Els islandesos van votar ahir sobre els 4.000 milions d'euros que reclamen la Gran Bretanya i els Països Baixos per la fallida del banc Icesave, un procés d'especulació econòmicia que ha deixat aquest país endeutat.
Si es confirmen els resultats, aquesta serà la segona vegada que els islandesos es neguen a assumir el deute. Fa un any, els ciutadans ja van votar en un altre referèndum, en què el "no" va guanyar amb un aclaparador 93%. Els partidaris del "no" recorden que la càrrega per habitant seria enorme i que no hi ha cap marc legal perquè els ciutadans islandesos suportin les pèrdues d'un banc privat.
L'octubre de 2008, arran de la fallida de la banca privada en línia Icesave (propietat de Landsbanki), Islàndia va entrar en una profunda crisi econòmica. La Gran Bretanya i els Països Baixos van reclamar al petit estat 4.000 milions d'euros (12.200 euros per a cadascun dels 320.000 habitants, un terç del PIB islandès) per compensar l'ajuda que tots dos països van haver d'aportar als clients britànics i neerlandesos que tenien els estalvis a Icesave. El març de 2010, el 93% dels islandesos van rebutjar en referèndum un primer pla d'indemnització als dos països.
Perquè l'acord entre Islàndia, la Gran Bretanya i els Països Baixos per a la devolució del deute entrés en vigor, després de l'aprovació del parlament islandès només calia la signatura del president Ólafur Ragnar Grímsson, però s'hi va negar al febrer si abans no es plantejava una consulta popular. I és que molts ciutadans consideren injust que els contribuents hagin de pagar les conseqüències dels errors comesos pels bancs privats i la permissivitat del govern. De fet, una petició que demanava blocar aquest segon acord que avui es vota va aplegar fins a quaranta mil signatures.
