Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Marc Ferré, candidat de la CUP a Tarragona

“A l'Ajuntamemt donarem veu a les entitats, als moviments socials i als barris”
 

Marc Ferré i Llauradó és un jove tarragoní de 35 anys. Ex militant de Maulets, fou el primer insubmís a la PSS declarat a l’Ajuntament de Tarragona l’any 1995. De professió pedagog. Vinculat a entitats i associacions culturals, es a la CUP de Tarragona des dels seus inicis. És el cap de llista a la Ciutat de Tarragona.

04/05/2011 01:18 Entrevistes

 

Fa quatre anys que tot just us posàveu a caminar. Llavors, al 2007, us vareu presentar sota la denominació “Nosaltres Som-Assemblea d’Unitat Popular”. Ara com a CUP és el primer cop que presenteu llista a Tarragona. Com creus que la gent està responent?


-Com bé has dit, existim des de fa uns quatre anys. D’aquella candidatura del 2007 va sorgir el nucli inicial que va configurar l’actual CUP de Tarragona. Les eleccions de fa quatre anys van suposar una gran experiència, que ens ha permès en tot aquest temps consolidar un equip que ha estat capaç de conferir al nostre projecte diversitat i perspectiva. Capaç de presentar una alternativa política i unes propostes a la ciutadania que considerem necessàries i urgents en temps de crisi com el que ens toca de viure. Crec que ens hem enfortit en aquests anys i ho hem fet, com no podia ser d’una altra manera, treballant colze a colze amb els moviments socials de la ciutat.


Una relació amb el teixit ciutadà que es reflecteix en l’elaboració del programa electoral...


-Ara fa més d’un any la CUP nacional encetà un ampli debat a partir de distintes propostes programàtiques. D’aquí s’aprovà un programa marc que a Tarragona varem dividir-lo en 5 grans eixos: territori i energia, cohesió social, economia i treball, cultura, llengua i educació i noves tecnologies. Per cada eix es convocà una Jornada participativa de debat oberta a la ciutadania en general i a les entitats i sectors socials com la Plataforma Salvem la Platja Llarga, la Plataforma Salvem el Gaià, els de la Plataforma Cel Net; gent del sindicat Cobas, d’Endavant. També gent de la CGT, de la Plataforma per la Llengua, d’entitats veïnals, ecologistes... Varem tenir una resposta prou interessant, iniciant un debat amb el teixit associatiu amb el que pretenem anar més enllà de les eleccions. D’aquests debats hem incorporat moltes aportacions que ens han fet les entitats i els diferents àmbits socials.


cup_tarragona_grupL’alternativa que presenteu és, doncs, en bona mesura, el reflex d’aquestes aportacions de diferents col·lectius socials....


-Per a mi es l’aspecte més important. Les aportacions del teixit associatiu han acabat sumant i enriquint la nostra alternativa. Hem elaborat un programa participatiu. Hem dedicat temps i esforços a debatre amb altra gent els problemes, fer una diagnosi de la ciutat i aportar solucions. I això s’ha d’estendre, hem d‘encomanar-ho. La ciutadania i els moviments han de poder debatre i decidir sobre tots els aspectes que els afecten obertament... En aquest sentit som una garantia d’una altra manera de fer i entendre la política de baix a dalt. Per a nosaltres això és bàsic. És tal com entenem la política: com un servei públic i que ha d’estar en mans del poble.


Com s’ha desenvolupat la darrera legislatura a Tarragona?


-Fa quatre anys va haver-hi un canvi de govern. Després de molts anys d’un Consistori governat per Convergència, amb en Nadal, PSOE i Esquerra sumen i es posen al capdavant de l’Ajuntament amb Josep Fèlix Ballesteros (PSOE) com alcalde. Doncs bé, aquesta darrera legislatura amb una majoria absoluta PSOE+ERC ha estat del tot continuista amb el que havia representat l’època de CiU. Sense cap projecte clar, gestionant la immediatesa, sense cap aposta clara en cap àmbit, mancada de transparència municipal i d'esquena a la participació ciutadana.


La participació ciutadana i la transparència municipal són alguns dels pilars de la vostra aposta programàtica...


-Són uns dels nostres punts forts, sens dubte. Que la gent pugui implicar-s’hi en tots els processos que siguin municipals o afectin la Ciutat és una qüestió bàsica i irrenunciable del nostre model de democràcia. Un exemple recent de la manca i menyspreu més absolut d’aquest Ajuntament envers la democràcia participativa ha estat la Consulta sobre la independència. Des del primer dia l’Ajuntament va posar pals a la roda a tot el que feia referència a aquest referèndum popular. En 30 anys que diuen que hi ha democràcia, a Tarragona només se l’ha consultat un sol cop per canviar les rajoles de la Rambla, fa molts anys d’això. Cap més consulta. Una iniciativa -com la impulsada per Tarragona Decideix- que surt de la societat civil, amb un suport d’unes 50 entitats, l’Ajuntament en va bloquejar tot el que va voler: negant-se a cedir espais públics, fent pagar fortunes, impedint activitats al carrer, fins utilitzar els mitjans de comunicació públics per desprestigiar la iniciativa.


 

Un Ajuntament opac i tancat en banda...


 

-Ni t’ho pots imaginar... Un Ajuntament dèspota i amb maneres de fer com els antics cacics. Hi ha temes gruixuts com els pressupostos municipals, que no només no són debatuts obertament entre la població, sinó que no se’n fa la publicitat suficient. No es troben enlloc, ens va costar moltíssim aconseguir-los, nosaltres que som una formació política, imagina’t un ciutadà.


Heu denunciat sous abusius dels càrrecs electes....


-Justament. Uns sous astronòmics que a més, intenten ocultar tant com poden. Estem parlant de sous base que van dels 130.000 euros als 114.000, 100.000, 90.000. Només el sou base de cinc regidors (l’alcalde Ballesteros del PSOE, el Tinent d’alcalde Sergi de los Ríos (ERC), els convergents Victòria Forns i Albert Vallvé o el del PP Alejandro Fernández) acumulen un total de mig milió d’euros sense comptar dietes, assistències a plenaris i comissions, o als consells d’administració de la desena d’empreses municipals. A alguns fins els surt a compte ser a l’oposició. La gestió dels fons públics està servint per enriquir a persones i afavorir maquinàries com els partits i no estan sent utilitzats al servei de la gent. Creiem que molts d’aquests recursos econòmics haurien de poder ser invertits en la millora dels serveis de la ciutat, que actualment estem vivint un procés de privatització galopant amb l’excusa que el Consistori no té diners i està endeutat. Els sous astronòmics de que t’he fet esment cal aplicar-los també a la llista llarga de càrrecs polítics i de confiança. Amb aquests diners podríem fer polítiques locals per fer-hi front a l’atur, que és una xacra a la nostra ciutat. O resoldre la precarietat laboral i social en què es troben bona part dels conciutadans, amb barris sencers mancats de serveis. A més d‘afavorir la transparència, la participació ciutadana i regenerar l’administració.

cup_tarragona

 

Què proposeu amb els sous específicament?


-Un únic sou i amb una quantitat que oscil·li al voltant del salari mínim interprofessional. D’aquesta manera apropem la realitat dels càrrecs polítics a la realitat dels seus votants.


En què es diferencia la CUP d’altres llistes que es reclamen d’esquerres, fins i tot independentistes?


-Els partits que actualment es troben governant la ciutat (PSOE i ERC),...no els podem considerar en propietat d’esquerres. Per un costat ERC, que també diuen ser d’esquerra independentista, ...van fer una aposta molt clara fa 4 anys: governar amb el PSOE (que té 13 regidors) amb tant sols 2 edils, de 27 que té el Consistori. I com t’he dit, per continuar fent el mateix que a l’etapa convergent del dèspota Joan Miquel Nadal. Governar amb un programa liberal, privatitzant els serveis públics i d’esquena a les entitats. Els d’ERC van oferir al PSOE una majoria estable i van entrar dins el govern. Un partit- el PSOE- que s’ha destacat per reprimir a través de la Guàrdia Urbana tots els moviments socials no el podem considerar d’esquerres. Pel que fa a la llista d’ICV –actualment fora del Consistori- tots sabem a nivell de Catalunya, en els darrers anys del tripartit, el paper repressor del departament d’Interior gestionat per en Saura....A més, d’ERC diria, per posar un exemple pràctic, que donant suport a la Llei d’Educació de Catalunya –LEC-, una normativa que ofereix privilegis a l’escola concertada i és contrària als treballadors i mestres de l’ensenyament, difícilment poden dir que defensen els sectors més desfavorits o representen els interessos de la majoria, erosionant politiques socials i les línies públiques.

Per tant, que representem la CUP? Som l’esquerra independentista. No pas perquè ho diguem, ho venim demostrant en la pràctica diària des de fa una colla d’anys.

Defensarem amb força els Països Catalans i el nostre dret a la independència amb la contundència com ningú ha gosat mai fer-ho fins ara en el Consistori. Som un moviment amb dues potes: som d’esquerres i som independentistes i no deixem cap de les dues.

A més, voldria afegir que un regidor d’ERC com Sergi de los Ríos, Tinent d’alcalde i també diputat al Parlament, doni suport i faciliti el finançament d'un acte de l’empresariat tarragoní, com el que organitza anualment el CEPTA, amb afalacs al Príncep Borbó...posa seriosament en dubte el seu independentisme.


Un sopar, ara que ho dius, que va suposar una despesa de 20.000 euros de diner públic.


-Un malbaratament a totes llums, a part d’un insult i una bufetada a la dignitat dels tarragonins. Aquesta entitat, el CEPTA, representa als empresaris locals. I acumulen tota una sèrie de privilegis amb la consegüent conxorxa municipal com ara l’ocupació de locals que són patrimoni sindical. En concret a la Rambla hi ha un edifici que històricament havia format part dels sindicats abans de la Guerra del 36-39, que fa poc s’ha retornat parcialment a CCOO i a UGT. El pis que havia de ser per a la CGT se l’ha quedat CEPTA amb una imposició directa. Els companys i companyes de la CGT estan lluitant pel seu patrimoni. Precisament, avui mateix, la CGT ha ocupat la primera planta de l’antiga Facultat de Lletres, a la Pl. Imperial Tarraco, que es de titularitat Municipal, exigint allò que encara se’ls hi nega.


La vostra candidatura rep el suport de Des de Baix i Pirates de Catalunya, com ho valores.


- Cal entendre el suport en clau local. A Tarragona el temps que portem treballant com a CUP hem coincidit amb militants d’aquestes dues organitzacions en nombroses activitats i participem conjuntament en els moviments socials. També han participat en l’elaboració del nostre programa participatiu en aspectes com la sobirania alimentària, aprofundint en conceptes de democràcia directa i transparència municipal. Hi ha hagut bona sintonia i predisposició a treballar conjuntament de tal manera que decidiren donar suport a la nostra candidatura. Aquestes formacions aporten a la nostra llista sensibilitats diverses i ens enriqueixen incorporant des de l’esquerra alternatives reals als problemes diaris dels ciutadans de Tarragona.


Model de Ciutat. Cohesió social. Vosaltres manteniu que la crisi econòmica no pot ser excusa per a les retallades socials.


-Tarragona té 114.000 habitants, doncs bé, més de 12.000 es troben en aquests moments a l’atur. Una xifra bastant elevada per una ciutat que a més de ser cap de demarcació disposa del complex industrial petroquímic més gran del sud d’Europa i un port de primer nivell. Sembla que no hauria d’haver raó per una xifra d’atur tant elevada, no parlem ja del nivell de precarietat laboral entre la joventut tarragonina. A Tarragona ens trobem que les polítiques d’ocupació van en funció si la Generalitat atorga subvencions. L’Ajuntament no té cap política pròpia per generar feina en el territori. I per contra, es de les ciutats que rebrà les retallades socials més bèsties dins l’àmbit de la sanitat, d’un 16% parlen. S’ha anunciat que tancaran fins a 4 quiròfans a l’estiu i una planta ja s’està començant a tancar. Per a nosaltres aquestes retallades posen al descobert les intencions de la Generalitat: el Joan XXIII és un hospital de gestió pública, mentre que el de Reus es de gestió privada com a El Vendrell amb el de Santa Tecla...per això les retallades exagerades es volen fer a la nostra ciutat per acabar de dinamitar el servei públic sanitari al Camp de Tarragona. I a l’actual govern...ja li està bé.


Una capital com Tarragona l’habitatge és una altra de les grans preocupacions...


-Sens dubte, ho és principalment entre la població jove que encara no s’ha emancipat. Nosaltres, primerament, defensem la necessitat de crear un mercat de lloguer a preu públic com una urgència. Per altra banda exigim de l’Ajuntament que elabori un cens d’habitatges buits i facilitar polítiques de lloguer per a gent jove. Avalant l’Ajuntament a aquesta persona o creant una borsa de pisos des del propi Consistori. Com la venda ha baixat, ara està pujant el preu del lloguer. Si l’Ajuntament elaborés aquesta borsa de pisos, afavoriria que els preus s’anivellessin i es pogués crear un preu accessible per la majoria de la població.


També parleu de fracàs escolar a Tarragona...


-Va lligat estretament a la crisi i a la dèria privatitzadora d’aquest Consistori. Els recursos a l’escola pública cada cop són menys i menys, apostant pel model concertat. Això incideix en el fracàs escolar. Tarragona, sembla mentida, no disposa de cap Unitat d’ Escolarització Compartida que sigui municipal. Al centre de la ciutat no hi ha cap escola pública, tota és de gestió concertada. Tarragona té una morfologia molt característica amb uns barris perifèrics construïts a partir dels anys 60 i 70 on no s’ha invertit en recursos a nivell d’ensenyament, ni en sanitat. Barris amb uns alts índexs de població en atur i amb bosses d’immigració elevada on no s’està fent cap política social seriosa ni efectiva. Barris amb fracàs escolar important a qui sembla que el Consistori els importa ben poc.


En el vostre programa tracteu la necessitat de repartir treball i riquesa. Com?


-Un exemple. Històricament l’arquebisbat de Tarragona té molta força i influència a la ciutat, doncs la meitat de la part alta és seva...Nosaltres obligarem a l’arquebisbat a que pagui l’IBI, que ara per ara està lliure d’aquest impost. Fent-li pagar a l’Església allò que ara ho manté com un privilegi és una manera de repartir la riquesa i obtenir recursos per destinar-los a projectes socials. Altrament hauríem d’obligar a una racionalització de la despesa. L’Ajuntament es va gastar 26 milions d’euros per un pàrquing que no fa servir per a res, no té rampes. Una altra mesura: aturar la destrucció del petit comerç. No pot ser que portem esperant l’inici de les obres del Mercat municipal des de fa 4 anys, només col·locaren la primera per fer-se la foto...no és així com se l’ajuda al petit comerç. Impulsar el cooperativisme i tot el relacionat amb el tema de sobirania alimentària. Tarragona fins els anys 60, amb la creació de la petroquímica, era la zona més forta de producció agrícola al sud del Principat. Tot això ha desaparegut, a Tarragona ciutat no en queda cap pagès que s’hi dediqui professionalment. Caldria pal·liar això creant una regidoria d’Agricultura, com també una altra de Pesca. Sabem que alguns àmbits no són de competència municipal, però si hi hagués voluntat política podríem aconseguir la pressió suficient com per impulsar les polítiques de creació d'ocupació que ens són necessàries i en benefici de la majoria dels tarragonins.


marc_ferreParlem del territori. Defenseu crear una anella verda a l’entorn de Tarragona. Darrerament heu participat en campanyes de defensa del Bosc de La Marquesa...


-Sí, això ho va engegar el GEPEC, una organització ecologista. La defensa d’aquest indret té a veure amb el projecte d’anella verda per Tarragona. Defensem una anella verda, o corredor biològic, a l’entorn de Tarragona que hauria de començar a la desembocadura del Francolí , lligar-ho amb el Bosc del Pont del Diable, passar per Mas Enric i finalitzar al Bosc de La Marquesa. Una zona desprotegida i severament amenaçada. Tots aquests indrets reben una pressió especulativa molt forta. En concret al Bosc de La Marquesa hi ha un projecte de construcció d’un càmping, que tallaria l’accés al camí de ronda i és gairebé la zona amb l’únic bosc autòcton mediterrani que resta intacte. La febre immobiliària arriba fins la Platja Llarga amb el projecte d’un Passeig i una sèrie de construccions previstes. També aquests indrets reben la pressió d’un camp de golf, on recentment un incendi va devastar el boscos de l’entorn. Al Pont del Diable hi ha projectada una ARE amb 10.000 noves vivendes, actualment una mica aturada per la crisi, però exigirem que aquest projecte sigui eliminat del POUM. També hem d’estar amatents al trasllat de la indústria química existent a la desembocadura del Francolí que serà traslladada cap a l’interior, a prop de Constantí-El Morell, on hi ha prevista una nova planta de Repsol i a la desembocadura es substituirien els equipaments químics per construccions turístiques. Tot això hem d’aturar-ho.


Què suposaria l’entrada de la CUP a l’ Ajuntament de Tarragona?


-Si no som la força més votada i, en conseqüència, no podem implementar el nostre programa, estarem a l’oposició. És un acord d’assemblea i així es farà. Ara, ens farem visibles, d’això en pot estar segur qui ens voti. Difícilment ens aprovaran les nostres propostes perquè, com és obvi, no estem participant del seu joc. Serem intransigents en la transparència municipal. Utilitzarem la nostra presència dins l’ Ajuntament per donar veu a les entitats, als moviments socials i als barris i farem pública tota la informació a que tinguem accés.


Com afronteu la campanya que és a punt de començar?


-En el programa mantenim que farem pública la despesa que ens gastarem en la campanya. I això mateix ho exigim a la resta de candidats i de llistes: que facin públiques les seves despeses. Perquè és una manera de mostrar amb fets com gestionaràs posteriorment els recursos públics.

Els nostres recursos vénen tots de les quotes dels militants i d’algunes aportacions fetes per membres de la CUP o gent propera. Al nostre web hi ha un número de compte per si es volen fer aportacions econòmiques, tot i advertint que no acceptarem aportacions anònimes. Parlem de vora els 2000, 2000 i escaig d’euros el total del nostre pressupost. Respecte el ebat públic, haurem de trampejar amb imaginació la nostra presència als mitjans, per bé que els que no tenim representació ho tenim força magre...però afrontarem la campanya amb empenta i il·lusió. La presència activa al carrer i als barris serà la nostra tònica.


Quin és el perfil de la gent que composa la llista de la CUP de Tarragona?


- La nostra candidatura representa l’alternativa independentista i d’esquerres que li cal a Tarragona. Gent provinent dels moviments populars, col·lectius socials, del teixit associatiu, de la xarxa cultural. Gent implicada amb Tarragona i que tenen molt clar quin és el projecte de la CUP.

Hi trobem tant militants de la CUP com també militants de Des de Baix i de Pirates de Catalunya, aquests com a independents. Membres d’organitzacions de l’esquerra independentista tarragonina (d’Endavant, de l’Assemblea de Joves, de Casals populars...), sindicalistes (CGT, COBAS, USTEC,...) com membres de colles castelleres, grups de teatre, clubs esportius. Com es pot apreciar presentem una llista molt potent, aglutinadora de moltes sensibilitats  i  amb gent molt diversa.

Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2021 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid