Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Personal de l’Ajuntament de València arrenca els cartells que senyalitzaven les fosses comunes

Més d’un centenar de persones es reuniren dimarts 1 de novembre, convocades pel Fòrum per la Memòria del País Valencià, per tal de retre homenatge a les víctimes del genocidi franquista soterrades en les fosses comunes del Cementeri General de València
 
El Fòrum per la Memòria del País Valencià denuncia públicament l’acaçament, la persecució, la interpretació restrictiva i paralitzant d’unes normes només per a uns casos determinats –sempre per als mateixos casos- i l’específica repressió que sempre recau contra els mateixos ciutadans i ciutadanes, units amb la resta de persones que visitaven els seus familiars morts el dia 1 de novembre.

06/11/2011 00:17 Drets i Llibertats
I açò, amb independència de les accions legals que puguen derivar-se davant d’aquest abús d’autoritat, el qual palesa el tarannà antidemocràtic dels seus últims responsables. 
 
Més d’un centenar de persones es reuniren dimarts 1 de novembre, convocades pel Fòrum per la Memòria del País Valencià, per tal de retre homenatge a les víctimes del genocidi franquista soterrades en les fosses comunes del Cementeri General de València. Familiars de represaliats, membres del Fòrum i ciutadans que, simplement, volien denunciar una vegada més l’existència de les considerades com les majors fosses de tota Europa han senyalitzat amb cartells informatius les distintas seccions, algunes d’elles ja perdudes de manera irreparable per la construcció de nínxols, que la dictadura va utilitzar per llençar els cadàvers de la sagnant repressió que continuà després de la victòria feixista l’1 d’abril de 1939.  
 
Els diferents cartells contenien la superfície total de cadascuna de les fosses, el nombre de víctimes registrades en elles i, en algun cas, una representació dels noms de les personas soterrades al lloc. Però, segons sembla, a aquesta ciutat és imposible informar, recordar, fer ús lliure i respectuós de la llibertat d’expresió segons en quins casos. I és que gran part del recorregut estigué “amenitzat” pels altaveus de la capella del Cementeri, la qual i des d’el bell mig del mateix, sembla tenir el monopoli de la paraula en aquest Estat suposadament aconfesional i que les nostres autoritats municipals semblen també entendre com a excloent.
 
Per contra, els cartells informatius van ser arrencats per operaris del Cementeri, en una persecució més pròpia de règims dictatorials, conculcant-se, de nou, per part dels responsables municipales, un exercici bàsic d’alguns drets elementals: la informació, l’expressió i, en aquest cas, el record i l’homenatge a les víctimes d’una repressió que continua sent negada, deliberadament condemnada a l’oblit i a la intrascendència. A tot açò es va unir també la prohibició, per part de la Policia Local, de continuar amb la tasca informativa que representaven els cartells, apel·lant a certes Ordenances que, en cap cas, prohíbeixen senyalitzar respectuosament i pacífica llocs, a més en aquest cas, tan simbòlicament definidors de la realitat d’aquest Cementeri.
 
Als ciutadans i ciutadanes de València se’ls condemna a seguir fidelment les pautes establertes pel poder municipal. Un poder obstinat en perseguir qualsevol manifestació que resalte l’aportació de tots els morts de les fosses a la dignitat democràtica. Doncs no és pas altra cosa el que representen els ciutadans i ciutadanes allí dipositats: la conciència d’una societat lliure i l’extermini d’uns valors democràtics que, ara, també diu representar l’Ajuntament de València. Però que són negats per la força, l’arbitrarietat i l’autoritarisme més condemnables.
 
Per saber-ne més:


Rànquings
  1. Poble Lliure recupera un cartell del MDT de 1986 i el vincula a la crisi migratòria de Sabta
  2. Carles Rebassa rebutja amb un poema la invitació dels reis espanyols a Marivent
  3. Marc Puigtió renuncia a ser el candidat d'ERC a Girona després de l'escàndol dels àudios, nou episodi d'una trajectòria marcada per la polèmica interna
  4. La 58a Universitat Catalana d'Estiu combinarà memòria, llengua, cultura i debat polític
  5. El meu pare: Josep Barrera i Nogué
  6. Les formigues de Via Menorca assenyalen el col·lapse de l'illa
  7. Habitatge o caos
  8. La XXXIX Pujada al Port de Salau reivindicarà el Pirineu com a espai d'unió entre Catalunya i Occitània
  9. Solsona impulsa la primera promoció d'habitatge de Catalunya que combina el model cooperatiu amb el lloguer social
  10. Les Sis Hores de Cançó de Canet de 1976 reuneixen 60.000 persones en una gran festa de cultura i reivindicació nacional
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2026 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid