Enfrontaments entre policies i indígenes al Brasil

A només 16 dies de l' inici de l'esdeveniment esportiu al Brasil, policies del Batalló de Xoc van llançar gasos contra prop d'un miler de manifestants, inclosos nens i ancians, per impedir que s'acostessin a l'estadi Nacional Mané Garrincha, que acollirà diversos jocs de la Copa i exhibeix al públic des d'aquest dimarts el trofeu com a part d'un tour per diverses ciutats del país. Alguns manifestants van respondre llançant pedres contra els prop de 500 agents que envoltaven l'estadi. Un efectiu de la policia muntada va ser ferit per una fletxa disparada per un dels indígenes a la manifestació, que va ser detingut i alliberat poc després. L'oficial va ser operat per retirar la punta de fletxa clavada. Una moto de la policia també va ser tocada per diverses fletxes.

Poc abans, prop de mig miler de líders indígenes de cent ètnies de tot Brasil van pujar al sostre del Congrés reclamant polítiques favorables als seus pobles. "Pujar al Congrés va ser un acte de valor, mostra que som guerrers i defensem els nostres drets", va dir Tamalui Kuikuru, de la regió del Xingú de Mato Grosso. Els indígenes, que van arribar lluint les seves pintures, plomes, arcs i fletxes tradicionals, van baixar pacíficament del sostre del Congrés poc després, van recórrer la gran avinguda on es troben els ministeris i després es van sumar a diversos centenars de manifestants antiCopa i del moviment dels Sense Sostre que marxaven cap a l'estadi .

"La Copa és per a qui? No és per a nosaltres!"  clamava poc abans dels enfrontaments amb la policia un manifestant per un altaveu. "La Copa no la vull, vull aquests diners per a salut i educació!", cridava. Els indígenes van iniciar la seva protesta amb pregàries tradicionals al ritme de maraques a la plaça dels tres poders, flanquejada pels edificis de la Presidència de la República, el Congrés i la Cort Suprema on alguns ancians usaven fum per "espantar el mal". Els indígenes han multiplicat les seves protestes a la capital durant el govern de la presidenta Dilma Rousseff, a la qual acusen de frenar la demarcació de les seves terres ancestrals i d'afavorir als grans agricultors terratinents.