Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
MÚSICA
Judit Neddermann guanya el VII Premi Miquel Martí i Pol

Sis Veus per al Poeta guardonat amb el Premi del Celler per l’adaptació de "Cançó de la Rosa de paper" d’Estellés

19/11/2014 Música

La musicació de Judit Neddermann del poema "El fugitiu" de Miquel Martí i Pol ha estat la guanyadora del VII Premi Miquel Martí i Pol, del Certamen Terra i Cultura, patrocinat pel Celler Vall-Llach, amb una dotació de 5.000 euros i una obra de l'escultor Josep Bofill. La proposta valenciano-catalana Sis Veus per al Poeta s'ha endut el Premi del Celler per a l’adaptació de "Cançó de la rosa de paper" de Vicent Andrés Estellés.


"El fugitiu" està inclosa al debut en solitari que la cantautora vilassarenca va publicar el mes de març, Tot el que he vist (Temps Record, 2014). Sobre el poema de Miquel Martí i Pol, Judit Neddermann explica que hi va connectar de seguida, i considera que els versos revelen que "algú crida silenciosament des de la desesperació". És per això que es va inspirar "en els rodamons de les ciutats, que viuen en una realitat paral·lela" i afirma que un cop feta la cançó es va adonar que aquesta realitat "és el neguit humà que tots tenim".


L'homenatge musical a Vicent Andrés Estellés de la "Cançó de la rosa de paper" interpretada per Sis Veus per al Poeta, ha guanyat el Premi especial del Celler, una ampolla màgnum d’Embruix. El premi ha estat per l’adaptació d’una melodia tradicional arranjada per Eva Dénia i Carles Dènia, i cantada amb les veus de Lola Ledesma, Maria Amparo Hurtado, Mertxe Martínez, Patxi Ferrer i Sílvia Ampolla.


Els altres finalistes de la VII edició del certamen han estat Tomàs de los Santos i Borja Penalba per "La casa de la música vora del mar", poema de Vicent Andrés Estellés; Guiem Soldevila pel poema adaptat de Salvador Espriu "A la vora del mar", i Ca Vell per la musicació "Cançó inexorable" de Josep Carner.
El jurat del premi esta presidit per Lluís Llach, i l’integren Laura Almerich (músic), Lluís Gendrau (periodista i director editorial del Grup Enderrock), Ramon Muntaner (director de la SGAE a Catalunya i Balears) i Josep Roca (someller del restaurant El Celler de Can Roca).


Enguany s’han editat més de 500 poemes musiats en català –una xifra récord des que es va instaurar el certàmen–, i els poetes més populars han estat Vicent Andrés Estellés (60 cançons), Joan Salvat-Papasseit (42), Joan Pere Cerdà (29), Miquel Martí i Pol (19), Enric Casasses (19) Gerard Horta (19), Josep Carner (19) i Salvador Espriu (16).


Durant l’acte tamé s’ha anunciat la posada en marxa el 2015 del portal web terraicultura.cat que recollirà tots els poemes musicats cada any i els posarà a disposició de les escoles i el públic en general. El portal web estarà vinculat a www.musicadepoetes.cat i oferirà informació permanent sobre el maridatge de música i poesia en català. A més, el mes de gener es presentarà en directe un recital presentat per Lluís Llach amb l’actuació dels cinc finalistes d’aquest any i el guanyador de l’edició passada Toni Xuclà i Gemma Humet. El concert tindrà lloc al Born Centre Cultural de Barcelona.

Valora
Rànquings
  1. La campanya per convertir Via Laietana 43 en un espai de memòria compleix cinc anys de mobilitzacions
  2. Neix 'Ràfec', una nova revista d'història social i cultural des de la perspectiva materialista
  3. Josep Termes rebutja identificar nacionalisme i burgesia en una entrevista a Canigó de 1975
  4. Poble Lliure i La Forja rebutgen un front d'esquerres amb ERC, els Comuns i la CUP i aposten per reforçar l'independentisme rupturista
  5. Garzón es presenta com a víctima a TV3 i dona lliçons de democràcia
  6. Violacions greus de drets fonamentals de la policia contra els 600 cantaires
  7. Sis mesos després, el cas de les Festes de Tardor torna al carrer: nova concentració per exigir responsabilitats polítiques
  8. 13 anys sense en Toni Lecha
  9. Cinquanta anys després de la mort de mossèn Armengou, Reeixida, l’Ajuntament de Berga, el Casal Panxo i l’ANC homenatjaran la seva figura
  10. «El número de clients que té “la Caixa” a Catalunya és minso en relació al de l’estat espanyol»
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2026 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid