Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
La venjança de Proudhon

Conta l'anècdota que quan Karl Marx pretenia guanyar-se al precursor de l'anarquisme, Pierre-Joseph Proudhon, per a la causa revolucionària aquest va engaltar-li que s'estimava més coure el capitalisme a foc lent que incendiar-lo. Es posava de manifest d'aquesta manera les concepcions diametralment oposades que tenien ambdós pensadors d'una futura humanitat socialista; així, mentre el pare del Manifest comunista concebia un sistema de societat industrial on la propietat dels mitjans de producció seria socialitzada —és a dir, pertanyeria a la nació i seria administrada col·lectivament per un estat obrer que tan sols havia de mantenir una estructura mínima que permetés la redistribució de la riquesa—, per a l'autor de Què és la propietat?, la futura humanitat havia d'estructurar-se en base a una societat anarquista formada per petits propietaris i artesans que es fonamentaria en el suport mutu.

Considerat Proudhon per a alguns com a integrant del grup dels socialistes utòpics, els quals van realitzar aportacions més que significatives a l'ideari comú dels que buscaven alternatives a la societat capitalista, com és el cas del cooperativisme o la igualtat de gènere, passats els vents de la història que van escombrar-los primer a ells i més tard als règims més o menys hereus del pensament marxista, la màxima de Proudhon que mencionava al principi d'aquest article sembla posar-se en pràctica, sigui o no de forma conscient, cada dia més per aquells qui cerquem la via d'escapada a un sistema en descomposició. Som molts, més cada dia els qui, com un virus dins d'un software propietari, busquem establir llaços d'amistat, de solidaritat i de suport mutu en comunitats on fins al moment només ha existit competència i benefici propi. La forma que adopti la revolta és el de menys; tant pot ser la gestió coordinada d'un hort comunitari com la creació d'una xarxa d'economia local, l'establiment d'una cooperativa de consum o la creació d'un ateneu popular, un casal independentista, o la implicació activa i combativa a la política municipal amb la formació d'una CUP.

Amb els ulls oberts, busquem recuperar el que el capitalisme ens va prendre, esborrant la línia divisòria entre treball i vida i entre política i ciutadania. No som ingenus; conscients que cal fer bullir l'olla, coem el capitalisme a foc lent mentre acumulem forces i esmolem les eines per a la revolució que ja s'acosta i que finalment l'ha d'incendiar. Perquè som conscients que sense un sistema just i igualitari que els hi cobertura i suport, tots els nostres esforços no només no passaran d'una prèdica al desert, sinó que seran anihilats.

Valora
Rànquings
  1. La clandestinitat ignorada: Rafael Renyé, àlies Aleix Renyé
  2. Judici contra un llogater per convertir casa seva en un coliving
  3. La pagesia torna a tallar carreteres arreu de Catalunya contra les polítiques que ofeguen el camp
  4. El Correllengua Agermanat posa en marxa una web per difondre la iniciativa arreu dels Països Catalans
  5. Delcy Rodríguez jura la presidència de Veneçuela pel país per Chávez, per Bolívar… i pel seu pare assassinat
  6. Quan la lletra petita amaga la renúncia a la sobirania
  7. Els Pastorets de l’Estany
  8. Els pagesos mantenen els talls viaris i reclamen garanties polítiques
  9. Barcelona no pot respirar: continuen les mobilitzacions veïnals contra l’excés de trànsit
  10. Poble Lliure condemna l’atac militar imperialista contra Veneçuela
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2026 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid