En només unes setmanes han coincidit fets envoltats d'una certa aurèola mediàtica, però antagònics pel que fa a models d'entendre i de construir la societat. Mentre l'exjugador del Barça Lilian Thuram presentava aaquests dies a Barcelona la seva fundació contra el racisme, dedicada a fomentar el diàleg intercultural i l'apropament de comunitats a Europa, a Vic el grup municipal de CiU donava suport a una moció de la Plataforma per Catalunya per suprimir el registre municipal d’unions de fet amb l'objectiu d'evitar l'arrelament de la població immigrada d'origen extracomunitari.
En aquest ambient, i reblant el clau, Claude Guéant, ministre d'Interior de l'Estat francès, d'on és Thuram, assegurava en seu parlamentària que "algunes civilitzacions són superiors a altres". Guéant, el mateix ministre que va ordenar les expulsions en massa dels gitanos l'estiu passat, no diferia gaire del comentari que a principis de gener havia fet el president d’Unió de Joves al Berguedà, Jordi Carreras, que en un dels seus twitts bramava contra els immigrants àrabs i les víctimes estrangeres de violència de gènere, entre altres col·lectius. Un missatge en la línia del seu president de partit, Josep Antoni Duran i Lleida, pel qual els joves escolars de famílies migrades pertorben la convivència i fan disminuir el nivell acadèmic a les aules catalanes.
El racisme, que les darreres dècades quedava reservat a les organitzacions inspirades en les tesis supremacistes del Tercer Reich, l'assumeix avui la dreta de suposada tradició democràtica. Ja no és exclusiu dels nostàlgics feixistes que insisteixen en la doctrina més biologista. Atiant la crisi i la por a la inseguretat, les formacions conservadores han acabat normalitzant un discurs xenòfob que, més enllà de les seves expressions violentes per la xarxa o a peu de carrer, es plasma en una corrua de decrets llei.
Vic i França són dos testimonis d'aquesta involució que s'estén pel Vell continent a velocitat de vertígen, mitjançant expulsions i una legislació cada cop més restrictiva. Només una societat civil compromesa en la defensa dels drets humans i a la igualtat social pot fer d'antídot contra aquesta deriva reaccionària, que es passeja en trajo i corbata pels consistoris sota sigles tan aparentment inofensives com les de CiU o les del Partit Popular. El racisme ja no és un fantasma que recorre Europa. Està als hemicicles i té noms i cognoms. Combatre'l és una exigència ètica i un deure democràtic.
En aquest ambient, i reblant el clau, Claude Guéant, ministre d'Interior de l'Estat francès, d'on és Thuram, assegurava en seu parlamentària que "algunes civilitzacions són superiors a altres". Guéant, el mateix ministre que va ordenar les expulsions en massa dels gitanos l'estiu passat, no diferia gaire del comentari que a principis de gener havia fet el president d’Unió de Joves al Berguedà, Jordi Carreras, que en un dels seus twitts bramava contra els immigrants àrabs i les víctimes estrangeres de violència de gènere, entre altres col·lectius. Un missatge en la línia del seu president de partit, Josep Antoni Duran i Lleida, pel qual els joves escolars de famílies migrades pertorben la convivència i fan disminuir el nivell acadèmic a les aules catalanes.
El racisme, que les darreres dècades quedava reservat a les organitzacions inspirades en les tesis supremacistes del Tercer Reich, l'assumeix avui la dreta de suposada tradició democràtica. Ja no és exclusiu dels nostàlgics feixistes que insisteixen en la doctrina més biologista. Atiant la crisi i la por a la inseguretat, les formacions conservadores han acabat normalitzant un discurs xenòfob que, més enllà de les seves expressions violentes per la xarxa o a peu de carrer, es plasma en una corrua de decrets llei.
Vic i França són dos testimonis d'aquesta involució que s'estén pel Vell continent a velocitat de vertígen, mitjançant expulsions i una legislació cada cop més restrictiva. Només una societat civil compromesa en la defensa dels drets humans i a la igualtat social pot fer d'antídot contra aquesta deriva reaccionària, que es passeja en trajo i corbata pels consistoris sota sigles tan aparentment inofensives com les de CiU o les del Partit Popular. El racisme ja no és un fantasma que recorre Europa. Està als hemicicles i té noms i cognoms. Combatre'l és una exigència ètica i un deure democràtic.
