Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
L’Assemblea de Catalunya i l’Assemblea Nacional Catalana

 Passat i present de la manipulació partidista

Per Joana Gorina

 No s’ha explicat prou què va passar amb la dissolució de l’Assemblea de Catalunya. En parla en Xirinachs al seu llibre “La Traïció dels líders” però el tema es va enterrar i les paraules d’en Xirinachs han anat essent esborrades per narracions manipulades de la història. També parla d’aquesta dissolució forçada la Patrícia Gabancho en el seu llibre-dietari “A la intempèrie” però la seva veu no ha arribat massa enllà perquè no hi ha hagut interès a difondre els noms dels protagonistes d’aquella defecció molts dels quals encara actius en política.

Els fets són breus i senzills: després d’unes eleccions en què no es podien presentar ni els independentistes ni els republicans, els diputats del Principat de Catalunya que havien sortit elegits van autoproclamar que l’assemblea formada per  ells mateixos, escollits d’aquesta manera tan escassament democràtica, era l’únic òrgan legítim. I s’invalidava tot seguit l’Assemblea de Catalunya i aquest organisme popular unitari era ràpidament dinamitat.

17/11/2011 00:07 Joana Gorina
Joana Gorina Joana Gorina

L’Assemblea de Catalunya havia estat una organització unitària de mobilització, amb nombroses assemblees de base arrelades al territori. La participació democràtica directa de la vida de l’Assemblea de Catalunya va ser substituïda de cop i volta, per obra i gràcia d’aquells partits, per una representació indirecta i encarrilada dins els canals parlamentaris restringits del règim monàrquic transfranquista.

Entre els subjectes actius d’aquella destrucció hi havia noms ben coneguts avui també, d’aquells que no paren de parlar de la importància de les institucions i que menystenen l’organització popular. És que no saben que dins la legalitat monàrquica espanyola actual no serà possible la independència? I que la nostra força serà sobretot l’arrelament de l’independentisme en les  assemblees territorials?

Els partits del parlament d’avui, com aleshores,  no estan interessats en el desenvolupament d’una Assemblea Nacional Catalana que pugui expressar lliurement la voluntat popular en l’avanç cap a la Independència, i aquest nou projecte sorgit de les Consultes sobre la Independència es veu sotmès ara a manipulacions i pressions dels partits polítics que han utilitzat, en aquesta convocatòria del 20 de novembre, per exemple, tant les consultes mateixes com símbols i instruments de l’ANC per a fins propagandístics partidistes.  S’atreveixen a trencar la neutralitat i la transversalitat a què s’havien compromès tots els membres d’aquest projecte unitari en el seu desplegament i posen en perill un instrument valuós d’organització popular.

Si es vol construir una Assemblea Nacional Catalana arrelada al territori i representativa de la voluntat independentista caldrà que la voluntat democràtica dels seus membres s’imposi, i que els intents de manipulació siguin aturats. No es pot matar encara una altra vegada l’esperança d’un poble.

Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2020 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid