Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
La creació d’una delegació de l’organització “Nosaltres Sols!” a Mataró

Per Agustí Barrera i Puigví, historiador i membre de la CUP

Deixar constància de l’existència d’un nucli d’independentistes al Mataró de la preguerra 14/5/1933, de la ideologia del grup i de la seva activitat a la ciutat. Poc abans de l’ocupació de Mataró per l’exèrcit feixista el gener del 1939, Joan Lairet, que es retirava cap a la frontera, crema els fitxers dels militants i la documentació que pogués facilitar la ulterior repressió, i s’enduu la bandera estelada de l’estatge. Aquesta manca de documentació ha dificultat el nostre treball i ens ha obligat a fer un treball d’hemeroteca, a l’Arxiu Històric Comarcal de Mataró (AHCM) i de recerca bibliogràfica.

11/07/2009 17:35 Memòria històrica

 La fundació de “Nosaltres Sols!” (NS) a Mataró 

Segons consta en la documentació del Fons General  d’Associacions del Govern Central a Barcelona, NS! fou fundat a Barcelona el 26/3/1931, a Mataró obre una delegació el 14/5/1933, tot i que Esteve Albert en el seu llibre[1] explica que ell creia més encertat afiliar-se a Palestra, però els seus amics el convenceren que era millor fer-ho a NS!. En aquella mateixa reunió quedà formada una Junta presidida per Josep Barrera, antic militant d’Estat Català, Joan Lairet com a secretari i E. Albert en funcions de vocal. 

Al setmanari Nosaltres Sols! del dissabte 13 de maig de 1933, número 110, any III, s’hi publicà aquest anunci:    

Nosaltres Sols! Delegació de Mataró Diumenge, dia 14 de maig, a les onze del matí.

 Acte inaugural Hi parlaran: Esteve AlbertValentí Serra, Joaquim Casamitjana, Mª del Carme Nicolau, Daniel Cardona, F.Pineda i Verdaguer i un representant del Partit Nacionalista Basc. L’acte serà presidit per la Unió Catalanista, En la persona del seu expresident, En Vicenç A Ballester. El Consell Permanent de Nosaltres Sols! Organitza una caravana per assistir-hiCompanys! Assistiu-hi! Inscriviu-vos-hi!

El nucli de NS a Mataró tenia al voltant d’una trentena de militants, i un entorn format pel mateix nombre de simpatitzants, podem esmentar entre d’alres, Esteve Albert, Domènec Gironès, Joan Lairet i Joan Bachs, aquests quatre formaven el grup que E.Albert anomenà, els quatre Boigs de Mataró, seguien a la llista Salvador Benito, Joan Ballescà, Jaume Calsapeu, Miquel Vilardebò, Florentí Serra (Tinet), Jaume Llavina, Quimet Patuel, Josep Barrera, Àngel Tarragó, Josep Riera, Massuet, Roldós.

NS! tenia una secció militar l’Organització Militar de Nosaltres Sols! (OMNS), els seus responsables a Mataró eren en Manuel Riera, Joan Bachs i Esteve Albert.

Durant el període de la República, NS! Participà en la vida cultural de la ciutat, organitzant conferències sobre la nostra història, literatura i el pensament de l’organització.

Quan els fets del Sis d’Octubre del 1934, una formació de trenta militants de NS! arriben fins a l’Ajuntament, on el batlle Salvador Cruxent llegeix la proclamació de l’Estat Català del President Lluís Companys, arran d’aquest fet en J. Ballescà, J. Lairet i D .Gironès són tancats a la Presó Model de Barcelona.

A la llista de conferenciants del 14/5/1933 hi trobem tres personalitats rellevants en Daniel Cardona[2], Joaquim Casamitjana[3] i Vicenç Albert Ballester i Camps[4].Volem que aquestes breus pinzellades biogràfiques ens ajudin a entendre l’actuació de NS! durant els anys trenta.

  Daniel Cardona (1890-1943) Milità a la Unió Catalanista del doctor Domènec Martí i Julià. El 1925  trencà amb F. Macià i s’uní al grup de Bandera Negra. Participà als fets del Sis d’Octubre del 1934 i és empresonat, tornà el 1936, un any després es tornà a exiliar com a resultat d’haver establert contactes amb els serveis secrets francesos, amb vista a aconseguir la independència de Catalunya, sota l’òrbita francesa. Fou un actiu propagandista polític. Després de l’ocupació de Catalunya impulsà la formació del Front Nacional de Catalunya ( FNC) que neix a París el 4/5/1940, serà l’organització de referència de l’independentisme durant els quaranta anys de feixisme franquista. 

Joaquim Casamitjana (- 1943) De professió agent comercial. El 1936 ingressà a Estat Català, esdevé president del Casal d’aquest partit al districte VIIIè de Barcelona i membre del Comitè Executiu d’Estat Català. Vinculat al teixit associatiu del seu barri, és un veterà de l’Orfeó Gracienc. Persona d’una notable capacitat analítica i hàbil articulista publicà al setmanari d’Estat Català de Reus i al Diari de Barcelona portaveu d’Estat Català durant la guerra. Després de la retirada és internat al camp de concentració de Bram. Surt del camp per treballar a la indústria de guerra  a la Societat Hidromecànica de Bievres a Tolosa de Llenguadoc[5]. Entrà a formar part del réseau Maurice[6] de la resistència francesa detingut a Tolosa és assassinat a les poques hores de la seva detenció, Octavi Viladrosa a les seves memòries escriu que fou deportat a Buchenwald, on fou exterminat, però no consta a les llistes del  llibre de la Montserrat Roig. 

Vicenç A Ballester (1872-1938) Cursà estudis de nàutica. E1 1903 funda i dirigeix el setmanari La Tralla adherit a la Unió Catalanista i escriu amb el pseudònim de VIC ( Visca la Independència de Catalunya), també col·labora al butlletí del CADCI Acció i al setmanari Nosaltres Sols!. Inspirant-se en la bandera cubana Pels volts del 1918 dissenyà la bandera independentista de l’estel solitari. És autor de: El cant per la independència.

 L’ideari de NS!  

Nosaltres Sols! tingué uns 700 militants repartits sobretot a Barcelona, el Baix Llobregat i el Maresme. Representà el purisme apolític la insurrecció armada com a mètode per alliberar la Pàtria, afirmà la importància de l’acció per sobre de qualsevol temptació política, segueix el model de la lluita anticolonial dels patriotes irlandesos contra l’ocupant britànic. NS! practicà un activisme constant, allunyat dels grans plantejaments ideològics, entén el sacrifici de la sang, el símbol de  la revolta irlandesa de la Pasqua del 1916, com  una necessitat per a desvetllar la consciència del poble adormit. Per a ells la “unió sagrada” interclassista per a fer front a l’enemic nacional, és un dels elements de la seva tàctica política, també el seu misticisme patriòtic. Manté una malfiança natural cap a l’electoralisme i el parlamentarisme.

 Impulsà les relacions internacionals de l’independentisme signant el Pacte de la Triple Aliança o Galeusca el 1923, al local del Centre de Dependents del Comerç i la Indústria  CADCI, n’hi hagué una segona edició el 1933. Era un pacte de reconeixement de la sobirania de les tres nacions, i de la formació d’un Consell per tal d’establir una tàctica conjunta. A Berlín, el líder de  NS! Daniel Cardona i Civit establí contactes amb el Comitè dels Pobles Oprimits, amb representants de bascos, bretons, irlandesos, per a unir esforços contra l’enemic comú. NS ! adoptà una actitud antimacianista perquè creien que el líder independentista havia claudicat el 14 d’abril del 1931, i perquè consideraven que la seva línia de treball era poc combativa.

 El portaveu de Nosaltres Sols! tenia el mateix títol, s’edità del març del 1931 a l’octubre del 1934. De l’octubre al desembre de 1936 el portaveu s’anomenà Ferms!

 Durant la guerra, NS! adoptà una actitud crítica amb l’actuació dels elements incontrolats i se situà al costat del Govern Català, intentà dins el possible de fer sentir la veu de l’independentisme, d’una via catalana en la marxa de la guerra, per això establiren contactes amb els serveis secrets francesos per tal d’establir la independència de Catalunya sota l’òrbita francesa. 

 

Crònica de l’acte inaugural de la Delegació de NS! a Mataró 

El Diari de Mataró del dissabte 13 de maig del 1933, número 2939, any XI, en un article que duu per títol Nosaltres Sols!, llegim que aquesta organització ha fet una crida convidant els nacionalistes a ingressar a les seves files. Comença l’article  amb una descripció del panorama patriòtic de Catalunya i lamenta aquest estat de confusió i apatia que ens ha dut la política d’aquests darrers anys, comenta el fracàs de la crida a la concòrdia  feta durant el període de  la Monarquia i la República, i el fracàs del nostre Estatut demanat amb tant de servilisme. 

La crida als patriotes mataronins diu:

Ciutadans de Mataró, patriotes de la Maresma, vells lluitadors, reclamem per a Catalunya la nacionalitat complerta que és amb tots els elements que la composen, llengua, cultura, costums, història i sentiment nacional propis, la constitució d’un Estat integral i lliure.

Després d’assenyalar les millores que en el terreny individual i universal reportarà l’alliberament de les nacionalitats oprimides, acaben: NS! és una agrupació nacionalista formada per diversos nuclis de patriotes la finalitat de la qual és treballar per tots els mitjans que calguin per la llibertat integral de la nació catalana.

NS! com a agrupació nacionalista estarà adherida a la Unió Catalanista i no admetrà en el seu si matitzacions de caire polític, social, religiós o d’altra mena.

NS! acull amb gran respecte i germanor els socis de tots els matisos que no siguin incompatibles amb sa tasca francament nacionalista.

NS! a Mataró complirà amb la seva finalitat essencialment catalanista i col·laborarà amb les organitzacions que millor s’adiguin al seu ideari.

Per Catalunya. Per la seva llibertat. Per la seva justícia. Pel seu honor.

 Demà diumenge,al local del Cinema Gayarre, a les onze del matí, Nosaltres Sols! de Mataró, farà el seu míting inicial. Oradors: Joaquim Casamitjana, Daniel Roig i Pruna, Maria del Carme Nicolau i Daniel Cardona. Presidirà el vell i fidel patriota Vicenç A Ballester. 

El document després de fer una anàlisi de la situació, defineix els elements constitutius de la nació per passar a fixar l’objectiu final, la constitució d’un Estat nacional. Situa per damunt de cap altra consideració, l’objectiu final de la llibertat de la Pàtria.

 Al número següent de Nosaltres Sols!  el 111, pàgina 2 que correspon al 20/5/1933 un article signat per R amb una fotografia de l’estatge social de NS! i la bandera estelada al balcó, explica l’acte  de la inauguració de la Delegació de NS! a Mataró, transcrivim l’article: 

 

L’acte inaugural de la Delegació de NS! de Mataró

A les onze del matí arribaven  a la ciutat de Mataró les colles d’expedicionaris que, responent a la crida del Consell Permanent, anaren a portar el seu escalf als patriotes que han plantat la bandera estelada a la capital de la Maresma. En conjunt feien un grup força nodrit compost de les delegacions  de Barcelona ciutat, Barcelona Gràcia, Barcelona districte Vè, Barcelona Sarrià, Sant Just Desvern, Esplugues, setmanari Nosaltres Sols! Secció Feminal de NS! i diversos membres  del Consell Permanent, acompanyant el venerable patriota Vicenç Ballester, expresident de la Unió Catalanista.

 A un quart de dotze comença el míting, al Cinema Gayarre. A la barana del primer pis feren aparició dues banderes estelades que foren rebudes amb una ovació. A la presidència  hi havia també una bandera estelada i una bandera d’Euscadi. 

Obre l’acte el company Pinet, de la Junta Directiva de la Delegació de Mataró, que ofereix la presidència de l’acte al ferm lluitador i abnegat patriota Vicenç Ballester. Aquest s’adreçà a l’auditori tot lamentant que la seva poca veu no li permeti de dir tot el que el seu cor sent. Però, diu, vull encomanar-vos l’amor que jo sempre he sentit per la Pàtria, amb el desig de servir-la d’una manera rectilínia, que el vostre entusiasme i el vostre escalf no vagi mai dirigit a una persona. Els homes moren, la carn es podreix, però la Pàtria sempre resta.

 Les seves paraules plenes de sentiment, foren acollides amb una gran ovació. 

És cedida la paraula al company Joaquim Casamitjana que comença fent avinent que Nosaltres Sols!, en aquesta època de materialisme, anava predicant les seves idees d’espiritualitat. Diu que NS! no va a demanar vots, sinó que ve a demanar l’esforç de tots per aconseguir la llibertat col·lectiva, garantia de la llibertat dels catalans per assolir la nostra llibertat individual.

Recorda l’actuació nefasta que sempre ha segut Espanya, la tirania a què ens ha sotmès contínuament, volent que fóssim per força espanyols, quan no podem ésser mai altra cosa que catalans.

Fa crítica de l’Estatut, i posa en evidència el seu valor nul, i que no representa ni un bri de llibertat per a Catalunya.

 Esmenta l’actitud indigna dels diputats catalans, que acceptaren tots els mercadeigs al Parlament espanyol, i s’ajupiren sota la pressió dels esperits imperialistes.

 Acaba cridant tots els catalans a ajuntar-se en aquesta croada de dignificació de Catalunya. Grans aplaudiments premiaren el seu parlament. 

F. Pineda i Verdaguer s’adreçà a l’auditori explicant què és NS!, diu que no és cap partit polític, sinó un agrupament de Patriotes moguts pel més noble dels ideals: la llibertat de la Pàtria.

Fa una descripció de ço que són les grans nacions, és a dir, els grans Estats, causa de malestar i ruïnes; elles produeixen acumulaments de les grans riqueses i, per tant, com a conseqüència d’això, les grans pobreses. Explica l’error funest que mantenen els partits polítics en voler afirmar, encara, que el mercat dels productes catalans és Espanya; tot i acceptant això, ens trobem que a Espanya s’estant fent grans treballs d’electrificació que produirà, naturalment, la industrialització.

 Què serà llavors de Catalunya, sense una política exterior pròpia? Afirma doncs, la necessitat d’obtenir la llibertat de Catalunya, per a fugir també de la nostra ruïna.Amb unes paraules plenes de vibració significa que no n’hi ha prou de sentir la política, per damunt d’aquesta ha d’existir el patriotisme. És fortament aplaudit. Parla després Maria del Carme Nicolau, que començà fent una bella imatge de les coses febles, diu que li ensenyaren a cuidar les flors delicades amb una campana de vidre per a defensar-les de les inclemències del temps. Avui el patriotisme del nostre poble és aquesta flor delicada,i nosaltres la vetllem curosament, fins que esdevindrà  una planta forta, ufanosa i reptadora de les tempestes. Fa una bella crida a les dones i els diu que cal que portin el seu escalf a la Pàtria, puix que elles són les guardadores de l’esperit. Fou premiada amb una ovació a peu dret. Es cedida la paraula al representant del Partit Nacionalista Basc, Sr. Solano de Aguirre, que començà fent una salutació en basc i després continuà el seu discurs dient que es valdrà de la mateixa llengua de l’enemic.

Fa una exposició detallada de la situació del nacionalisme basc, de les persecucions que és objecte, però diu, d’aquestes persecucions en sortirà més enrobustit.

Explica l’ajut que té el nacionalisme del seu poble en la dona basca.

 Recorda unes paraules del primer ciutadà de la República espanyola, que els digué que quan més bascos se  sentissin  més espanyols serien. Diu que aquestes paraules foren explicades a una dona basca d’Euscadi que està en poder de França, i obrint els ulls esfereïts, digué: com puc sentir-me espanyola, si em diuen  que sóc francesa! Una ovació esclatà plena d’entusiasme. 

A continuació parlà el president del Consell Permanent, Daniel Cardona, que amb paraula sentida, va explicant els diversos nacionalismes existents.

Diu que el nacionalisme català té de semblança amb aquells nacionalismes de Bretanya, Euscadi, Irlanda, Índia, tot l’amor que els mou per la Pàtria.

Fa avinent, però, que en el nostre nacionalisme hi manca un xic de romanticisme perquè esdevingui més abassegador de les masses.

Diu que la política ja està bé, però que no es la base essencial dels pobles, als pobles els cal patriotisme, això és, la base de la llibertat.

Per això avui els catalans ens veiem obligats d’anar fent l’apostolat de la doctrina de l’alliberament de la Pàtria davant d’aquesta injustícia que amb nosaltres han comès i que en diuen llibertat.

La justícia sols és una, la justícia no pot ésser fragmentada , i per això la vergonya ens puja al rostre en veure com és enganyat el poble, en dir-li que ja som lliures.

 El seu parlament, amarat de sentiment patriòtic , és rebut amb una forta emoció a peu dret per tots els presents. 

Parla Daniel Roig i Pruna, afirma que nosaltres, seguint les doctrines de la venerable Unió Catalanista, som i serem separatistes.

 Recorda que Catalunya té una arma formidable, una fortalesa que no destruirà mai ningú i que és la llengua.

Ataca durament els partits polítics que s’han venut la nostra llibertat, com també tots aquells que enganyen el poble i sols cerquen el profit personal.

Diu que nosaltres rebrem afectuosament tots els forasters que ens respectin, però aquells que vulguin destruir les coses nostrades, només rebran l’expressió de la nostra rebel·lia.

 El seu parlament vibrant, féu esclatar ovacions continuades, l’entusiasme anà creixent, fins a esdevenir una cosa impressionant amb Visques a Catalunya Lliure! Gora Euscadi Askatuta! 

Acabat l’acte els expedicionaris visitaren el nou estatge de la Delegació de NS!, de la ciutat de Mataró que agradà extraordinàriament per la seva senzillesa i bon gust.

A les dues es féu un àpat de germanor. A l’hora dels brindis, hi hagué discursos de tots els representants, recitals de poesies i cants patriòtics.

Resultà una festa d’aquelles que perduren en el record. A dos quarts de set el tren  s’emportava els expedicionaris enmig de Visques a Catalunya i Euscadi.

 Molt bé companys de la Maresma, esperem que l’entusiasme d’aquest dia aviat abrandarà tota la vostra comarca. 

[Signat per R.]

 Hem transcrit la totalitat de l’article com a mostra del lèxic polític de l’organització, amb totes les seves febleses teòriques, que s’intentaven suplir amb el misticisme patriòtic. 

 

Conclusions 

Creiem que és interessant de comprovar com al llarg el temps es mantenen vius els problemes que no s’han resolt. Com aquells militants de NS! al París ocupat pels alemanys el 1940, es neguen a acceptar la derrota i funden el Front Nacional de Catalunya (FNC) que serà l’organització que fa de pont entre el “separatisme” dels anys trenta i l’independentisme dels anys setanta, mantenint viva la lluita per la sobirania nacional. Els militants mataronins de NS! lluitaven setanta-sis anys enrere pel dret a l’autodeterminació, que en aquells moments no es deia així, però de fet, llegim en el text de les seves intervencions que demanen la capacitat de poder decidir del poble català, que els deixin sols, sense les interferències dels estats espanyol o francès per a poder triar el seu present i decidir el seu futur. Ara, amb un altre llenguatge, resultat de la incorporació de les teoritzacions dels moviments d’emancipació nacional dels pobles d’Àsia, Àfrica i Amèrica, que s’alliberaren del colonialisme després de la Segona Guerra Mundial, els mateixos plantejaments són al carrer amb un nou llenguatge, però de fet perseguint el mateix objectiu que els nostres patriotes de NS! del 1933.

 Així veiem que les ànsies, la voluntat de llibertat d’un poble es manté al llarg del temps, i que com diria el poeta, no es poden posar portes per aturar el vent, malgrat que massa vegades els dictadors aconsegueixen de deturar  provisionalment la marxa de la història.  

 

 Bibliografia 

-Albert, E. Quatre boigs de Mataró ( Combat per Catalunya 1930-1937). Editorial Rafael Dalmau. Barcelona 1979 

-Barrera, A. Joan Lairet i Pons, una aproximació biogràfica. pàgs 197-202 IX Sessió d’Estudis Mataronins. Mataró 1993 Cardona, D.

-La Batalla i altres textos. edicions de la Magrana. Barcelona 1983

 - Rubiralta, F. Daniel Cardona i Civit. editorial Afers. Catarroja 2008    

 


 

[1] Albert i Corp, E. Quatre boigs de Mataró  ( Combat per Catalunya 1930-1937) pàgs.35-36. Editorial Rafael Dalmau. Mataró 1979
[2] Rubiralta, F. Daniel Cardona i Civit. Editorial afers. Catarroja-Barcelona. 2008
.[3] Tous, J.Antoni Andreu i Abelló( Correspondència política d’exili( 1938-1939)D’Estat Català al Front Nacional de Catalunya. pàgs 243-244. Edicions El Mèdol. Tarragona 1998
[4] Surroca,R. La Catalunya resistent( Allò que la transició ens ha amagat) pàgs 19-21. Pagès editors. Lleida 2006.
[5] Viladrosa, O. Sang, dolor, esperança. pàg 149. editorial Sirius. Barcelona 1991
[6] Roig.M. Els catalans als camps nazis. pàg 81. Edicions 62. Barcelona 1977
Rànquings
  1. Parla Adelais de Pedrolo: "...sempre va reivindicar la independència dels Països Catalans, que sempre va escriure en català..."
  2. Es commemora el centenari de la creació d'Estat Català: "el primer partit polític independentista a Catalunya"
  3. Qui va fer possible i qui va barrar l’alto el foc d’ETA a Catalunya?
  4. Es publica "Del FAC a la reunió de Perpinyà", testimoni de la militància de Carles García Solé
  5. Guanyem Girona alerta sobre la situació precària dels serveis per a infants i adolescents
  6. Clam popular al País Valencià per un finançament just
  7. Aquest proper dissabte 20 de novembre es convoca un acte antirepressiu a Girona
  8. El Col·lectiu "Guilleries" dels Mossos denuncien el "patètic sainet de rendició autonomista"
  9. Mobilització multitudinària per la independència a Bilbo
  10. Dissabte vinent Girona tornarà a ser l’epicentre antirepressiu del país
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2021 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid