Tres respostes de l’Ajuntament i la Generalitat al cas «Ciutat Morta»

L’emissió del documental Ciutat Morta i la descomunal audiència assolida per aquest documental de denúncia (569.000 espectadors i 20% de quota de pantalla) ha causat un autèntic terratrèmol polític. L’Ajuntament de Barcelona s’ha vist obligat a moure fitxa i, després d’anys de silenci sobre el tenebrós cas del 4-F, durà el documental a la fiscalia per veure si se’n pot deduir alguna tipus de prova nova per reobrir el cas. A méss, el Síndic de Greuges ha obert una investigació d’ofici i el cas de Rodrigo Lanza i Patricia Heras acapara titulars de diari i minuts de tertúlia. Més enllà de declaracions polítiques i a l’espera de si la fiscalia i l’Audiència Provincial decideixen intervenir per reobrir el cas... la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona podrien fer alguna cosa per reparar el dany causat en tot aquest procés, o són simples convidats de pedra perquè el mal ja està fet? En aquest article apuntem tres possibles respostes immediates.

Localitzar l’informe policial sobre el cas, avui desaparegut. En un primer moment, l’alcalde de Barcelona, Joan Clos, va afirmar que els informes que tenia indicaven que l’agent que va quedar tetraplègic durant els fets del 4-F va rebre l’impacte d’un test al cap. Posteriorment, se’n va desdir i es va parlar d’una pedrada llençada des del carrer. Al judici, però, Rodrigo Lanza i la resta d’encausats van ser condemnats en base als atestats policials: la Guàrdia Urbana no va aportar informe de cap tipus. L’Ajuntament no ha negat ni afirmat mai que aquest existeixi. Un primer pas, doncs, seria que el consistori revisés a fons la documentació sobre el cas. Joaquim Forn, primer tinent d’alcalde i regidor de Seguretat, ho té fàcil: tot el material hauria d’estar dipositat al Servei de Documentació i Informació de la Guàrdia Urbana, ubicat a la comissaria de Zona Franca. I si no troba res, també té a qui preguntar: aquest servei és el que dirigia fins fa dos anys Víctor Gibanel, el policia que s’ha querellat contra el periodista de la Directa Jesús Rodríguez per la seva intervenció al documental. Gibanel és actualment cap de la policia municipal de Gavà, municipi governat per PSC i ICV.

Revisar la “jubilació daurada” dels agents acusats de tortures. Com explica Ciutat Morta, els policies Víctor Bayona i Bakari Samyang, la declaració dels quals és l’única prova de càrrec contra els detinguts pel cas del 4-F, van ser condemnats per un altre cas: les tortures al ciutadà de Trinidad i Tobago Yuri Jardin. Tot i això, els agents, de 34 i 38 anys, han aconseguit una pensió d’invalidesa de per vida que els ha permès burlar la pena d’inhabilitació dictada per l’Audiència de Barcelona i ratificada pel Suprem. En teoria, tenen un problema psicològic crònic. Els dos agents cobren una pensió de l’Institut Nacional de la Seguretat Social, però l’organisme que l’ha autoritzada depèn de la Generalitat. En concret, depèn de Boi Ruiz: és l’Institut Català d’Avaluacions Mèdiques (ICAM), ens que decreta la validesa de les baixes laborals. Si no ho està fent ja, el Departament de Salut hauria de revisar immediatament el procés que va permetre que l’ICAM avalés una pensió vitalícia a dos agents condemnats per tortures.

Que Bayona i Samyang compleixin la pena íntegrament a la presó. Els dos agents van ser condemnats l’any 2011 a penes de dos anys i tres mesos de presó per tortures greus. El 2013 la pena va ser ratificada pel Suprem i la seva petició d’indult va ser denegada pel govern espanyol. Les passades festes de Nadal els dos policies van ingressar a la presó de Quatre Camins. L’ingrés a presó és obligatori a partir de penes de dos anys, i en cas d’una pena inferior, la decisió recau en els jutges. És molt possible que passats tres mesos els dos condemnats sol·licitin el tercer grau. La concessió d’aquest serà automàtica si hi ha consens entre la fiscalia i institucions penitenciàries (és a dir, el Departament de Justícia, de la Generalitat, que dirigeix Germà Gordó). Si un dels dos organismes s’hi oposa, la decisió recaurà al jutjat de vigilància penitenciària. La permanència a presó dels dos agents podria justificar-se per causes com l’alarma social. És evident que els fets que narra Ciutat Morta n’han generat molta. Per tant, el conseller de Justícia, Germà Gordó, ho té tot de cara per justificar la permanència de Bayona i Samyang a la presó.