Contra la repressió: el cas Jona

L’excés, brutalitat i desproporció amb què sovint actuen els Mossos –per no parlar dels altres; quants cossos policials arribem a tenir?– fa autèntica vergonya democràtica. Lamentablement, són molts els casos d’acusacions d’abusos policials que han d’arribar als jutjats i, més lamentablement encara, és molt possible que n’hi hagi més casos que no hi arriben. (Aquest mal exemple policial resulta nefast en molts altres àmbits. Pensi’s només en el tracte que es dóna als clients en molts bars de nit per part dels porters o en la forma esbojarrada i exageradíssima que es va fer servir dissabte passat al Camp Nou per reduir un xicot que simplement havia saltat al camp per dir-li a l’àrbitre que semblava que s’hagués tornat boig: se li van tirar al damunt mitja dotzena d’això que s’anomena “guàrdies de seguretat” (quina inseguretat, quina por!) i quan el tenien agafat encara el van tirar per terra! Els jugadors d’un i altre bàndol, amb molt més seny, van haver d’intervenir a favor del xicot.)

El problema major es produeix quan la policia no en té prou de dispersar, atonyinar i detenir ciutadans –majoritàriament joves–, sinó que encara inicia un procés judicial d’acusació. La Núria Pòrtules de Sarrià de Ter, en Franki de Terrassa, en David de la Fornal o ara en Jona (Jonathan Ivorra) són alguns dels darrers casos més sonats, però n’hi ha molts més, i tots en podem fer una llista ben llarga. Dissabte passat justament es va organitzar a Barcelona (a la Casa Groga, Espai Jove de l’Eixample, al carrer Ali Bei, 120) un acte “Cançó i poesia contra la repressió” que em va semblar modèlic. Hi devia haver un centenar de persones, potser més, que van denunciar, a través de música i parlaments, la increïble acusació que es fa contra en Jona, per al qual es demanen vuit anys de presó (vuit!!) i tres mil euros de multa per “manifestació il·lícita, atemptat a l’autoritat i desordres públics”. Ell és veí de la Sagrada Família, membre de l’Assemblea de Joves de l’Eixample Nord i està molt lligat al teixit associatiu del barri de la Sagrada Família.

El “cas Jona” remunta a l’octubre del 2006, quan els Mossos d’Esquadra el detenen, de manera vexatòria i indigna, dies després d’haver participat en una manifestació per rebutjar el desallotjament de l’anomenat popularment “Forat de la vergonya”, un espai sotmès des de fa anys a l’especulació urbanística més vil, d’altra banda, freqüent a la ciutat de Barcelona i, malauradament, arreu de Catalunya. Si voleu tenir més informació de tot plegat, la trobareu a http://www.absoluciojona.org.

L’Assemblea de Joves i els organitzadors i promotors de l’acte de dissabte passat, i d’altres que se’n faran, tenen tota la raó, tota, en dir que “Quan l’especulació és un fet, manifestar-se és un dret!” El que resulta intolerable és que davant l’especulació galopant no es pugui ni protestar. I resulta inadmissible que una policia que ha d’estar al servei de tots, entre altres coses perquè la paguem entre tots, estigui sobretot al servei d’uns quants, que són els quants de sempre. L’especulació i les accions policials i judicials que la reforcen no fan cap servei a la democràcia. Les protestes contra aquests atemptats, sí. Almenys mantenen viva la idea d’una democràcia que no acaba de ser la nostra, però que encara pensem que és possible.

(P.S.: Que la cosa no sembla tenir aturador ho demostra el fet que, poques hores després d’acabar aquest acte de protesta a la Casa Groga de l’Eixample, concretament a les tres de la matinada de la nit del dissabte al diumenge, Tomeu Martí, coordinador de l’Obra Cultural Balear, era detingut a l’Acampallengua 2009, festa a favor de la llengua catalana, que s’ha celebrat aquest cap de setmana a Sa Pobla. El va detenir durant dues hores la Guardia Civil. Em sembla particularment increïble l’excusa que es va donar un cop alliberat Tomeu Martí: es va dir que no havia estat res, que només havia estat detingut i després posat en llibertat.

Efectivament, per a la Guardia Civil, per a la policia, per als Mossos, es veu que no és res això de detenir. Ni han de tenir cap motiu, ni cap justificació, ni cap ordre judicial. Simplement detenen. Que després –i quan– et posin en llibertat, també només depèn d’ells. Ho lamento, però això no són cossos d’ordre per a una democràcia. Els demòcrates ho hem de denunciar, els hem de denunciar, i hem d’exigir uns cossos de protecció de les llibertats, no de repressió de la ciutadania. Això ja ho teníem abans. No veig el guany que hem fet en un punt tan sensible per a la nostra vida quotidiana.)