43 morts + 47 ferits = 0 responsables

Ha sigut una vesprada molt emotiva: posa, literalment, els pèls de punta escoltar les paraules en primera persona de mares, fills, germanes, gendres i amigues dels 43 desapareguts de l'accident més important de la història ferroviària de l'Estat Espanyol. Es percep el dolor i la ràbia en la veu i en les llàgrimes incontenibles. Es nota la impotència en les seues cartes obertes, plenes d'angoixa per una pèrdua que podia haver-se evitat. Però, sobretot, m'agradaria destacar el coratge i la dignitat de tota aquesta gent, amb noms i cognoms, que constitueixen l'Associació de Víctimes del Metro del 3 de Juliol, que cada 3 de mes (ploga, neve o faça sol) es reuneixen en aquesta mateixa plaça per reclamar respostes i responsabilitats. Perquè no els val un colpet a l'esquena i una placa commemorativa. Perquè no es rendeixen: dos anys després, continuen investigant i obrint noves vies legals per a arribar al fons de la qüestió. No accepten, de cap manera, la versió oficial que fa recaure tota la culpa sobre el conductor del convoi i posen en dubte la legitimitat de la comissió d'investigació instada per les Corts Valencianes. De veritat, sent una admiració profunda per totes aquestes persones que no estan disposades a creuar-se de braços fins que la veritat no isca a la llum, que no pensen aturar la seua lluita fins que no es faça justícia, que no donen treva al silenci, mal que els pese als nostres governants. Una abraçada ben forta, companys!

PD: Us adjunte un enllaç amb la cançó Línia 1, el tall número quatre del nostre darrer disc, Teoria del caos. Més avall us transcric la lletra de la cançó...