Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
1978 Mor l'ex-batlle franquista de Barcelona Joaquín Viola Sauret en una acció atribuïda a l'Exèrcit Popular Català

1978 Mor l'ex-batlle franquista de Barcelona Joaquín Viola Sauret en una acció atribuïda a l'Exèrcit Popular Català

25/01/1978 Tal dia com avui

El 25 de gener de 1978 l'ex-alcalde franquista de Barcelona Joaquin Viola i la seva dona Montserrat Tarragona moren al seu domicili del Passeig de Gràcia de Barcelona. Tres homes i una dona van entrar al domicili i van col·locar al pit de l'ex-alcalde una bomba que va explotar quan la dona de Viola va voler arrencar-la, fet que va provocar la mort del matrimoni. L'acció va ser atribuïda a l'Exèrcit Popular Català i la policia va acusar als patriotes catalans que havien estat detinguts pels cas Bultó feia pocs mesos de ser els autors materials de l'assalt, tot i que l'any 1986 no van ser reconeguts per alguns dels testimonis dels fets.

Joaquín Viola va nèixer a  Ávila el 26 de juny de 1913, va fer el batxillerat a la Seu d'Urgell, es va llicenciar en Dret a Barcelona i va obtenir el doctorat a Madrid. Als anys 30 ja era un dirigent dels estudiants catòlics i de dretes. Després del fracàs del Cop d'Estat del 18 de juliol de 1936 va fugir de la zona republicana per Andorra i França i va passar a Pamplona, a la zona franquista, on es va incorporar a l'exèrcit feixista com a alferes provisional; després va ser ascendit a tinent . "Yo considero normal que uno, para defenderse del enemigo, haga cuanto esté a su alcance", diria anys més tard. Al front de Terol va ser greument ferit i des de llavors va formar part dels "caballeros mutilados". L'any 1975 Viola va ser nomenat Alcalde de Barcelona pel Governador Civil Rodolfo Martín-Villa, durant el seu mandat es va fer popular la frase "Viola a la cassola".

 

Valora
Rànquings
  1. Ha mort el lluitador independentista Quim Pelegrí i Pinyes
  2. La Coordinadora Antimonàrquica de les Comarques Gironines provoca la desconvocatòria d’un acte organitzat per la Fundación Princesa de Girona
  3. "Temps de mobilització"
  4. Llibre i web per mantenir viva la memòria de Joan Rocamora
  5. La Coordinadora Antimonàrquica de les Comarques Gironines denuncia la col·laboració de l’Institut Santiago Sobrequés amb la Fundación Princesa de Girona
  6. La manifestació "Sant Jordi per la Llengua" finalitzarà a la plaça Comercial del Born
  7. Naix 'Lo Pregó de la Franja', nou mitjà digital de la Franja de Ponent
  8. Més enllà del tarannà festiu, renaix la diada combativa per la llengua
  9. 25 d'abril de 1707: 318 anys de resistència
  10. 50è aniversari de la Declaració conjunta d'ETA, PSAN(P) i UPG per adherir-se a la Carta de Brest
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2025 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid