Aparegut a finals del 1969, a recer dels ecos del moviment estudiantil del maig francès i la revolució sexual de la dècada dels 60, El petit llibre roig dels joves estudiants, escrit pels professors Soren Hansen i Bo Dan Andersen i el psicòleg Jesper Jensen, tots de nacionalitat danesa, esdevingué un autèntic revulsiu sexual i polític per a joves revolucionaris del moment.
D’estètica maoista (i reminiscència també, per allò del petit llibre roig de Mao Tse Tung), la guia fou titllada tant aviat com un “manual de guerrilla estudiantil” com, al mateix temps, de llibre reformista i poc revolucionari, segons qui fossin els seus detractors. Potser per les nombroses controvèrsies que generà i que no deixaven indiferent a ningú, foren milers les còpies que es distribuïren del títol arreu d’Europa, malgrat les prohibicions i censures que patí a Anglaterra, Itàlia, França i, més tard, a l’Estat espanyol. En aquest darrer país, en el moment de la seva primera aparició a Dinamarca, hi era decretat un estat d’excepció de tres mesos de durada i les autoritats franquistes hi perpetraven tota mena d’episodis repressius. Alguns d’ells, contra el moviment estudiantil.
L’edició de la versió catalana, de caràcter clandestí i alhora una traducció i adaptació de la francesa (Le petit livre des écoliers et lycéens) anà a càrrec de les Joventuts Revolucionàries Catalanes (JRC), organització juvenil vinculada al PSAN-P i nascuda l’any 1972. Aquesta, l’edità al reconèixer en el títol elements revulsius importants, malgrat fer algunes crítiques al text original, recollides en el pròleg, al que el considerava d’orientació “individualista-espontaneísta” (una afirmació que tot i que sona fatal, sembla que no és tan greu i es pot curar…).
Aquesta versió però, no fou tan polèmica com l’escrita en llengua castellana (Libro rojo del cole), criminalitzada des de bon principi per la dreta cavernícola i mediàtica de sempre, la Fiscalia, l’Audiencia Nacional (sota l’acusació d’escàndol públic, incitació a l’avortament i la corrupció de menors), i que de bracet amb el Ministerio de Cultura, consideraven els seus continguts com “principios y ideas demolidoras y negativas”. La polèmica, de mida considerable, arribà fins a l’extrem de provocar fins i tot el segrest per part de la Policia Nacional del diari basc Egin en la seva rotativa, quan es disposava a editar les seves primeres pàgines de l’assaig en format col·leccionable, el 26 d’abril de 1980.
El llibre, escrit en un llenguatge col·loquial i amè per captar l’atenció dels joves, abasta tota mena de problemàtiques que solen aparèixer en la vida de qualsevol estudiant hagut i per haver. S’hi parla de sexualitat, de pornografia, de l’avortament, d’anticonceptius i fins i tot de pol·lucions nocturnes, sense deixar de fer-ho de clàssics com les drogues, els càstigs, els professors i la participació dels estudiants. També s’hi aconsella com millorar l’ensenyament, com protestar, com treballar en equip, com valorar els conflictes, com organitzar vagues i accions col·lectives i com lluitar contra la selecció escolar (entesa com un instrument de discriminació i d’etiquetatge d’alumnes entre útils i inútils).
En definitiva, que tal i com es recomana en l’encapçalament, si en voleu saber més, pregunteu als adults, però no us cregueu tot el que us diguin: un tigre fa molta por! Però si és de paper no es cruspirà a ningú. Sobrevaloreu massa el poder dels adults i no us adoneu de tot el que podeu arribar a fer i a obtenir vosaltres pel vostre compte. Els adults, avui, tenen tot el poder sobre vosaltres! Són veritables tigres! Però si us ho proposeu resoltament, a la llarga no tindran cap poder sobre vosaltres. No són més que uns tigres de paper!…
D’estètica maoista (i reminiscència també, per allò del petit llibre roig de Mao Tse Tung), la guia fou titllada tant aviat com un “manual de guerrilla estudiantil” com, al mateix temps, de llibre reformista i poc revolucionari, segons qui fossin els seus detractors. Potser per les nombroses controvèrsies que generà i que no deixaven indiferent a ningú, foren milers les còpies que es distribuïren del títol arreu d’Europa, malgrat les prohibicions i censures que patí a Anglaterra, Itàlia, França i, més tard, a l’Estat espanyol. En aquest darrer país, en el moment de la seva primera aparició a Dinamarca, hi era decretat un estat d’excepció de tres mesos de durada i les autoritats franquistes hi perpetraven tota mena d’episodis repressius. Alguns d’ells, contra el moviment estudiantil.
L’edició de la versió catalana, de caràcter clandestí i alhora una traducció i adaptació de la francesa (Le petit livre des écoliers et lycéens) anà a càrrec de les Joventuts Revolucionàries Catalanes (JRC), organització juvenil vinculada al PSAN-P i nascuda l’any 1972. Aquesta, l’edità al reconèixer en el títol elements revulsius importants, malgrat fer algunes crítiques al text original, recollides en el pròleg, al que el considerava d’orientació “individualista-espontaneísta” (una afirmació que tot i que sona fatal, sembla que no és tan greu i es pot curar…).
Aquesta versió però, no fou tan polèmica com l’escrita en llengua castellana (Libro rojo del cole), criminalitzada des de bon principi per la dreta cavernícola i mediàtica de sempre, la Fiscalia, l’Audiencia Nacional (sota l’acusació d’escàndol públic, incitació a l’avortament i la corrupció de menors), i que de bracet amb el Ministerio de Cultura, consideraven els seus continguts com “principios y ideas demolidoras y negativas”. La polèmica, de mida considerable, arribà fins a l’extrem de provocar fins i tot el segrest per part de la Policia Nacional del diari basc Egin en la seva rotativa, quan es disposava a editar les seves primeres pàgines de l’assaig en format col·leccionable, el 26 d’abril de 1980.
El llibre, escrit en un llenguatge col·loquial i amè per captar l’atenció dels joves, abasta tota mena de problemàtiques que solen aparèixer en la vida de qualsevol estudiant hagut i per haver. S’hi parla de sexualitat, de pornografia, de l’avortament, d’anticonceptius i fins i tot de pol·lucions nocturnes, sense deixar de fer-ho de clàssics com les drogues, els càstigs, els professors i la participació dels estudiants. També s’hi aconsella com millorar l’ensenyament, com protestar, com treballar en equip, com valorar els conflictes, com organitzar vagues i accions col·lectives i com lluitar contra la selecció escolar (entesa com un instrument de discriminació i d’etiquetatge d’alumnes entre útils i inútils).
En definitiva, que tal i com es recomana en l’encapçalament, si en voleu saber més, pregunteu als adults, però no us cregueu tot el que us diguin: un tigre fa molta por! Però si és de paper no es cruspirà a ningú. Sobrevaloreu massa el poder dels adults i no us adoneu de tot el que podeu arribar a fer i a obtenir vosaltres pel vostre compte. Els adults, avui, tenen tot el poder sobre vosaltres! Són veritables tigres! Però si us ho proposeu resoltament, a la llarga no tindran cap poder sobre vosaltres. No són més que uns tigres de paper!…
