Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Xavier Safont-Tria, candidat de la CUP a Mataró

"Quatre eixos del nostre programa: economia de proximitat, sostenibilitat, participació, drets socials i lluita per la independència"

41 anys, pagès i actual regidor de la CUP a l’Ajuntament de Mataró

 - Quin lema farà servir la CUP a Mataró?

“Energia creativa”. Volem reflectir la força de la nostra aposta política i la voluntat de continuar aportant alternatives per avançar cap a un model de ciutat que es fonamenta en quatre eixos:  l’economia productiva i de proximitat, la sostenibilitat, la participació, els drets socials i la lluita per la independència.

18/05/2011 01:45 Entrevistes
-En  aquestes eleccions compteu amb el suport de Revolta Global:
 
Hem sumat amb gent que ja treballàvem a nivell de base, en les mobilitzacions i amb la qual ja hi havia una gran coincidència ideològica. Prova d’això és la incorporació de Toni Guirao al cinquè lloc de la llista que també ha aportat el suport del col•lectiu al qual pertany, Revolta Global – Esquerra Anticapitalista.
 
-Ara per ara sou la CUP de majors dimensions, ja que és la ciutat més gran del país en què la CUP té representació institucional.

 
Mataró és una ciutat amb 120.000 habitants. Som una ciutat important. Som cap de comarca i estem situats en la perifèria de la Gran Barcelona. Sociològicament és una ciutat obrera, amb gent vinguda de molts indrets en les successives onades migratòries dels darrers 50 anys. La presència de la CUP en un Ajuntament d’aquestes dimensions, amb tota la complexitat que això comporta, és un element vital per a desplegar el projecte de la unitat popular i disputar l’hegemonia dels partits d’ordre i autonomistes.
 
-Quins problemes de gestió local afronta Mataró ara mateix?

 
La destrucció de l’economia productiva local arran de la davallada del tèxtil es va encobrir amb el boom de totxo i el creixement especulatiu. Ara en paguem les conseqüències: tenim un taxa d’atur de més del 20%  i un índex de fracàs escolar entorn del 35%; situacions greus a les quals cal sumar-hi l’empobriment de l’oferta cultural existent i l’anul•lació de la participació ciutadana que ha afavorit pràctiques de clientelisme en el món associatiu. propiciades pel PSC, amb l’ajut o el silenci d’ICV i ERC.
 
-I el tema del Corte Inglés… 
 
El govern municipal ha apostat fort per les grans superfícies comercials, i per afavorir, peti qui peti, la implantació del Corte Inglés en ple centre de la ciutat. Això sense una planificació de la mobilitat i, sobretot, destruint la nau de la Fàbrica de Can Fàbregas i de Caralt, que estava catalogada i que d’acord amb el Catàleg de Patrimoni Arquitectònic gaudia del nivell màxim de protecció. 
 
L’operació urbanística de Can Fàbregas ha estat un cúmul de despropòsits. En aquest sentit, cal recordar que durant tot l’any 2010, l’alcalde i el regidor d’urbanisme van estar imputats a instàncies de la fiscalia i, malgrat l’arxiu de la causa, encara queden per resoldre diversos contenciosos administratius interposats per la CUP. 
 
En tot aquest afer qui realment ha perdut és la ciutat. Tot i no ser el nostre model comercial, estàvem disposats a parlar-ne sobre la base del respecte i la preservació del patrimoni arquitectònic. Però el govern municipal va no va voler dialogar i va preferir tirar pel dret amb una política de fets consumats.  
 
El PSC promet que el Corte Inglés crearà 1.000 llocs de treball. Nosaltres, a partir d’experiències similars, com la recent obertura del mateix centre comercial a Tarragona, ho posem en dubte. A mig termini veurem què passa amb el petit i mitjà comerç, ja que tot apunta cap a la progressiva destrucció del comerç local i la desertització comercial de Mataró.
 
El més trist de tot plegat són els discursos que fan ICV i ERC defensant les virtuts del Corte Inglés. Això és lamentable i esperem que l’electorat d’esquerres n’hagi pres bona nota i els ho faci pagar a les urnes.
 
Com s’ha desenvolupat la darrera legislatura?
 
El 2007 el govern tripartit va revalidar l’acord de govern de 2003. Tenien al cap fer créixer Mataró fins als 150.000 habitants. Però, per sort, la crisi els ha espatllat els plans. Ara han aflorat totes les contradiccions d’una gestió municipal pensada en el creixement especulatiu. 
 
Per exemple, el 2008 el govern prometia que construiria 1362 pisos públics en 5 anys. El 2011, la propaganda de Joan Antoni Baron (PSC) ha presentat com a una victòria els 209 habitatges públics assolits “gràcies” al Pla Local de l'Habitatge. Això és una misèria, que demostra el fracàs d’un model que no estava pensat en funció de les necessitats de la gent sinó en funció del creixement especulatiu.
 
No tenen ni cinc de calaix, i en comptes d’aplicar mesures de fiscalitat progressiva o d’exigir la fi de l’espoli fiscal que tant perjudica als nostres ajuntaments, a Mataró s’ha optat per usar el servei de la grua municipal i les càmeres de control de trànsit per tapar els forats de les arques municipals. La mateixa plantilla d'agents de la Policia Local han denunciat en aquests 4 anys l'existència de "cupos" de multes i de retirades de vehicles per part de la grua municipal. Una xifra reveladora: l'any 2010 l'Ajuntament de Santa Coloma (117.000 habitants) preveia recaptar 600.000 euros en multes, mentre que l'Ajuntament de Mataró (122.000 habitants) tenia previst recaptar-ne més de 5 milions d'euros. La CUP hem fet evident aquests abusos i pensem que el servei de la grua i les càmeres de control no han de servir per finançar l’ajuntament sinó per regular millor el trànsit, que si és conflictiu és perquè no hi ha hagut una política decidida a favor d’una  mobilitat sostenible (vianants, bicicletes i transport públic). 
 
Les propostes del govern de Mataró a la situació de crisi pensem que no estan ben orientades. Ells plantegen ampliar el Port i copiar el model turístic de Barcelona, construir més carreteres (laterals a l’autopista C-32 –Ronda Mataró i Ronda Maresme-) i afavorir les grans superfícies comercials. Aquest és, justament, un model de ciutat caducat, perquè persisteix en la depredació del territori i també és un model econòmic sense cap responsabilitat social i fora del control de la ciutadania. 
 
-La composició dels membres de la CUP és molt variada? Hi ha diversitat generacional i de gènere?

En 8 anys la CUP ha eixamplat la seva base social a Mataró. Hi ha gent de moltes procedències, però el comú denominador és que som gent vinculada al teixit associatiu, cultural i veïnal. Inicialment, la mitjana d’edat de la CUP era molt jove, però ara ha anat pujant i, de fet, les dones i la gent de mitjana edat (40 a 60 anys) són els qui han mantingut un funcionament setmanal de l’assemblea en els últims 4 anys. Els més joves hi són, però costa implicar-los en una dinàmica d’activitat institucional. 
 
-Mataró és una gran ciutat, però amb un teixit de població tradicional. Això ha representat un repte?
Mataró és una ciutat fortament estratificada. Al Centre i a l’Eixample som la tercera i la quarta força. Hem arrelat i és on ho tenim més fàcil per intervenir i fer arribar el nostre discurs. El repte de debò continua sent el treball regular amb la gent dels barris (Rocafonda, Cerdanyola, Cirera o Camí de la Serra). Una part del veïnat d’aquests barris han vist que la CUP érem els únics que cantàvem la canya al tripartit en decisions que els afectaven directament i, segur, que això es traduirà en un augment dels suports. Ara bé, reconeixem, que encara queda molt per fer; no oblidem que el treball de carrer és indispensable si volem donar sentit a l’acció institucional.  
 
-La consciencia independentista generada  durant la consulta a Mataró us ha afavorit?
 
El Maresme ha estat al capdavant del moviment de consultes sobre la independència. Hi vam apostar fort, fins i tot, quan a d’altres nuclis encara no ho veien clar. Després del 13-S a Arenys de Munt es va obrir un nou cicle polític: hem situat el debat sobre la independència en l’agenda política i la consciència independentista s’ha disparat. Ara bé, tant a Mataró com a la resta de poblacions, ha mancat una visió estratègica per part de l’esquerra independentista. Consegüentment, el rèdit del nostre treball polític se l’han apropiat opcions polítiques personalistes i oportunistes, que ara també ens disputen el terreny en l’àmbit municipal. Malgrat tot, a Mataró la CUP vam treballar de valent perquè la consulta del 20-J fos un èxit –que ho va ser!- i pensem que això és un punt a favor nostre.
 
-Quina implicació tenen en el projecte de la CUP de Mataró sectors tradicionals com la pagesia, el mercat i el tèxtil de petita producció?

 
En Pep Riera i jo som pagesos, suposo que som una excepció i una singularitat a favor de la CUP...  Nosaltres tenim un plantejament de ciutat molt definit, que es basa en l’equilibri de l’espai urbà amb el front litoral, les zones forestals i l’espai agrari de les Cinc Sènies. Hem defensat aferrissadament la necessitat de desenvolupar les Cinc Sènies promovent l’activitat agrícola i entenent-les com a un rebost alimentari local. Mentrestant, el govern municipal manté el Pla Especial de Desenvolupament de les Cinc Sènies guardat dins d’un calaix i, tot i que formalment diuen que volen preservar-les, han donat el seu vist-i-plau al traçat del tren orbital pel bell mig de l’espai agrari... 
 
- L’enfortiment de la CUP aturaria aquest model de govern ?
 
L’objectiu és augmentar la representació de la CUP. Necessitem més vots per tenir més força i fer valer encara més les nostres propostes. Ells es barallen per canviar el titella que gestionarà la ciutat o per un plat de llenties (en el cas d’ICV i ERC). En canvi, nosaltres plantegem que hi ha dos models de ciutat contraposats, per tant si la CUP puja tindrem més opcions per transitar cap al model alternatiu que estem defensant.
 
- En quins aspectes incidireu durant la campanya?
 
En els quatre eixos del nostre programa: economia de proximitat, sostenibilitat, participació, drets socials i lluita per la independència. Però, és molt probable que la campanya es focalitzi entorn del polèmic projecte de construcció dels laterals a l’autopista C-32, que ara per ara, a Mataró, només avalen el PSC i ERC (curiosament en contra del criteri del seu propi partit).
 
{youtube}UP1V-NH_a2c&feature{/youtube}

Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2021 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid