Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
El Cas Palma Arena i els seus implicats: Una xarxa de crim organitzat des del franquisme balear fins

Publicat Sirus.cat el 13 de setembre de 2011.

El Cas Palma Arena és un 'presumpte' cas de corrupció que succeí a les Illes Balears i que està sent investigat per la Fiscalia Anticorrupció de les Illes Balears. Ja té data d'inici: El 9 de gener de 2012. El cas sorgí en la construcció del pavelló esportiu Palma Arena de Palma, inicialment pressupostat en 48 milions d'euros i que finalment n'acabà costant-ne més de 100 milions.

18/09/2011 20:25 Hemeroteca

En aquests moments les ramificacions de l'investigació suposen una trentena de casos separats, amb un tramat criminal de polítics del Partit Popular i Unió Mallorquina, desde les seves cúpules al poder, Jaume Matas, expresident, i sa sòcia al govern i als negocis, Maria Antonia Munar, d'UM, fins a empressaris i testaferros, passant de ple per la mateixa família reial.

La Policia comparà el passat juliol l'entramat d'UM en el cas Ibatur amb el crim organitzat: Un informe de delinqüència econòmica de la policia compara el "entramat delictiu" ordit durant la passada legislatura per Unió Mallorquina (UM) a l'Institut Balear de Turisme (Ibatur) amb el "crim organitzat", en tenir un mòbil "purament econòmic" i perquè els beneficis es repartien en cada esglaó.

En el cas Palma Arena s'investiguen també -en una de ses branques judicials- uns convenis entre l'Institut Nóos, d'Ignacio Urdangarín i sa dona Cristina de Borbón, la Fundació Illesport i l'Institut Balear de Turisme (Ibatur) del Govern balear del PP, entre 2005 i 2006, per crear l'Illes Balears Fòrum, una trobada internacional sobre esport i turisme i pel que Nóos va cobrar 1,2 milions d'euros gràcies a uns convenis auspiciats per Jaume Matas, l'anterior president del Govern del PP i principal encausat en el sumari del Palma Arena.

Al mateix temps, Esquerra Unida del País Valencià ha denunciat repetidament que l’empresa d’Iñaki Urdangarin, “podria haver-se embutxacat més de 5’5 milions d’euros de les administracions públiques valencianes al llarg dels darrers anys”, i ha demanat els informes al Consell del Govern del PP valencià sobre aquests contractes i els signats amb l'arquitecte Santiago Calatrava, també imputat, inútilment. Fa una setmana, el nou cap de la Generalitat valenciana va prometre la seva entrega a la coalició.

El jutge José Castro va demanar fa prop d'un any al Cos Nacional de Policia que localitzés el domicili social o un telèfon o adreça electrònica de l'Institut Nóos d'Urdangarín, amb seu a Cugat del Vallès i Barcelona, sense cap èxit fins ara.

El llarg i inacabat 'repartiment' del Cas Palma Arena, la reial corrupció franquista i post franquista a Ses Illes Balears. Protagonistes per l'ordre d'aparició des del primer acte de l'esperpento insular:


Jaume Matas, president pel PP, acusat de corrupció i nou delictes més. El jutge demanà fiança de 3.000.000 d'euros, entre d'altres actuacions encara en curs.



María Antonia Munar, expresidenta d'Unió Mallorquina (UM)
-la CiU o PNV nazionalcatòlica de les balears-, imputada en el cas Maquillatge, una peça separada del cas Son Oms, i el Pasarel.la, branques del Cas Palma Arena-Ibatur.


Santiago Calatrava, arquitecte estrella del PP, que cobrà, com la reial parella, milions d'euros per projectes aparentment inexistents, tant a Ses Illes com al País Valencià.


Ignacio Urdangarín, conegut per Iñaki, Duc de Palma i Gran d'Espanya (Ignacio Corraldecerdos, en castellà) i sa dona Cristina de Borbón y Grècia, cobraren entre 1'2 i 5'5 milions d'euros a Ses Illes i València per encara no se sap ben bé què, per encàrrec directe i sense concurs d'en Jaume Matas i de Francisco Camps per fer el mateix.


Diego Torres Pérez, d'ESADE, l'escola empressarial dels jesuïtes, on també fou alumne Urdangarín, i el seu vicepresident a l'Institut Nóos fins el 2005; al 2006 substitueix Urdangarín com a president. És acusat de malversació de fons i falsedats.


Miquel Àngel Bonet ex-secretari de Ibatur: Explota el cas Palma Arena amb sa detenció. Va defraudar 20.000 euros amb contractes irregulars entre 2006 i 2007 i 65.000 més anteriorment. Després s'amplià l'acusació per altres delictes. En llibertat sota fiança de 250.000 euros.


Joan Flaquer, diputat del PP i ex conseller de Turisme.Imputat.

En el cas de Flaquer, l'acusació particular, en representació de l'Ajuntament d'Andratx, va sol·licitar la seva citació en sostenir que en el procés de cessió del castell va exercir una "voluntat de defraudar" a l'administració pública. Segons consta en l'escrit d'acusació, Flaquer, en la seva condició de conseller de Turisme, va rubricar el maig del 2006 un conveni amb el Consistori perquè l'Inestur sufragàs part dels fons destinats per l'Ajuntament a la Fundació. Precisament, sobre aquest extrem Hidalgo va exposar davant el jutge que va acudir a la Conselleria "per indicacions de Cañellas", a fi que aquest departament s'encarregués del 60% de l'aportació municipal.

L'acusació subratlla que podrien haver-se produït "suposats il·lícits penals" arran d'una "estratègia triangular" traçada entre Hidalgo, Cañellas i Flaquer. És més, postula que la conducta dels tres "podria respondre a un concert o conjunció de voluntats amb la finalitat de defraudar l'administració pública, amb independència de la perfecció del perjudici patrimonial".

L'escrit d'acusació dels fiscals sol·licita, a més, penes de 6 anys de presó per a l'empresari i exnebot polític de l'expresident Matas, Felipe Ferré, i 10 anys per al seu exsoci Arnaldus Van Der Hurk. Tant Rosselló com Ferré i el seu exsoci reberen, mitjançant les seves empreses, una gran quantitat de contractes i projectes milionaris per part del CDEIB. A Rosselló se li imputen cinc delictes: malversació, prevaricació, falsedat, suborn i frau a l'Administració. A Ferré i Van Der Hurko, en canvi, quatre: malversació, prevaricació, falsedat i frau a l'Administració. A Ferré, que també fou exregidor del PP a Lloseta, només li demanen 6 anys i no pas 10, perquè se li aprecien dos atenuants: el de confessió i el de cooperació.

La Fiscalia els considera "homes de palla" dels principals acusats: l'exconseller de Comerç, Energia i Indústria, Josep Juan Cardona; l'exdirector general de Promoció Industrial, Kurt Viaene; i l'exgerent del CDEIB, Antònia Ordinas (a la foto), pels quals demana 21, 20 i 7 anys de presó respectivament.

Anticorrupció demana 7 anys de presó per a la soprano Bel Rosselló, esposa d'Antònia Ordinas

Anticorrupció demana 7 anys de presó en el cas Scala per la soprano Isabel Rosselló, parella de l'exgerenta del Consorci per al Desenvolupament Econòmic de les Illes Balears (CDEIB), Antònia Ordinas.

L'administradora de Gabinete Alays Isabel Rosselló, esposa d'Antònia Ordinas, aconseguí molts contractes amb el CDEIB.

Josep Juan Cardona (a l'esquerra de la foto triple), ex conseller de Comerç, Indústria i Energia i diputat del PP al Parlament balear. Imputat.

La Fiscalia Anticorrupció demana, en un escrit de qualificació de més de 400 pàgines, 21 anys de presó per l'exconseller de Comerç, Indústria i Energia, Josep Joan Cardona, en considerar-lo principal responsable del desviament d'uns set milions d'euros des del Consorci de Desenvolupament Econòmic de Balears (CDEIB) per beneficiar a empreses de persones pròxime, durant la segona legislatura de Jaume Matas (2003-2007).

No obstant això, Cardona no serà l'únic exalt càrrec del PP que s'asseurà a la banqueta dels acusats en el marc del 'cas Scala' ja que el Ministeri Públic demana així mateix 20 anys de presó per l'exdirector general de Promoció Industrial, Kurt Viaene, i set per a la exgerent del CDEIB, Antònia Ordinas. L'acusació es dirigeix ​​també contra altres 16 inculpats que presumptament es van veure beneficiats d'aquesta trama.

En concret, la Fiscalia acusa els tres principals encausats de cometre els delictes de malversació, associació il.lícita, frau i suborn, segons van informar fonts jurídiques a Europa Press. I és que l'acusació pública atribueix a Cardona la posició de líder d'aquesta presumpta trama de corrupció, per la qual Viaene i Ordinas, "van idear, planificar, desenvolupar i executar" actuacions dirigides a apoderar-se dels fons públics.

Tal i com ja detallava la Fiscalia, en demanar la fi de la instrucció del cas, el primer pas va ser la creació d'una estructura jeràrquica "perfectament organitzada" que fes possible el desviament, ia partir d'aquí organitzar l'assistència del CDEIB "a totes les fires i esdeveniments imaginables "així com contractar" centenars d'estudis i informes el contingut era inútil a efectes d'interès públic", una activitat que va provocar que el pressupost anual de l'empresa" s'esgotés molt ràpidament, el que suposava un fre a l'activitat delictiva del grup".

Kurt Viaene, ex director general de Promoció Industrial


Viaene (foto), que ja va ser interrogat al seu dia pel suposat cobrament il.legal de comissions a diverses empreses i persones que realitzaven treballs per encàrrec del CDEIB, ha declarat avui com a imputat durant més d'una hora davant la titular del Jutjat d'Instrucció número 4 de Palma , Pietat Marín, a la qual ha explicat el funcionament d'aquest consorci.

En la seva compareixença, assistit per l'advocat Gaspar Oliver, ha negat haver-se traslladat fins a Nova York amb l'ex gerent del CDEIB, Antònia Ordinas, per cobrar comissions, una acusació que ha titllat de 'absurda'.

Així mateix, ha rebutjat davant la jutge la credibilitat de les declaracions efectuades el mes de juliol pel principal testimoni en el 'cas Scala', l'ex regidor del PP de Lloseta Felip Ferré, que en l'actualitat forma part del grup mixt.

Ferré va acusar en la seva compareixença a Viaene, Ordinas i al soci d'aquesta última, Arnaldus Mateo Van den Hurko, d'haver creat una presumpta trama de corrupció vinculada a tres empreses (Comarca Global Consulting, Gourmet and Boutique Island i Ies Hong Kong), i d'aconseguir comissions per després repartir a parts iguals.

Arnaldus Mateu Van den Hurko, soci d'aquesta última, i tots tres imputats van crear una trama de corrupció vinculada a tres empreses: Comarca Global Consulting, Gourmet and Boutique Island i Ies Hong Kong.


Miquel Ramis, ex secretari executiu de Comunicació i ex portaveu del PP balear. Imputat.

José Luis "Pepote" Ballester (PP), exdirector general balear d'Esports, fiança de 50.000 euros.

I...
Miguel Romero, director de l'agència de comunicació Nimbus, fiança de 15.000 euros.

Miguel Ángel Rodríguez, cap d'obres de la UTE (Unión Temporal de Empresas)constructora (formada por FCC i Melchor Mascaró), fiança 15.000 euros.

Rafael Durán, portaveu del PP a l'Ajuntament de Palma, fiança 15.000 euros.

Luis i Jaime García-Ruiz, arquitectes encarregats de la construcció del Palma Arena, després de la destitució del primer arquitecte, l'alemany Ralph Schürmann. El jutge fixà una fiança civil de 1,2 milions d'euros.

Fernando Areal, cunyat de Jaume Matas (PP), imputat, amb María Teresa Areal, esposa de Jaume Matas.

Guillem Estarellas, secretari general del PP a les illes. Detingut.

Bartomeu Reus, president de la companyia Gesa-Endesa, detingut.

Miquel Nadal (UM) exconseller, també imputat en altres quatre causes de corrupció, és detingut en el marc del cas Voltor, pel qual ha de pagar una fiança de 100.000 euros i més tard fiança de responsabilitat civil de 210.000 euros. Imputat dels delictes de malversació, frau i prevaricació.

Miquel Àngel Flaquer, ex-president d'UM, imputat.

Joan Sastre, ex-director general d'UM, transmitía les ordres de Nadal a la gerent o als técnics d'Ibatur. Imputat. Paguen un 75.000 euros i l'altre 100.000 euros de fiança.

Antoni Oliver, ex-director general d'UM, imputat.
Álvaro Llompart, comptable d'UM, paguen també entre 75.000 euros i 100.000 de fiança.

Antonio Alemany (columnista del diari El Mundo), imputat en una peça separada del "cas" en relació amb el finançament il.legal del PP. Alemany va cobrar del Govern balear del PP, de manera fraudulenta, uns 4.500 euros mensuals per escriure els discursos de Matas i va rebre també de l'Executiu una subvenció irregular de gairebé 450.000 euros per posar en marxa una agència de notícies. Imputat pels delictes de prevaricació, malversació, frau a l'Administració i falsedat en document oficial i mercantil.

Joan Martorell, exdirector general de Comunicació
Miguel Romero, director de l'empresa de comunicació Nimbus,
Maria Umbert, ex directora general de la televisió autonòmica IB3. Tots ells els imputa els delictes de prevaricació, malversació, frau a l'Administració i falsedat en document oficial i mercantil. El jutge li va imposar una fiança civil de 250.000 euros i l'imputà els delictes de falsificació de document públic, malversació i prevaricació.

Dulce Linares, directora de gabinet de l'expresident Jaume Matas (PP), imputada.

Francesc Buils (UM), nomenat conseller de Turisme el 2007, però un any després va dimitir i va ser substituït per Miquel Nadal (UM), va ser director insular de Medi Ambient i de Funció Pública, i va ocupar el càrrec de conseller executiu de Presidència del Consell Insular de Mallorca, detingut en el marc de l'operació Voltor. 100.000 euros de fiança.

Jacinto Farrús, empresari, propietari de Canal 4 i concessionari dels serveis informatius d'IB3, en el marc de l'operació Voltor, detingut. 100.000 euros de fiança.

Gabriel Rivas i Juan Carlos Escuer, dos empresaris de Minser, detinguts, 100.000 euros de fiança

Pau Collado, director Fundació Balears Sostenible de 2003 a 2007, imputat en el "cas Gürtel" com a conseller delegat de Easy Concept, empresa propietat de l'empresonat Francisco Correa (Gürtel).

Juan Carlos Alía, ex-gerent de l'Institut Balear de Turisme (Ibatur), fiança de 30.000 euros. El magistrat ordenà la presó provisional sense fiança de l'alt càrrec del govern de Jaume Matas (PP) quan va conèixer nous fets incriminatoris que apuntaven que Alía exigia una comissió del 10% pels encàrrecs del seu departament.
Juan Carlos Alía dimití en 2004 de director de l'Institut Balear de Turisme (Ibatur) assumint "la responsabilitat de l'error" de carregar com a despeses oficials set entrades al club d'alterne "Teatre Erótic Rasputín" de Moscú, en ocasió del viatge el 2004 d'una delegació del Govern balear encapçalada pel llavors president Jaume Matas.

Raimundo Alabern, ex-gerent de l'Institut Balear de Turisme (Ibatur), fiança de 350.000 euros.

Juan Velasco, un del socis propietaris del grup Clave Comunicación, fiança de 100.000 euros.

Kamal Dorai, empresari de relacions públiques, el jutge li retirà el passaport.
Francisca J., dona de Kamal Dorai, detinguda.

Alberto Vergés, un altre dels socis de Clave, detingut.

Quatre caps de secció d'Ibatur, F. T. B., L. S., A. G. i P. P., detinguts.

José Calvo, empresari de Gestora Balear de Negocis, detingut.
Mariano Villalba, el presumpte testaferro d'aquest, detingut

Guillem Deyà. propietari de l'empresa Espiral, detingut.

L'exdirector general de Joventut, Juan Francisco Gálvez, és un dels investigats en el cas Turisme Jove.

Miquel Jaume, propietari del grup Trui Espectacles, fiança de 15.000 euros,

Antonio Arbona, ex-batlle i ex-regidor de Sóller, encausat.

Catalina de Miguel, tècnic laboral d'Inestur, encausada.

María Victoria Guijarro, tècnic superior de comptabilitat d'Inestur, encausada.

Antoni Rebassa, regidor d'Alaró, encausat.

Gabriel Perelló, tècnic de la conselleria de Medi Ambient del Govern insular i enginyer industrial de professió.

Angela Seguí, periodista i exdirectiva de IB3, detinguda

José María Castro, director general de mitjans de comunicació en el grup Canal 4 i excap d'informatius de IB3, detingut.

Luisa Almiñana, empressaria, detinguda.

Francesc Fiol, diputat i ex-conseller del PP, president de l'Ibisec, l'Institut Balear d'Infrastructures i Serveis Educatius i Culturals que contractà a Calatrava per encàrrec de Jaume Matas.

Sebastià Vanrell, ex-secretari general de la Conselleria d'Educació i Cultura,
Andreu Obrador, ex-gerent de l'Ibisec,
Aleix Reynés, ex-cap de serveis d'arquitectura de la Conselleria de Relacions Institucionals,
Pilar Mesquida, arquitecte de departament. El jutge considera que tots van poder col·laborar en la contractació de Calatrava.

I, per terminar de moment:
Felip Ferré (PP), casat amb una neboda de Jaume Matas, ex regidor de Lloseta i imputat en l'anomenat "cas Scala".


En uns dies, més.

Etiquetes de comentaris: , , , , , , ,


Font:
http://sirius.cat/
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2024 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid