Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
1978 Mor l'ex-batlle franquista de Barcelona Joaquín Viola Sauret en una acció atribuïda a l'Exèrcit Popular Català

1978 Mor l'ex-batlle franquista de Barcelona Joaquín Viola Sauret en una acció atribuïda a l'Exèrcit Popular Català

25/01/1978 Tal dia com avui

El 25 de gener de 1978 l'ex-alcalde franquista de Barcelona Joaquin Viola i la seva dona Montserrat Tarragona moren al seu domicili del Passeig de Gràcia de Barcelona. Tres homes i una dona van entrar al domicili i van col·locar al pit de l'ex-alcalde una bomba que va explotar quan la dona de Viola va voler arrencar-la, fet que va provocar la mort del matrimoni. L'acció va ser atribuïda a l'Exèrcit Popular Català i la policia va acusar als patriotes catalans que havien estat detinguts pels cas Bultó feia pocs mesos de ser els autors materials de l'assalt, tot i que l'any 1986 no van ser reconeguts per alguns dels testimonis dels fets.

Joaquín Viola va nèixer a  Ávila el 26 de juny de 1913, va fer el batxillerat a la Seu d'Urgell, es va llicenciar en Dret a Barcelona i va obtenir el doctorat a Madrid. Als anys 30 ja era un dirigent dels estudiants catòlics i de dretes. Després del fracàs del Cop d'Estat del 18 de juliol de 1936 va fugir de la zona republicana per Andorra i França i va passar a Pamplona, a la zona franquista, on es va incorporar a l'exèrcit feixista com a alferes provisional; després va ser ascendit a tinent . "Yo considero normal que uno, para defenderse del enemigo, haga cuanto esté a su alcance", diria anys més tard. Al front de Terol va ser greument ferit i des de llavors va formar part dels "caballeros mutilados". L'any 1975 Viola va ser nomenat Alcalde de Barcelona pel Governador Civil Rodolfo Martín-Villa, durant el seu mandat es va fer popular la frase "Viola a la cassola".

 

Valora
Rànquings
  1. La campanya per convertir Via Laietana 43 en un espai de memòria compleix cinc anys de mobilitzacions
  2. Neix 'Ràfec', una nova revista d'història social i cultural des de la perspectiva materialista
  3. Josep Termes rebutja identificar nacionalisme i burgesia en una entrevista a Canigó de 1975
  4. Violacions greus de drets fonamentals de la policia contra els 600 cantaires
  5. Sis mesos després, el cas de les Festes de Tardor torna al carrer: nova concentració per exigir responsabilitats polítiques
  6. Poble Lliure i La Forja rebutgen un front d'esquerres amb ERC, els Comuns i la CUP i aposten per reforçar l'independentisme rupturista
  7. 13 anys sense en Toni Lecha
  8. Cinquanta anys després de la mort de mossèn Armengou, Reeixida, l’Ajuntament de Berga, el Casal Panxo i l’ANC homenatjaran la seva figura
  9. «El número de clients que té “la Caixa” a Catalunya és minso en relació al de l’estat espanyol»
  10. Vic acull la cinquena presentació de "La revolució pendent" amb una exposició sobre la memòria combativa i la confrontació
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2026 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid