Si no sabem el que passa, encara que ens ho temem, els governants tenen les mans lliures per robar i amnistiar mútuament com a França o Itàlia o per massacrar a milers de civils i deixar curs a la tortura com a EUA a l'Iraq i Afganistan. Per això l'alarma de les elits polítiques i mediàtiques davant la publicació de centenars de milers de documents originals incriminatoris per als poders fàctics als EUA i en molts altres països per Wikileaks. Es tracta d'un mitjà de comunicació per internet, creat el 2007, publicat per una fundació sense ànim de lucre legalment registrada a Alemanya però que opera des de Suècia. Compta amb 5 empleats permanents, uns 800 col.laboradors ocasionals i centenars de voluntaris repartits per tot el món: periodistes, informàtics, enginyers i advocats, molts advocats per preparar la seva defensa contra el que sabien que se'ls venia a sobre.
El seu pressupost anual és d'uns 300 milions d'euros, producte de donacions, cada vegada més confidencials, encara que algunes són de fonts com Associated Press. Es va iniciar per part de dissidents xinesos amb suports en empreses d'internet de Taiwan, però a poc a poc va rebre l'impuls d'activistes d'internet i defensors de la comunicació lliure units en una mateixa causa global: obtenir i difondre la informació més secreta que governs, corporacions i, de vegades, mitjans de comunicació oculten als ciutadans. La major part de la informació la reben, generalment per internet, mitjançant l'ús de missatges encriptats amb una avançadíssima tecnologia d'encriptació l'ús faciliten a qui els volen enviar la informació seguint els seus consells, és a dir, des cibercafès o punts calents de wi- fi, el més lluny possible dels seus llocs habituals. Aconsellen no escriure a cap direcció que tingui la paraula wiki, sinó utilitzar altres que faciliten regularment (tal com http / / destiny. Mooo.com). Malgrat el setge que han rebut des del seu origen, han anat denunciant corrupció, abusos, tortura i matances a tot el món, des del president de Kenya fins al rentat de diners a Suïssa oa les atrocitats en les guerres dels EUA Han rebut nombrosos premis internacionals de reconeixement a la seva tasca, incloent els de The Economist i d'Amnistia Internacional. És precisament aquest creixent prestigi de professionalitat el que preocupa a les altures. Perquè la línia de defensa contra les webs autònomes a internet és negar-los credibilitat. Però els 70.000 documents publicats al juliol sobre la guerra de l'Afganistan o els 400.000 sobre l'Iraq difosos ara són documents originals, la majoria procedents de soldats nord-americans o d'informes militars confidencials. En alguns casos, filtrats per soldats i agents de seguretat nord-americans, tres dels quals estan a la presó. Wikileaks té un sistema de verificació que inclou l'enviament de reporters seus a l'Iraq, on entrevisten supervivents i consulten arxius.
De fet, els atacs contra Wikileaks no qüestionen la seva veracitat, sinó que critiquen el fet de la seva difusió, sota pretext que posen en perill la seguretat de les tropes i ciutadans. La resposta de Wikileaks: s'esborren els noms i altres dades d'identificació i es difonen documents sobre fets passats, de manera que és improbable que puguin perillar operacions actuals. Tot i així, Hillary Clinton ha condemnat la publicació sense comentar l'ocultació de milers de morts civils i les pràctiques de tortura que revelen els documents. Si més no, Nick Clegg, el viceprimer ministre britànic, ha censurat el mètode però ha demanat una investigació sobre els fets.
Però el més extraordinari és que alguns mitjans de comunicació estan col.laborant amb l'atac que els serveis d'intel ligència han llançat contra Julian Assange, director de Wikileaks. Fins i tot un comentari editorial de Fox News advoca pel seu assassinat. I sense anar tan lluny, John Burns, a The New York Times, intenta barrejar tot en una boira que fa al personatge de Assange. És irònic que ho faci aquest periodista bon col lega de la Judy Miller, la reportera de The Times que va informar, conscient que era mentida, del descobriment d'armes de destrucció massiva (vegeu la pel.lícula La zona verda).
Aquesta és la més vella tàctica mediàtica: perquè s'oblidin del missatge: atacar el missatger. Això va fer Nixon el 1971 amb Daniel Ellsberg, el que va publicar els famosos papers del Pentàgon que van exposar els crims a Vietnam i van canviar l'opinió pública sobre la guerra. Per això Ellsberg apareix en conferències de premsa juntament amb Assange. Personatge de novel.la, l'australià Assange va passar bona part dels seus 39 anys canviant de lloc des de nen i, usant les seves dots matemàtiques, fent activisme hacker per causes polítiques i de denúncia. Ara més que mai està en semiclandestinitat, movent-se d'un país a un altre, vivint en aeroports i evitant països on es busquen pretextos per aturar-lo. Per això va sorgir a Suècia, on es troba més lliure, una querella per violació que després va ser desestimada per la jutge (rellegeixin el principi de la novel.la de Stieg Larsson i veuran una estranya coincidència). I és que és el Partit Pirata de Suècia (10% de vots en les eleccions europees) el que està protegint Wikileaks, deixant-los el seu servidor central tancat en un búnquer sota terra a prova de tota interferència.
El drama no ha fet més que començar. Una organització de comunicació lliure, basada en el treball voluntari de periodistes i tecnòlegs, com a dipositària i transmissora dels que volen revelar anònimament els secrets d'un món podrit, enfrontada a aquells que no s'avergonyeixen de les atrocitats que cometen però sí s'alarmen que les seves malifetes siguin conegudes pels qui els triem i els paguem. Continuarà.
El seu pressupost anual és d'uns 300 milions d'euros, producte de donacions, cada vegada més confidencials, encara que algunes són de fonts com Associated Press. Es va iniciar per part de dissidents xinesos amb suports en empreses d'internet de Taiwan, però a poc a poc va rebre l'impuls d'activistes d'internet i defensors de la comunicació lliure units en una mateixa causa global: obtenir i difondre la informació més secreta que governs, corporacions i, de vegades, mitjans de comunicació oculten als ciutadans. La major part de la informació la reben, generalment per internet, mitjançant l'ús de missatges encriptats amb una avançadíssima tecnologia d'encriptació l'ús faciliten a qui els volen enviar la informació seguint els seus consells, és a dir, des cibercafès o punts calents de wi- fi, el més lluny possible dels seus llocs habituals. Aconsellen no escriure a cap direcció que tingui la paraula wiki, sinó utilitzar altres que faciliten regularment (tal com http / / destiny. Mooo.com). Malgrat el setge que han rebut des del seu origen, han anat denunciant corrupció, abusos, tortura i matances a tot el món, des del president de Kenya fins al rentat de diners a Suïssa oa les atrocitats en les guerres dels EUA Han rebut nombrosos premis internacionals de reconeixement a la seva tasca, incloent els de The Economist i d'Amnistia Internacional. És precisament aquest creixent prestigi de professionalitat el que preocupa a les altures. Perquè la línia de defensa contra les webs autònomes a internet és negar-los credibilitat. Però els 70.000 documents publicats al juliol sobre la guerra de l'Afganistan o els 400.000 sobre l'Iraq difosos ara són documents originals, la majoria procedents de soldats nord-americans o d'informes militars confidencials. En alguns casos, filtrats per soldats i agents de seguretat nord-americans, tres dels quals estan a la presó. Wikileaks té un sistema de verificació que inclou l'enviament de reporters seus a l'Iraq, on entrevisten supervivents i consulten arxius.
De fet, els atacs contra Wikileaks no qüestionen la seva veracitat, sinó que critiquen el fet de la seva difusió, sota pretext que posen en perill la seguretat de les tropes i ciutadans. La resposta de Wikileaks: s'esborren els noms i altres dades d'identificació i es difonen documents sobre fets passats, de manera que és improbable que puguin perillar operacions actuals. Tot i així, Hillary Clinton ha condemnat la publicació sense comentar l'ocultació de milers de morts civils i les pràctiques de tortura que revelen els documents. Si més no, Nick Clegg, el viceprimer ministre britànic, ha censurat el mètode però ha demanat una investigació sobre els fets.
Però el més extraordinari és que alguns mitjans de comunicació estan col.laborant amb l'atac que els serveis d'intel ligència han llançat contra Julian Assange, director de Wikileaks. Fins i tot un comentari editorial de Fox News advoca pel seu assassinat. I sense anar tan lluny, John Burns, a The New York Times, intenta barrejar tot en una boira que fa al personatge de Assange. És irònic que ho faci aquest periodista bon col lega de la Judy Miller, la reportera de The Times que va informar, conscient que era mentida, del descobriment d'armes de destrucció massiva (vegeu la pel.lícula La zona verda).
Aquesta és la més vella tàctica mediàtica: perquè s'oblidin del missatge: atacar el missatger. Això va fer Nixon el 1971 amb Daniel Ellsberg, el que va publicar els famosos papers del Pentàgon que van exposar els crims a Vietnam i van canviar l'opinió pública sobre la guerra. Per això Ellsberg apareix en conferències de premsa juntament amb Assange. Personatge de novel.la, l'australià Assange va passar bona part dels seus 39 anys canviant de lloc des de nen i, usant les seves dots matemàtiques, fent activisme hacker per causes polítiques i de denúncia. Ara més que mai està en semiclandestinitat, movent-se d'un país a un altre, vivint en aeroports i evitant països on es busquen pretextos per aturar-lo. Per això va sorgir a Suècia, on es troba més lliure, una querella per violació que després va ser desestimada per la jutge (rellegeixin el principi de la novel.la de Stieg Larsson i veuran una estranya coincidència). I és que és el Partit Pirata de Suècia (10% de vots en les eleccions europees) el que està protegint Wikileaks, deixant-los el seu servidor central tancat en un búnquer sota terra a prova de tota interferència.
El drama no ha fet més que començar. Una organització de comunicació lliure, basada en el treball voluntari de periodistes i tecnòlegs, com a dipositària i transmissora dels que volen revelar anònimament els secrets d'un món podrit, enfrontada a aquells que no s'avergonyeixen de les atrocitats que cometen però sí s'alarmen que les seves malifetes siguin conegudes pels qui els triem i els paguem. Continuarà.
