S'ha acabat el temps del dret de decidir. Comença una nova etapa: el temps del dret d'executar les decisions. De què serviria, si no, haver-nos proposat diverses opcions i haver-ne triat una? S'ha acabat, del tot. De cap manera no podem tornar a la casella de sortida amb el pretext de l'embranzida que portem. Aquest camí, ningú no el vol tornar a recórrer. Si no, de què hauria servit tot allò que hem fet fins ara?
L'enemic té un discurs construït a mida dels seus objectius —la llei garanteix la democràcia— i nosaltres un a mida del nostre —la democràcia passa per damunt de les lleis. Tots dos arguments s'ha demostrat que sostenen les complicitats de cada bàndol. Ningú, ni ells ni nosaltres, no renunciarem a l'objectiu per mor del discurs que l'argumenta. Sapiguem-ho: no ho farem ni nosaltres ni ells. El dret de decidir és, per nosaltres, un camí exhaurit per dos motius: primer perquè ja hem decidit i segon perquè encara que votés el 100% dels catalans i tots votessin a favor de la independència —inclosos Rivera i Sánchez-Camacho—, això no afectaria el discurs argumental de l'estat espanyol. Això sense tenir en compte que un reprocés palesaria la fatiga dels ciutadans i no aconseguiria els inèdits graus de mobilització que ha assolit fins ara.
Ara cal executar la decisió presa. I això ho ha de fer aquest parlament o un altre que actualitzi la correlació de forces. L'actual té legitimitat per a fer-ho. Un de nou hauria de sortir d'una convocatòria en què els partits favorables a executar la decisió presa pels catalans del Principat aquest 9-N formulessin obertament dos propòsits: el de crear un nou estat i el d'establir quin caràcter, forma i color ha de tenir aquest estat. Això, no únicament refermaria la majoria independentista, sinó que també ens diria quina independència volem els principatins. Seria executar la decisió presa i, alhora, aprofundir-ne les característiques.
Entre decidir i decidir s'ha d'executar. I ara s'ha de fer això, sense dubtes ni dilacions.
Ara cal tallar amarres. Si no, és impossible de salpar. I disculpeu la metàfora marinera.
