Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
@MPDretsSocials
Més d'un miler de persones participen a la Marxa pels Drets Socials al Penedès

Entitats de tots els sectors i persones a títol individual han incorporat les seves reivindicacions

28/10/2013 Política
Marxa pels Drets Socials al Penedès 27.10.2013 Marxa pels Drets Socials al Penedès 27.10.2013

La Marxa Unitària pels Drets Socials al Penedès va aplegar ahir més d'un miler de persones, i va representar un èxit rotund pels moviments socials de la vegueria, segons els organitzadors

La Marxa va arrencar a l'Arboç poc després de dos quarts de 10 del matí quan l'arribada dels trens del nord i del sud han portat el primer gran bloc de participants. Després va continuar fins al CAP de la població, on es va llegir un manifest per recordar la lluita contra el tancament dels serveis nocturns de l'ambulatori. Una traca va conduir la Marxa pels carrers de l'Arboç fins a la plaça de la Badalota on una membre de La Ruda (el col·lectiu antipatriarcal del Baix Penedès) hi ha llegit un manifest contra la discriminació per raó de gènere, i contra la homofòbia.

A continuació, la columna es va encarar cap al nord, i després d'un pas per la carretera N-340 ha arribat a la Ràpita, on s'ha fet una aturada per a l'avituallament i es va penjar uns domassos de les diferents lluites a les astes de la plaça davant del Centre Cultural Recreatiu Rapitenc. Des d'aquí i fins als Monjos els marxistes han dut mascaretes per protestar contra l'emissió de gasos fruit de la incineració de residus per part de la cimentera Uniland. Finalment, a Vilafranca, un mural a l'alçada dels instituts Alt Penedès i Eugeni d'Ors es clamava contra les retallades a l'ensenyament.

Després de catorze quilòmetres i quatre hores i mitja la Marxa va arribar a Vilafranca per acabar amb uns parlaments finals i un dinar popular acompanyat amb la música i la poesia del Cor de carxofa i els Inversos.

La Marxa Unitària pels Drets Socials al Penedès ha estat organitzada per diferents entitats i col·lectius, a banda de persones que han participat a títol individual, amb la finalitat de generar un espai de confluència activa dels diferents sectors que s’estan mobilitzant a l'Alt i el Baix Penedès en defensa dels drets socials i laborals, en defensa del territori, per l’autodeterminació i per l'alliberament de gènere. Amb aquest rerefons, durant les darreres setmanes s'han realitzat diverses presentacions per difondre la iniciativa.

La mobilització esdevé un punt de partida

Pels organitzadors, la Marxa pels Drets Socials ha significat una gran fita per les diverses lluites sectorials que treballen a les comarques del Penedès, ja que és un punt de partida per a continuar l'activitat en els diversos fronts. La Marxa no era un fi en si mateix, sinó que ha implicat la generació d'una base de persones i entitats de diferents sectors, de diferents viles i de diferents comarques que a partir d'ara tenen una eina per treballar cooperativament.

Apunten que, la Marxa es feia necessària per aplegar diferents fronts de lluita pels Drets Socials però també per posar sobre la taula les primeres passes del que ha d'acabar-se convertint en un veritable contrapoder popular que acabi per imposar-se a l'actual règim de capitalisme salvatge que prioritza els beneficis privats enlloc del benestar col·lectiu.

Aquest any s'han realitzat diverses marxes pels drets socials, destacant especialment la Marxa pels drets socials del Garraf (el 14 d'abril) i la Marxa pels drets socials del Baix Montseny (l'1 de maig).

Valora
Rànquings
  1. Neix 'Ràfec', una nova revista d'història social i cultural des de la perspectiva materialista
  2. Poble Lliure i La Forja rebutgen un front d'esquerres amb ERC, els Comuns i la CUP i aposten per reforçar l'independentisme rupturista
  3. Mor en combat un dirigent històric del Front Polisario enmig d'un conflicte cada cop més invisible
  4. Violacions greus de drets fonamentals de la policia contra els 600 cantaires
  5. Garzón es presenta com a víctima a TV3 i dona lliçons de democràcia
  6. Josep Termes rebutja identificar nacionalisme i burgesia en una entrevista a Canigó de 1975
  7. L'Hospitalet rememora el segrest de la Mare de Déu de Núria, una acció de resistència contra el franquisme
  8. L'aplec del Canigó, la primera cita per a la regeneració de la Flama
  9. La vaga indefinida de Biblioteques suma suports sindicals i socials
  10. Commemoració del 60è aniversari del segrest de la Mare de Déu de Núria
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2026 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid