Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Llibres
Primer estudi a l'estat francès sobre l'obra de Maria Mercè Marçal

Edicions Trabucaire publica un treball de l'Association Française des catalanistes centrat en el recull Bruixa de dol que va aparèixer el 1979

06/03/2012 Lletres
Un primer estudi a l'estat francès de l'obra de Maria Mercè Marçal acaba de ser publicat per Edicions Trabucaire de Perpinyà. El treball està centrat en el recull Bruixa de dol del 1979, una obra que està en el programa d'estudis de la prova de català de l'agregació externa d'espanyol pel 2012 de la universitat. El treball es composa d'una sèrie d'anàlisis que van de la presència de la tradició poètica a la revolta del cos, la influència estrangera i la filiació de la poetessa, segon informa el Punt Avui.

Maria Mercè Marçal, desapareguda l'any 1998, va ser un figura rebel de la cultura catalana contemporània. Poeta, traductora i narradora. Tot i haver nascut circumstancialment a Barcelona es considerava sempre d'Ivars d'Urgell (Pla d'Urgell), població on va passar tota la infància. Llicenciada en Filologia Clàssica, va exercir de catedràtica de Llengua i Literatura Catalanes en diversos instituts. Es va donar a conèixer l'any 1977 amb el recull de poemes Cau de llunes (Premi Carles Riba 1976). Des d'aleshores publicà diversos poemaris, l'últim del quals, Desglaç, recull l'obra escrita entre el 1984 i el 1988. L'escriptora va publicar també la novel·la La passió segons Renée Vivien (Premi Carlemany 1994), que va obtenir diverses distincions de la crítica. Com a traductora, aportà al català obra de Colette, Yourcenar i Leonor Fini.

L'any 1973 va ser cofundadora de l'editorial Llibres del Mall. A més de prendre part activament en la vida literària catalana, va participar en la política independentista i en moviments cívics com el feminista, que no abandonà mai. Alguns cantautors catalans van posar música i veu als seus poemes, com per exemple Marina Rossell, Ramon Muntaner, Teresa Rebull, Celdoni Fonoll i Maria del Mar Bonet.

 
Valora
Rànquings
  1. Poble Lliure i La Forja rebutgen un front d'esquerres amb ERC, els Comuns i la CUP i aposten per reforçar l'independentisme rupturista
  2. Convocada una manifestació a Sabadell per defensar el riu Ripoll de l'especulació urbanística
  3. Mor en combat un dirigent històric del Front Polisario enmig d'un conflicte cada cop més invisible
  4. L'Hospitalet rememora el segrest de la Mare de Déu de Núria, una acció de resistència contra el franquisme
  5. Garzón es presenta com a víctima a TV3 i dona lliçons de democràcia
  6. Violacions greus de drets fonamentals de la policia contra els 600 cantaires
  7. "La Flama" dedica la seva biblioteca a Joan Rocamora, referent de compromís, cultura i llibertat
  8. L'aplec del Canigó, la primera cita per a la regeneració de la Flama
  9. La vaga indefinida de Biblioteques suma suports sindicals i socials
  10. Neix 'Ràfec', una nova revista d'història social i cultural des de la perspectiva materialista
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2026 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid