S'ha de dir que aquest gest no va ser una sorpresa. La situació a inicis del segon semestre, doncs, no havia canviat massa. Les autoritats universitàries continuaven sordes davant de les peticions per part dels estudiants organitzats. És en aquest context, després de les eleccions al Claustre amb clara victòria de les assemblees de facultat, de l'ocupació de diverses facultats i de la realització d'un referèndum superant la participació habitual i donant com a resultat una clara oposició a l'EEES, que el nucli de la UAB del SEPC pren la determinació de fer un pas més enllà en la lluita i planteja la realització d'una vaga de fam per tornar a posar sobre la taula les reivindicacions estudiantils. Des de sempre, les vaga de fam s'han utilitzat per reclamar drets fonamentals bàsics, per denunciar la injustícia davant de diverses situacions socials.
Veus contràries a la lluita contra Bolonya ho han qualificat de mesura desproporcionada, segurament amb la voluntat de voler plantejar l'aplicació de l'EEES com quelcom frugal i sense massa importància. És justament la nostra convicció dels efectes del Procés de Bolonya la que justifica la realització d'una vaga de fam, lluny de frivolitzar l'acció. Entenem que estem davant, no només d'un canvi educatiu sinó d'un canvi estructural de tota la societat. El Procés de Bolonya estableix un engranatge més per avançar en la precarietat laboral i perpetuar les desigualtats socials. El rectorat de la UAB coincidia que la mesura era desproporcionada, alhora que no plantejava, donada la creença de que sobre valoràvem el problema, cap solució o sortida per les nostres reivindicacions.
Transcorreguda i finalitzada la vaga de fam, ara, segurament, és el moment d'analitzar i valorar què ens ha comportat tot plegat. Diverses veus s'entesten, seguint aquest afany d'aniquilar qualsevol símptoma de mobilització o reivindicació social, a intentar convèncer que la vaga de fam no ha servit per, absolutament res. Seríem ingenus si consideréssim que hem assolit els nostres objectius proposats amb l'inici de la vaga de fam, però seríem igual d'ingenus si afirméssim que no ha servit per a res. Gosaria dir que els fruits aconseguits són més valuosos que els objectius que ens van plantejar a principis d'any. No han suposat un endarreriment de la lluita i si un enfortiment d'aquesta.
No hem aconseguit el compromís de les autoritats universitàries per resoldre de forma pacífica i dialogant els conflictes dels nostres centres, l'abandonament dels mitjans coactius i de persecució estudiantil dels que disposen les universitats. Tampoc hem aconseguit forçar un debat profund de tota la comunitat universitària sobre la universitat que volem i que aquest es realitzi sota una moratòria de l'aplicació de l'EEES, entenent que no es pot realitzar un debat d'aquestes característiques sense unes mínimes garanties de que servirà per alguna cosa. No ho hem aconseguit però alhora hem aconseguit desemmascarar la falsa voluntat de diàleg expressada per les institucions i la seva voluntat de resoldre els conflictes mantenint mitjans violents i coactius en detriment del diàleg i la raó, valors que haurien de predominar en un espai com són les universitats.
A banda d'aquests resultats més directes, se n'han aconseguit d'altres que han ajudat a l'enfortiment de la lluita contra l'EEES. No seríem realistes, però, si diguéssim que tot ha sigut gràcies a la vaga de fam, tal com es va plantejar en el seu inici, la vaga de fam és una forma més de lluita, complementària a la resta de lluites que s'han anat realitzant i, en cap cas, excloent de qualsevol altra forma de lluita. De fet, ha sigut el conjunt de lluites que s'han realitzat les que han permès assolir petites victòries, potser imperceptibles però que, amb una mica d'atenció, no passen desapercebudes. Totes les formes de lluita han sigut necessàries i sense alguna d'elles el resultat hagués sigut diferent i, segurament, no tan òptim.
Hem aconseguit, doncs, que l'aplicació de l'EEES, així com el seu contingut i les seves conseqüències, estigués a l'ordre del dia de la nostra societat. Des de sempre, hem plantejat la defensa de la universitat pública i popular com quelcom important pel conjunt de la societat. L'educació es un pilar que sosté el nostre futur i el de les properes generacions, configura molts aspectes de la nostra vida i de la societat en conjunt. Les autoritats en són conscient del perill que corre la seva estratègia en el moment que hi ha la voluntat social d'informar-se sobre allò que promouen, sovint a esquenes de tots i totes amb l'esperança que ens n'adonem quan ja sigui massa tard. Nosaltres hem forçat aquesta situació, hem forçat que el futur de l'ensenyament superior estigués a moltes converses de les llars catalanes, dels bars, de la feina, de l'escola... I ho hem forçat, bàsicament, perquè les autoritats ho impedien. Sorgida la problemàtica de les universitats al dia a dia de la societat i l'interès d'aquesta per informar-se, hem provocat la reacció de les institucions per intentar (des)informar, per tots els canals possibles, sobre l'EEES.
Engegar una campanya publicista d'aquestes característiques, per diaris, ràdios i televisió, el darrer semestre abans de començar a aplicar el Pla de Bolonya demostra dues coses. Primer, evidencia que fins ara, quan afirmaven que s'havia informat, estaven mentint, que la majoria d'estudiants que no s'han informat per iniciativa pròpia o gràcies a les xerrades i debats del moviment estudiantil no tenen ni idea de què va tot plegat. Tres quarts del mateix passa a nivell de professorat i no en parlem del Personal d'Administració i Serveis. Aquesta desinformació fins al moment, a més, deixa al descobert la voluntat dels nostres governants de portar a terme polítiques de fets consumats, a esquenes dels interessats i del conjunt de la societat, amb una clara intenció d'acontentar els seus interessos. I segon, demostra que quan parlem del Pla de Bolonya no estem parlant d'una simple homologació de titulacions, mobilitat o renovació pedagògica. Queda clar que l'EEES és quelcom més important que tot això, tant com per engegar tots els engranatges necessaris per deslegitimar la lluita en contra d'ell; tant com per silenciar i ignorar una vaga de fam per demanar diàleg, encara que això suposi greus conseqüències de salut pel vaguista; tant com perquè tots els grups parlamentaris, tant de dretes com d'esquerres, es posicionin favorablement a l'EEES; tant com per titllar de minoria radical als que discrepen, ignorant els referèndums i utilitzant la massa silenciosa a favor en contra en funció del que els interessa.
Convençuts de que som estúpids, continuen vomitant les seves mentides com si aquestes encara es poguessin sostenir amb un mínim de coherència. Ens titllen de minoria sense esmentar amb quin suport compten ells, venent organitzacions i entitats, favorables a l'EEES, com majoritàries o representatives. Amb el seu paternalisme característic, ens pinten com a subjectes desinformats o, directament, ignorants, alhora que es neguen a encetar qualsevol debat amb nosaltres entorn a l'EEES. El cert és que el que realment els fa patir és que hàgim desmuntat les façanes de l'homologació de titulacions, la mobilitat i la renovació pedagògica deixant a la vista tot allò que avui els fa portar una defensa tant aferrissada, fins i tot, si cal, amb l'ajuda d'agents policials.
Les nostres mobilitzacions, com deia, juntament amb la ineptitud dels dirigents, han ajudat a fer créixer l'interès socials vers l'ensenyament secundari i això a generat i creat noves complicitats amb diversos sectors tant de la mateixa comunitat universitària com d'altres àmbits de la nostra societat. Hem demostrat, i va quedar clar el passat 26 de març, quin és el nostre llenguatge i els nostres arguments i quins els seus. Alhora, també, les complicitats que esmentava, mentre ells ens esperaven amb autèntics mercenaris armats fins les dents i ansiosos, com una setmana abans, de repartir a tort i a dret (i així van alerta als veïns que no sortissin de casa); els balcons s'omplien de gent per mostrar la seva solidaritat i suport al pas de la manifestació pels diferents carrers de Barcelona culminant amb una calorosa rebuda a Sants.
Ja no us queden més arguments que intentar convèncer de que ja no hi ha res a fer, tot i reconèixer, davant de l'evidència, que l'aplicació de l'EEES no s'ha fet correctament. La vostra estratègia d'intentar salvar tots els mobles us ha portat a un atzucac on ja no hi ha ni la remota possibilitat de que salveu alguna cadira. Qui continuï pensant que la vaga de fam i la resta de mobilitzacions en contra de l'EEES no han servit de res i que, a més, no aconseguirem aturar-ho, és que té clar que si cal ens faran empresonar a totes les persones contràries al Pla de Bolonya (sota qualsevol mentida socialment "acceptable", altre cop assumint que la gent és estúpida) per tal de que no destorbem l'assoliment dels seus interessos. Jo, a diferència de vosaltres, no considero l'empresonament una mesura desmesurada ja que, com venim denunciant, sóc conscient dels interessos que amaga l'EEES i de tot el que us esteu jugant, un pastís massa suculent.
