S'ha tornat a produir un nou cas de racisme espanyolista, regit pels principis essencialistes de la legislació espanyola basada en l'Ius sanguinis (del llatí, "dret de sang"), un fonament de l'ordenament jurídic espanyol per a la concessió de la nacionalitat. No és el primer cop: a Catalunya i al País Valencià s'han produït situacions similars, especialment amb la tramitació de la "nacionalitat" de persones nascudes en "territori espanyol" (Ceuta, Melila, etc.) que no seguien els requisits del sistema jurídic espanyol. O sigui, que no complien els criteris "de sang" que estableix la jurisdicció espanyola.
Tal i com ha informat el eldiario.es, un jutjat de Santa Fe, a Granada (Andalusia), ha denegat la nacionalitat espanyola a un nen nascut a l'Estat però de pares senegalesos. El nen ni tan sols ha sortit mai de l'Estat espanyol, però el jujat considera que no està "integrat socialment, per la seva curta edat."
El jutjat en qüestió és el d'Instrucció i Primera Instància número 1 de Santa Fe, encarregat del registre civil de part de l'àrea metropolitana de Granada, on la família viu des de fa dos anys, a la localitat veïna de les Gabias. Els pares, que prefereixen romandre en l'anonimat, lamenten que es posi en qüestió la seva integració després que el 2013 la germana gran del petit, que va néixer a Granada capital, rebés la nacionalitat sense cap problema per part d'un jutjat d'aquesta ciutat. L'advocada de la família, Glenda Fermín, entén que s'ha fet un ús "arbitrari" del concepte jurídic d'integració. També ha denunciat que en aquest mateix jutjat es va denegar la nacionalitat a un emigrant bolivià "per no saber-se els ingredients del gaspatxo."
L'Estat espanyol es regeix jurídicament pel "dret de sang"
Aquesta aberració jurídica es dóna, més enllà de la legislació restrictiva i injusta de la Llei d'Estrangeria, pel fet que l''Estat espanyol es regeix jurídicament pel "dret de sang." Es tracta d'un fonament amb fortes càrregues racistes, que es manté a la jurisdicció espanyola, juntament amb la Constitución de 1978, per salvaguardar les essències hispàniques. Ras i curt, una llei racista per a un projecte polític basat en essències i l'espoli dels pobles oprimits. L'Ius sanguinis (del llatí, "dret de sang") és el criteri jurídic que s'ha adopta en l'ordenament espanyol per a la concessió de la nacionalitat. Segons l'ius sanguinis, una persona adquireix la nacionalitat dels seus ascendents biològics pel simple fet de la seva filiació, encara que el seu naixement hagi esdevingut a un altre país. Però això implica que, a la inversa, si no es té "sang espanyola" l'obtenció de la nacionalitat esdevé un camí llarg i laberíntic, o bé impossible.
Contràriament, a molts països sud-americans i europeus com el Regne Unit i l’Estat francès, es regeixen per un criteri d’Ius solis (“dret al sòl, a la terra, al lloc”), més pròxim als valors republicans i democràtics, i més favorables a la integració dels nouvinguts. Més pròxim a les expressions "La terra per a qui la treballa" i "Són catalans els que viuen i treballen a Catalunya" que va propugnar el PSUC als anys 60-70.
