Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
El Tribunal Suprem espanyol rebutja les “mesures especials” contra ANB i EHAK sense garanties

 Segons una recent informació de Gara, la Sala del 61 del Tribunal Suprem espanyol ha rebutjat aplicar les mesures extraordinàries sol•licitades per la Fiscalia contra els partits abertzales Partit Comunista de les Terres Basques (EHAK) i l’històric Acció Nacionalista Basca (ANB) sense abans escoltar els testimoniatges dels responsables d'ambdues formacions. Per aquesta raó el tribunal ha convocat als demandats a una vista que se celebrarà divendres que vinent.

01/02/2008 15:09 Internacional

La Sala especial 61 del Tribunal Suprem s'ha reunit aquest matí per a deliberar sobre el dilema jurídic que li ha plantejat la Fiscalia amb la finalitat d'impedir que tant EHAK com EAE-ANB concorrin en els  propers comicis estatals convocats del pròxim 9 de març.

El fiscal cap de l'Alt Tribunal, Antonio Narváez Rodríguez, va sol•licitar ahir que es vetessin les candidatures de EHAK i ANB sense que abans se celebrés una vista amb les parts demandades, fet que els deixaria sense garantia ni defensa, i que vulneraria els drets fonamentals de les dues formacions basques. No obstant això, el Tribunal Suprem ha decidit no aplicar cap de les mesures extraordinàries sol•licitades sense abans escoltar a ambdues formacions. Per a això, ha convocat a representants d’ EHAK i ANB en una vista que se celebrarà divendres vinent, el 8 de febrer.

Durant aquest dia se celebraran quatre vistes diferents, dues per a EHAK i dues per a ANB, atès que en no haver-ho sol•licitat cap de les parts, la Sala no ha pogut acordar l'acumulació d'aquests procediments. Fonts del Suprem citades per EuropaPress assenyalen que les vistes respecte a les mesures cautelars a adoptar contra EHAK tindran lloc al matí, i les de ANB a la tarda.

AL contrari del que recull l'Advocacia de l'Estat espanyol en les seves demandes, la Fiscalia pretenia forçar que l'Alt Tribunal apliqués el procediment extraordinari previst en l'article 733.2 de la Llei d'Enjudiciament Criminal (LEC), pel qual s'acordaria "la mesura de suspensió del dret a la presentació de candidatures sense el tràmit de l'audiència prèvia a la part demandada". La Fiscalia fonamentava la seva sol•licitud "en raons d'urgència, tenint en compte la perentorietat  dels terminis del procés electoral convocat".

En aquest cas, la Sala especial del 61 no ha acceptat aquesta reclamació, i la Fiscalia exigeix ara que es porti a terme la vista prèvia amb els demandats, "però com més aviat millor i sense arribar a esgotar els terminis màxims establerts en la citada norma". És a dir, que totes les decisions siguin preses abans del 11 de febrer, data en la qual es proclamaran les candidatures que participaran en la contesa electoral del pròxim 9 de març.

 A la demanda contra  ANB, que va presentar ahir al migdia, la Fiscalia continua construint acusacions sobre la base de declaracions, actes i l’espionatge polític al qual han sotmès al partit independentista. A més de les "proves" sobre els comptes bancaris a les quals es refereixen les investigacions policíaques, la Fiscalia torna a insistir a atorgar la categoria de prova a la demanda judicial contra l'alcaldessa d’ Hernani, Marian Beitialarrangoitia, que l'Audiència Nacional va arxivar fa ja una setmana.

Els discursos, com prova

La demanda de la Fiscalia se sustenta, entre altres aspectes, en la interpretació ad hoc que fan els representants espanyols sobre les compareixences públiques o declaracions dels representants independentistes bascos. Així, la querella dóna per vàlides afirmacions com ara que a partir de les eleccions municipals de 2007 "els dirigents d’ ANB, en les seves manifestacions públiques, van identificant-se plenament amb el discurs i l'estratègia dels partits il•legals", especialment en el relatiu "a la minimització, quan no el suport tàcit o explícit, dels actes de violència política o dels seus autors, o de la defensa o justificació dels mateixos".

Per a sustentar la teoria que "ANB posa a la disposició de Batasuna tots els seus recursos", a més de l'apartat econòmic, la Fiscalia assenyala que l’històric partit independentista "incorpora a la seva imatge i la seva projecció pública la identitat del discurs i aparença formal del discurs de Batasuna, excedint de bon tros" la coincidència en els postulats ideològics”. Com mostra d’això argumenten barroerament que el seu discurs contra el Tren d'Alta Velocitat és una continuació del "impulsat per ETA i organitzacions del seu entorn".

Font: www.Gara.net

 

Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2023 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid