Em fa una certa gràcia que s’estigui generant un debat tan manipulat per alguns grups socials i polítics per un tema tant bàsic com és aquest, ja que per viure en societat s’han de conèixer i respectar els drets i deures que tots tenim com a persones i com a ciutadans.
Cada país i cada cultura té les seves particularitats i aquí és on s’ha d’actuar.
Si els nou vinguts provenen de països de la Unió Europea ningú els hi discuteix que puguin tenir els mateixos drets que tenim nosaltres, però si venen d’altres llocs sí.
Quan arriba una persona d’un altre país se li han d’ensenyar quins són els seus drets i els seus deures (que han de ser els mateixos que té la resta de ciutadania), se li ha d’ensenyar i mostrar que fa que la convivència (ja sigui al barri, a l’escola) sigui cordial per tothom.
Per altre banda hem de mirar de treure’ns alguns tòpics que fan més mal que bé, com ara:
* “Ara tenim molta immigració”, sempre hi ha hagut immigració. Des d’èpoques més antigues, la gent s’ha anat movent d’un país a un altre, gràcies a aquests moviments de les persones, tenim la llengua, la cultura, la numeració que tenim. No és un fenomen actual, ni és un fenomen que es pugui aturar. Hi és, hi ha set i hi serà sempre.
*
“Tenim problemes amb els immigrants”, no és veritat, hi ha problemes
amb la cohesió social. Estem fent una societat fragmentada i aquest és
el veritable problema, i la culpa és de tots, no només d’un sector de
la població.
* “Reben més ajudes que els altres”, tampoc és
veritat. Tothom que ho necessiti pot anar a demanar ajudes amb la
mateixa igualtat, les donaran a les persones que tinguin més
necessitats tant econòmiques com socials.
Tots aquests temes estan produint una fracció social molt important, amb greus problemes de racisme i xenofòbia.
Perquè una societat sigui compacte i sòlida, ha de tenir empatia
(saber-se posar al lloc dels altres), hem de ser capaços de comprendre
i que els nou vinguts comprenguin les nostres costums, la nostra
llengua, la nostra cultura, la nostre manera de conviure.
La CUP
fa una aposta ferma per la cohesió social, per desfer les bosses de
pobresa que s’està creant a la ciutat, ja que aquest fet efecte tant a
nens, joves, adults com a gent gran, i d’orígens ven diversos. Hem de
conviure plegats (i és un fet real), no podem fugir dels nostres veïns.
