Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Vaga patriòtica per TV3
27/07/2013 Hemeroteca

«La Diada podria convertir-se també en una jornada de lluita nacional a favor dels mitjans públics»

 

Des que el comitè d'empresa de TV3 va fer públic un preavís de vaga de 24 hores per al proper Onze de Setembre que no han deixat de succeir-se tota mena de reaccions crítiques amb la proposta. Des de determinades tribunes d'opinió i des de les xarxes socials s'ha estés un relat segons el qual la convocatòria per la Diada posarà en perill la repercussió de la cadena humana impulsada per l'Assemblea Nacional Catalana (ANC). Hem pogut llegir que la vaga serà un acte de boicot, que és la pitjor estratègia possible per a guanyar suport social, que els treballadors decebran milers de persones, que escupen a la cara al poble, que TV3 ja no serà la de "#joestimoTV3"... Aquest discurs, amb més o menys estridències, ha estat la norma, i en alguns casos ha vingut amanit amb els tòpics habituals que presenten els treballadors de la CCMA com a funcionaris privilegiats que cobren molts diners i només miren pel seu propi interés.

Tots aquests arguments són legítims i respectables. Tanmateix, resulta estrany que, éssent el sobiranisme un moviment plural, poques veus hagin plantejat el tema des d'un altre punt de vista. Tinguem en compte que, més enllà de les reivindicacions laborals, el que hi ha en joc amb l'ERO a la CCMA és el model de mitjans públics. Defensar estructures d'estat com TV3 i Catalunya Ràdio, igual que defensar la sanitat o l'educació, és un acte de patriotisme. Fer-ho emprant un instrument com la vaga, amb el prejudici econòmic que suposa pel treballador, és una mostra de coratge que en cap cas pot ser menystinguda. Si a més a més la data és tan assenyalada com el proper Onze de Setembre –trentè aniversari de la primera emissió de Televisió de Catalunya- la fita esdevindrà especialment simbòlica. De fet, la Diada podria convertir-se també en una jornada de lluita nacional a favor dels mitjans públics: el groc de la cadena humana es tenyiria amb el roig de les samarretes en defensa de TV3. Que hi ha més patriòtic que una societat civil defensant un dels seus puntals al carrer durant la Diada nacional?

Algunes veus han mostrat recel pel fet que la protesta pogués afeblir la repercussió de la cadena humana. És evident que si hi ha vaga TV3 no podrà garantir una retransmissió en directe durant tota la jornada, però tinguem en compte que un programa especial d'aquest tipus seria tan sols de consum intern –vaja: per a convençuts– i el seu efecte molt limitat. La independència –que, com la revolució, probablement no serà televisada- es lluita al carrer i a les urnes. Per tant, millor viure aquest moment històric en directe que no escarxofat al sofà. Si el que fa patir és el ressò global, tinguem en compte que hi haurà serveis mínims i les imatges es podran servir a la premsa internacional. Això sí: caldrà calibrar bé què cobrir al llarg de tot el dia. Per tant, si el protagonista és el poble, potser l'acte institucional del matí seria prescindible i caldria centrar els esforços en la cadena en sí. Així mateix, en cas que els serveis mínims no contemplessin, per exemple, una càmera aèria, segur que l'ANC, amb tot el seu potencial, serà capaç de sufragar-la amb recursos propis i cedir gratuïtament les imatges als mitjans. De fet, es podria fer així encara que no hi hagués vaga, per desmuntar el mite que presenta TV3 com una eina al servei de l'independentisme. Per acabar-ho de rematar, els periodistes i tècnics de la CCMA també podrien articular algun tipus de cobertura alternativa a través d'Internet i de xarxes socials: informació lliure i sense filtres de cap mena. Segur que tindria un ressò impactant.

Les vagues es fan per aconseguir repercussió. I, com és lògic, una vaga l'Onze de Setembre a la televisió i la radio públiques en tindria molta. Cap altra data –ni la presa de possessió del president, ni la final de la Champions– no causaria el mateix efecte. La vaga més efectiva, però, és la que es desconvoca per haver assolit els seus objectius. Per tant, ara és l'hora de negociar. D'entrada, el més sensat seria que el Govern desistís en la seva actitud, retirés l'ERO i tothom hi posés una mica de la seva part. En comptes d'afectar de forma tan directa la partida de personal, la CCMA també es podria plantejar la gestió més eficaç d'altres àmbits. No seria lògic negociar amb algunes productores per tal de readaptar costos a la nova situació, sense que això anés en detriment del rol de potenciació del sector audiovisual que juga TV3? No caldria apostar més per la producció pròpia, organitzant-ne els costos de manera competitiva? Té lògica que se segueixin pagant preus desorbitats pels drets de la Formula 1 o de la Lliga de futbol? Al mateix temps, és l'hora que ERC faci valer la seva força. Els republicans tenen marge de maniobra per pressionar un executiu i un president extremadament febles, i en aquest cas l'han d'exercir de forma contundent. No esta escrit enlloc que per fer la consulta hàgim de tenir un Govern encapçalat per CiU. El president Mas hauria de començar a ser conscient que en aquest país no mana Pricewaterhouse Coopers, sinó la voluntat popular.
Valora
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2023 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid