La censura invisible

Censura, una paraula horrible que ens fa pensar en dictadors i reis i cinema en blanc i negre. Per sort, això era abans. Nosaltres som ciutadans del segle XXI i vivim a Catalunya, on no se censura res. Bé, almenys no directament.

Per exemple, jo estic vetat per ordre directa a TV3, és a dir, no hi pot aparèixer cap imatge meva sota pena de clatellot; però aquest és un fet puntual i justificat: una cadena seriosa i respectable no pot permetre que un individu com jo aparegui i incomodi els pobres espectadors, que en tenen cap culpa. Aquest seria un cas de censura directa, però jo ho puc acceptar. I vosaltres també.

L’altre dia, als Matins de TV3, entrevistaven al David Fernández després del seu tête-à-tête amb Rodrigo Rato. Hi havia moltes coses interessants a preguntar-li: demanar-li que parlés de plutocràcia, de màfia política, que expliqués com és possible que un lladre com Rato estigui al carrer i que segueixi enriquint-se a costa del ciutadà. Es podia haver fet una bona entrevista i fer una mica de pedagogia sense caure en el partidisme. En comptes d’això l’Ariadna Oltra va fer-li les següents preguntes: “la sandàlia que li va ensenyar a Rato era la mateixa que porta avui?”, “per què es va treure la sandàlia?”, “vostè espera aplaudiments després del que va passar amb la sandàlia?”, “ho tornaria a fer?”, “ningú li ha dit que potser s’ha passat fent això?”. És a dir, reduir el discurs d’un representant polític a la simple anècdota, diluir de tal manera un fet important -com és la compareixença al Parlament d’un dels responsables de la crisi hipotecària- a la mínima expressió.

Després de veure l’entrevista a David Fernández, hom pensa si no hagués estat millor no anar-hi. Però si no el conviden aleshores estaríem parlant de censura; diríem que TV3 no vol donar veu a un grup parlamentari perquè són uns eixelebrats que van amb samarreta i amenacen Rodrigo Rato amb una sandàlia. TV3 no ho faria mai, això. TV3 el que fa és entrevistar el portaveu del grup i banalitzar el seu discurs, fer-lo anar cap on convé, no fos cas que incités a rebel·lar-se contra el sistema des d’una cadena pública.