El retorn del sometent torna a saltar a la palestra. Arran dels continus robatoris a diverses comarques la idea d'una vigilància popular ha tornat a ressorgir. Ahir dimecres es van reunir a Alcarràs (Segrià) un grup de persones, entre els quals diversos pagesos, de les poblacions de Sucs, Maials, Corbins i la Portella amb l'objectiu de tractar la problemàtica dels nombrosos robatores a masos i finques.
En la trobada els pagesos van articular la proposta que es legalitzin les vigilàncies ciutadanes o sometents, i que se'ls permetés assistir a les juntes de seguretat local dels ajuntaments.
En aquest sentit, el conseller d'Interior de la CAC, Felip Puig, ha realitzat declaracions ambiguament favorables a aquesta proposta i s'ha mostrat obert a la participació d'un futur sometent en la seguretat. En declaracions, Puig ha manifestat que "lamenta que la societat delegui tota la responsabilitat de la seguretat en les institucions", un comentari afavoreix la formació de sometents. Però també ha deixat clar en quines mans restarà el monopoli de les armes, ja que segons Puig només els mossos i la policia local tenen potestat per "fer complir la llei" i anar armats. Així mateix, ha rebutjat el nom amb què s'ha popularitzat la figura dels pagesos que s'organitzen des de fa mesos per protegir les seves finques, especialment a les comarques de Ponent.
Cal recordar que Alcarràs va ser el primer municipi en dur a terme una mena de sometents moderns, el febrer passat.
El president de d'una anomenada Associació de Sometents de Catalunya a Lleida, Josep Maria Terés, també s'ha afegit a la polèmica sobre el retorn del sometent. En declaracions als mitjans ha argumentat que "són gent que surten a vigilar de franc perquè l'únic que volen és defensar allò que és seu".
Des fa uns mesos, i arran dels múltiples robatories en zones rurals, s'ha generat un estat d'opinió favorable a una seguretat civil que complementés la poca eficàcia de la policia catalana. Alguns articles d'opinió s'han mostrat favorables des fa uns mesos a la recuperació d'un sometent modern.
El sometent, una trajectòria complexa entre el control social i la defensa popular
El sometent va ser dissolt des de 1978 pel Senat espanyol, ja que es tractava d'un cos paramilitar que la Dictadura franquista va utilitzar per a la repressió, el control social i polític. Un membre del sometent, per exemple, va assassinar el guerriller Quico Sabaté a Sant Celoni el 1960. Anteriorment, a finals del segle XIX i les primeres dècades del XX, el sometent també va ser intrumentalitzat com a organització de seguretat civil, molt vinculat als interessos del conservadorisme del Principat, exercint el control social amb elements provinents del carlisme, els sindicats lliures i el catolicisme.
Per contra, el sometent original va ser desarmat arran de la desfeta de 1714 a la Guerra de Successió. Felip V d'Espanya va executar aquesta prohibició amb l'article 39 del Decret de Nova Planta de la Reial Audiència de Catalunya. Poc abans, el cap d'aquest cos havia estat el general Josep Moragues, que fou executat per decapitació i el seu cap penjat en una gàbia com escarment públic. L'ordre social i polític dels ocupants va ser exercit a partir d'aleshores per les Esquadres dels germans Veciana de Valls, el cos botifler dels Mossos d'Esquadra, que inicialment va suplir la funció de seguretat exterior i interior del sometent i posteriorment va esdevenir un cos policíac i militar més modernitzat i al servei del poder governamental.
Els orígens del sometent es remunten a l'Edat mitjana, provenen de l'anomenat sagramental, ja documentat a les Corts de Catalunya el 1068. Fou en els seus inicis una organització paramilitar d'autoprotecció civil típicament catalana, separada de l'exèrcit, per a la pròpia defensa i la defensa de la terra en temps de conflicte bèl·lic. El crit de "Via fora!" i els tocs de campana s'empraven per organitzar i cridar la clamor del sometent davant agressions externes, bandolers o pirates.
