Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
La propietat privada i la sagrada concepció de Maria

Resposta a l’article del militant d’Endavant A. Silvestre publicat a l’Accent el 23 de setembre.

En un clarificador article sobre la seva postura i concepció de diversos aspectes de la política de l’Esquerra Independentista (EI), Aure Silvestre ens pregunta a l’MDT el que tothom ja sap des del 25 d’abril, quan vam realitzar el primer acte de presentació a València de la iniciativa Nosaltres els Fusterians (NeF), per reivindicar el Fuster més polític i compromès amb la reconstrucció nacional dels Països Catalans i la lluita per la independència. Tanmateix, ho tornarem a explicar.

Diu l’article que ja estem acostumats a patir manipulacions en això dels articles periodístics. Té raó a mitges. Hi ha hagut èpoques i situacions en què hem estat molt manipulats i no solament per la premsa del sistema; a hores d’ara, però, la majoria de les vegades el que passa és que com a EI no encertem a trencar el silenci mediàtic.

Segons reconeix el mateix Aure al seu article, l’MDT està a hores d’ara treballant en la construcció de les CUP, té vincles reals de treball amb la resta de l’Esquerra Independentista i està impulsant la campanya de Nosaltres els Fusterians. Tot això és veritat. Moltes gràcies per reconèixer-ho. I què? On rau el problema? Que també treballem amb altres actors polítics i socials? Que intentem inserir-nos en les lluites diàries de la gent del poble? Que intentem dotar a les lluites de referents estratègics? Això no és un vedat tancat de ningú.

L’MDT treballa des de fa molt de temps (amb major o menor encert) en diverses línies de treball complementàries, com són el desenvolupament de la Unitat Popular i la seva versió més acabada a casa nostra, la CUP o, atenent a la realitat política del nostre país, el desplegament d’un espai d’intervenció política que nosaltres anomenem “per la ruptura democràtica per la independència”. Aquest espai ha anat configurant diverses iniciatives com han estat la PDD, la campanya de les consultes i l’ANC (que han tingut poca o cap expressió tangible al PV); en aquest espai cal situar també la iniciativa Nosaltres els Fusterians, que està arrelant, no solament amb actes d’homenatge a Fuster, sinó que a més està mostrant-se com una eina molt útil per engegar una línia unitària d’intervenció política independentista al País Valencià.

El company d’Endavant té raons que també podem compartir quan detecta poca “finesa” a l’hora de fer declaracions públiques per part dels diferents components de Nosaltres els Fusterians. És normal, encara estem al començament del rodatge. Ja anirem millorant. El que no farem ni en aquest tema ni en altres és passar-nos anys i panys “formant-nos” en els nostres caus de puresa ideològica impol·luta, mentre al carrer, la vida bull i les contradiccions entre l’estat capitalista espanyol i el nostre poble generen condicions cada dia més òbvies per intervenir des d’una política d’esquerres i independentistes. Aure hauria de recordar que són els partits els que hem d’adaptar-nos a les condicions de vida i lluita del poble i no esperar que el poble, per santa concepció mariana, ens descobrisca com els seus redemptors i redemptores. Aquesta és una legitima concepció idealista que no compartim i que el venerable company Marx es va encarregar d’aclarir fa alguns anys.

El que sembla ser la veritable “caixa de pandora” per a l’Aure i segurament altres membres de l’Esquerra Independentista és saber si l’iniciativa NeF acabarà sent una proposta electoral. Després del nostre Comitè Nacional del passat 1 de setembre, l’MDT ja ha dit que “explorarà les possibilitats de col·laboració i de projecció política de “Nosaltres els fusterians”. Això què significa? Doncs que és una possibilitat. Arribarà a rams de beneir? Depèn de moltes qüestions, però el que si podem assegurar que nosaltres estem treballant per dotar al nostre poble de projectes polítics i que si és possible no torni a passar com fins ara, que tot el treball de molts anys de molta gent honesta, especialment del jovent, acaba sent capitalitzat una vegada i una altra per opcions autonomistes espanyoles, fins i tot amb el vot d’alguns militants de l’EI. Està prou clar, company, o encara penses que volem amagar quelcom?

L’articulista veu en això un possible afebliment del treball en favor de la CUP. Descartant la part d’amenaça implícita que comporta aquesta asseveració, per respecte a tota la gent que treballa dia rere dia per enfortir la CUP (per si no s’entén, la CUP és ja una afortunada realitat que va més enllà de les nostres voluntats, almenys al Principat), no puc acceptar de cap manera que s’intente escampar el dubte que pel fet de treballar per NeF, deixarem de treballar a favor de la CUP. Això és una fal·làcia que no es correspon amb la realitat que coneixen i reconeixen la majoria de la gent independentista. Portem anys al País Valencià emplaçant uns i altres per impulsar-hi la CUP i amb què ens hi hem topat?: amb el silenci, amb l’encara no toca, amb el no hi ha condicions, amb el no tenim gent preparada, i amb el que és pitjor, campanyes de boicot actiu en casos concrets acusant-nos, si hi havia gent jove, que el que fèiem era pederàstia política, i si era gent més major, que ja estaven els de sempre volent controlar-ho tot.

Aure Silvestre qualifica de maniobres el que són propostes polítiques que, en primer lloc, vam compartir amb ell mateix i la seva organització. Que no hi esteu d’acord? Doncs molt bé, continuem treballant en allò que coincidim, i en la resta que cadascú campe on puga. Ara bé, no cal sembrar dubtes sobre si afeblirem o no altres tasques. Vull recordar que nosaltres no hem incomplert cap tasca acordada en el desenvolupament de la CUP al País Valencià. No tothom pot dir el mateix. Que uns i altres tenim de vegades paràmetres diferents de valoració? Normal, si no fos així ja estaríem a la mateixa organització. Però al final qui valida o no els paràmetres d’intervenció és el poble i la manifestació de l’11 de setembre n’és una prova fefaent. I no cal oblidar que els partits són eines i no pas objectius en si mateix.

Per vergonya aliena no parlaré públicament amb detalls de qui explica a la resta del moviment els seus projectes, ni qui s’atorga representativitats no manifestades, ni qui genera manca de confiança.

Ara que algú estarà escarotat, cal recordar que no hem segut nosaltres qui hem obert el debat públic d’aquest temes, però no restarem en silenci com fins ara mentre algú pot pensar que l’Esquerra Independentista és la propietat privada o el vedat tancat d’alguns. Sempre hem preferit i hem intentat guardar un “delicat” silenci, fins i tot en èpoques en què plovien pedres sobre nosaltres. Però si hem de parlar, parlem-ne.

Valora
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2021 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid