Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Els articles sobre l’espionatge dels EUA obliden Echelon
04/11/2013 Hemeroteca
Les últimes revelacions sobre el possible espionatge massiu dels EUA a l’Estat espanyol han omplert pàgines i minuts als mitjans de comunicació –encara que força menys als catalans- i en alguns casos sembla que s’hagi fet una gran feina periodística publicant part dels documents filtrats per l’ex-analista Edward Snowden.

Però la realitat és que la història de l’espionatge massiu de les comunicacions electròniques arreu del món per part dels EUA i un selecte grup d’aliats –Regne Unit, Canadà, Austràlia i Nova Zelanda- no és nova ni és el primer cop que se’n tenen evidències. Això no li treu mèrit informatiu a les revelacions d’Snowden ni als mitjans que les estan publicant, però sí que sorprèn la manca d’anàlisi i contextualització de la majoria d’articles que han tractat el tema, en general a remolc de les declaracions i contradeclaracions de les parts implicades –i interessades.

Una cerca –no exhaustiva però, per manca de mitjans- del que s’ha publicat la darrera setmana permet descobrir que les referències a Echelon en aquests articles són mínimes. Només Público i La Razón esmenten, ni que sigui de passada, la xarxa d’espionatge global. L’article que ho relaciona més és una columna d’opinió d’Isaac Rosa a ElDiario.es. Als Països Catalans el resultat és encara més decebedor i només s’ha localitzat una referència en un article d’opinió d’Emili Piera a Levante. Les altres referències són en blogs o en els comentaris dels lectors de les notícies.

I tampoc cal ser un expert en espionatge per poder citar Echelon sense risc. La xarxa té la seva pròpia entrada a la Wikipedia on trobar-hi els enllaços a la investigació oficial que el Parlament europeu va realitzar l’any 2000, quan va certificar que les intercepcions de comunicacions d’agències del Govern dels EUA s’havien utilitzat per aconseguir avantatges comercials per part d’empreses privades d’aquest país.

Una cobertura força diferent en va fer, per exemple, la premsa brasilera quan, a principis de juliol, va saber-se que la presidenta del país, Dilma Roussef, havia estat espiada personalment. Tot i que els mitjans catalans i espanyols van passar força per alt l’incident, a Brasil va ser objecte d’anàlisis sobre els interessos del control estatunidenc i la seva relació amb l’actual conjuntura geopolítica a la regió. També van localitzar les bases de les ‘punxades’ electròniques.

Actualització: Un lector ha fet arribar a Mèdia.cat una notícia publicada a El Confidencial que no només reforça la tesis que les actuals revelacions no són més que una comprovació que se sabia des d’inicis de la dècada del 2000, sinó que a més explica que ja llavors hi va haver un debat parlamentari on el Govern Aznar va reconèixer el seu coneixement de la gravació indiscriminada de trucades a l’Estat espanyol per part dels EUA. L’explicació va ser signada pel llavors secretari d’Estat de Relacions amb les Corts, Jorge Fernández Díaz, actualment ministre de l’Interior.

Valora
Rànquings
  1. El fonamentalisme d’estat o la religió de les porres, la propaganda i la impunitat criminal
  2. Jordi Puig denuncia que per sobre de "la meva la salut" defensen "la seva llengua"
  3. La xarxa europea FUEN tria Altafulla per acollir la trobada del grup de treball Non-Kin State, de nacions i minories sense estat
  4. Un llistat complet dels 53.000 socis que tenia l’ANC el 2017 en mans dels Mossos i la Policia espanyola
  5. La Intersindical es concentra davant dels establiments de Veritas
  6. Decidim i València és Refugi manifesten la seva repulsa absoluta davant qualsevol acte racista
  7. L'esperit de les llistes de país
  8. Un ebrenc a judici per les protestes contra la sentència del Procés
  9. Poble Lliure: "A Catalunya cal articular un Front popular, republicà i antifeixista per la Independència"
  10. Joaquim Casamitjana, de l’independentisme a la resistència antinazi
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2023 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid