per la policia. El 1979 la placa va tornar a ser re-col·locada per la Comissió Pro-Fossar de les Moreres i aquell mateix any la policia va carregar a cavall contra la concentració independentista del passeig del Born (molt a prop del Fossar de les Moreres) on s'havia recordat la figura de Gustau Muñoz mort durant la Diada de l'any anterior.


L'any 1980 l'independentisme va reunir tres mil persones al passeig del Born i els Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans (CSPC) van exibir una pancarta demanant la llibertat dels patriotes catalans seguint així la tradició iniciada el 1913 de dedicar els actes del Fossar de les Moreres a homenatjar els patriotes que lluitaren i moriren defensant les llibertats del país.

L'any 1983 el partit dels Independentistes dels Països Catalans (IPC) va organitzar l'acte del passeig del Born i l'any següent el convocà el Moviment de Defensa de la Terra (MDT). L'any 1987 hi hagué dos actes independentistes simultanis (un al Born i l'altre al Fossar que acabava de recuperar l'espai que anteriorment ocupaven uns vells locals i magatzems comercials). La vigília de la Diada de l'any 1988 es va fer per primer i únic cop un concert de rock (Fossarrock) i una obra de teatre al Passeig del Born que precedí en unes hores l'acte polític del dia 11.

L'any 1992 al míting polític va parlar Toni Infante detingut durant l'Operació Garzón d'aquell any, seguint així la línia iniciada als anys '80 de cedir alguns dels parlaments de l'acte central a persones repressaliades i organitzacions antirepressives. Les commemoracions i els actes polítics de la Diada al Fossar de les Moreres i al passeig del Born han seguit sent organitzats majoritàriament per l'esquerra independentista fins a l'actualitat.

El 1999 la Generalitat de Catalunya declarà el Fossar de les Moreres com a Bé cultural d'Interès Nacional (BCIN). El 2001, després d'unes importants obres d'acondiciament (iniciades 14 anys abans amb l'enderroc de les edificacions que ocupaven el Fossar) i gràcies a l'impuls d'Òmnium Cultural i altres organitzacions, es construí finalment el peveter de la Flama pels morts del 1714 a sobre d’un mur de marbre on hi ha gravat el famós text de Pitarra.

Valora
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2019 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid