Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
La venjança de Proudhon

Conta l'anècdota que quan Karl Marx pretenia guanyar-se al precursor de l'anarquisme, Pierre-Joseph Proudhon, per a la causa revolucionària aquest va engaltar-li que s'estimava més coure el capitalisme a foc lent que incendiar-lo. Es posava de manifest d'aquesta manera les concepcions diametralment oposades que tenien ambdós pensadors d'una futura humanitat socialista; així, mentre el pare del Manifest comunista concebia un sistema de societat industrial on la propietat dels mitjans de producció seria socialitzada —és a dir, pertanyeria a la nació i seria administrada col·lectivament per un estat obrer que tan sols havia de mantenir una estructura mínima que permetés la redistribució de la riquesa—, per a l'autor de Què és la propietat?, la futura humanitat havia d'estructurar-se en base a una societat anarquista formada per petits propietaris i artesans que es fonamentaria en el suport mutu.

Considerat Proudhon per a alguns com a integrant del grup dels socialistes utòpics, els quals van realitzar aportacions més que significatives a l'ideari comú dels que buscaven alternatives a la societat capitalista, com és el cas del cooperativisme o la igualtat de gènere, passats els vents de la història que van escombrar-los primer a ells i més tard als règims més o menys hereus del pensament marxista, la màxima de Proudhon que mencionava al principi d'aquest article sembla posar-se en pràctica, sigui o no de forma conscient, cada dia més per aquells qui cerquem la via d'escapada a un sistema en descomposició. Som molts, més cada dia els qui, com un virus dins d'un software propietari, busquem establir llaços d'amistat, de solidaritat i de suport mutu en comunitats on fins al moment només ha existit competència i benefici propi. La forma que adopti la revolta és el de menys; tant pot ser la gestió coordinada d'un hort comunitari com la creació d'una xarxa d'economia local, l'establiment d'una cooperativa de consum o la creació d'un ateneu popular, un casal independentista, o la implicació activa i combativa a la política municipal amb la formació d'una CUP.

Amb els ulls oberts, busquem recuperar el que el capitalisme ens va prendre, esborrant la línia divisòria entre treball i vida i entre política i ciutadania. No som ingenus; conscients que cal fer bullir l'olla, coem el capitalisme a foc lent mentre acumulem forces i esmolem les eines per a la revolució que ja s'acosta i que finalment l'ha d'incendiar. Perquè som conscients que sense un sistema just i igualitari que els hi cobertura i suport, tots els nostres esforços no només no passaran d'una prèdica al desert, sinó que seran anihilats.

Valora
Rànquings
  1. La IV Trobada de Dones dels Països Catalans debatrà a Prada sobre feminisme i construcció nacional
  2. La CUP crida a mobilitzar-se dissabte a Barcelona contra Save Europe Act i la xenofòbia
  3. Elena Gual reivindica un independentisme disposat a desobeir fins al final
  4. Poble Lliure i La Forja organitzen dos actes a Arbúcies i Girona amb motiu de la Diada
  5. L’Assemblea Sobiranista reclama expulsar Aena dels aeroports de les Illes
  6. Els eufemismes de l’explotació reproductiva
  7. La 58a Universitat Catalana d’Estiu obre a Prada mirant al futur dels Països Catalans
  8. «La regió on la cultura pot ser una arma»: France 24 posa la mirada sobre l’independentisme després de l’1-O
  9. L’ANC se suma a la concentració del 17-A per exigir la veritat sobre els atemptats
  10. Les entitats memorialistes recorren la declaració de Via Laietana 43 i exigeixen la fi dels usos policials
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2026 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid