Que ICV és un partit bàsicament metropolità és evident, només cal fer una ullada als vots o als representants en els ajuntaments dels diferents pobles o ciutats per adonarse'n. El "cinturó roig" de l'àrea metropolitana que nodria de vots i militants el PSUC ha esdevingut ara un "mosaic verd" de la classe mitja que, aferrant-se a un ecologisme amb matisos progressistes, mantenen viva aquesta formació.
Un ecologisme de les tomates (tomàquets deien a la publicitat) que tindran gust de tomàquets o de carril bici, una Iniciativa per Catalunya de parcs i jardins que te difícil implantació en els pobles mes enllà de la Panadella i que ha abandonat cada cop mes el seu "socialisme", ara suavitzat amb el prefix eco per esdevenir, de fet, la mala consciència del PSC.
D'exemples a Lleida n'hem tingut uns quants, un dels darrers fa dues setmanes quan es duia a terme a l'Ateneu Popular de Ponent un debat sobre el projecte de les Basses d'Alpicat del que es pot dir que, com a mínim, suposa la incorporació d'usos privats en aquest futur parc en forma d'una gran superfície comercial i d'un hotel.
Aquesta, al nostre entendre, privatització de l'espai públic, va ésser compartida, tot i que en menor mesura, per ERC i va suposar comentaris de tímid desacord per part de CiU i PP. Inesperadament el PSC va obtenir un bon aliat amb el regidor d'ICV, Ramon Camats, que va defensar aquesta privatització per poder "disposar de diners per fer el parc" i va oferir, com a única contribució al debat la creació d'un camí segur per l'Horta per arribar-hi (opinió que pot ésser compartida, per la seva innocuïtat, per tot l'espectre polític).
L'altre exemple, la setmana passada en un debat en una televisió local on un dels valors emergents de ICV a Lleida s'esbatussava amb un professo proper a CiU. En un moment de la discussió el mestre acusava a l'ecosocialista de comunista, a la que aquesta responia "jo no sóc comunista, sóc demòcrata". Més d'un dels militants de l'històric PSUC es devia remoure allà on fos.
