La derrota del PP, que ho va jugar tot a la majoria absoluta intentant convertir a UM en partit extraparlamentari, ha mostrat que varen errar per complet la seva estratègia. Com ja va succeir a l’època del Pacte de Progrés, el PP no controla cap òrgan de poder supramunicipal però aquesta vegada, a més, ha perdut la batlia de Ciutat de Mallorca. A això se li suma el fet que UM ha decidit prioritzar els pactes amb el PSOE i els partits de l’esquerra nacionalista a tota Mallorca, amb la qual cosa 16 ajuntaments on UM era decisiu ha rebutjat pactar amb el PP. Amb tot, el PP conserva alguns indrets importants, com ara Calvià, Inca, Manacor o Marratxí.
Després de veure com un PP molt agressiu ha perdut molt de poder, gran part de la societat civil està molt contenta al veure caure la prepotència, però això no vol dir que el nou Govern pel Canvi creï unes excessives il·lusions, car ha nascut amb el seu president i altres components remarcant el “canvi tranquil”; fins i tot el títol de l’acord fa referència a l’estabilitat política, tema que la dreta sempre critica als governs de coalició. El que realment està per veure és com funciona el nou govern, quina oposició fa un PP que ha de canviar els seus líders i dirigents i com es desenvolupen UM i el Bloc. Aquí és necessari destacar la quota de poder assolida pel PSOE, qui presidirà el govern regional, tres consells insulars i l’ajuntament de Ciutat de Mallorca.
Objectius i actuacions signades a l’acord
Les primeres accions aniran encaminades a intentar fer enrere decisions del PP així com aturar alguns projectes urbanístics. Això serà, en principi, el més fàcil, perquè són promeses electorals, però ja s’han començat a aixecar veus contràries dins la dreta regional, que ha arribat a qualificar als nous governants de “rapinyaires”.
Els dos temes més polèmics aquesta legislatura han estat la destrucció del territori i els atacs a la llengua i cultura catalanes. Vegem quins són els objectius del nou govern dins aquests àmbits: les intencions pel que fa referència al territori ja han estat qualificades com a “massa generals” pel GOB, que enyora més “compromís i immediatesa”, ja que no es renuncia de forma clara al segon cinturó per Palma o a la construcció de l’hospital de Son Espases. Pel que fa al primer punt, tan Antich com Francina Armengol no han deixat ben clar si descartaran el projecte o únicament hi introduiran canvis. La situació de la Real és diferent, ja que les obres ja estan aturades i pareix difícil que els partits signants del Pacte decideixin continuar amb la construcció de l’hospital iniciat pel PP. El problema són les indemnitzacions que s’hauran de pagar, tal com passa amb el tema de la Façana Marítina de Ciutat, que també es vol eliminar. A Eivissa ja s’han anunciat auditories de les autopistes i es mirarà de minimitzar l’impacte del que resta per construir. La limitació a la construcció de nous camps de golf només afectarà a aquells que amaguin “creixements residencials i turístics”. Per altra banda sí que s’afirma que “no s’aprovaran nous ports esportius ni macroampliacions dels ja existents”. El nou president del govern ha afirmat que pretenen apostar pel transport públic, per la qual cosa tenen la intenció de fer arribar el tren a la zona nord de Mallorca, així com de construir tramvies cap a l’aeroport, la Badia de Palma i les del nord de Mallorca.
Finalment, s’ha mostrat la intenció de crear un Síndic del Territori, en un moviment que en principi pareix més estètic que res. El que no és estètic es l’abandonament de l’ecotaxa, afirmació repetida moltes vegades pel PSOE i UM, partit que s’ha quedat la Conselleria de Turisme.
Sobre la llengua i la cultura, els partits governants s’han compromès a fer complir la Llei de Normalització Lingüística i per tant, IB3 ha de passar a emetre sempre en català. Aquesta serà una passa important, especialment en el tema de les pel·lícules, que sempre eren emeses en castellà. Tot i així, cal veure com es fa i com es desenvolupa amb el temps la programació del canal, ara per ara molt similar a C9 en el que respecta als continguts. La influència del que ha passat recentment al País Valencià amb TV3 apareix a l’acord, on s’afirma la intenció “d’assegurar la recepció normal a totes les illes dels canals de ràdio i televisió que emeten per a tota l’àrea lingüística catalana”. També es pretén tornar a entrar a l’Institut Ramón Llull per tal “de contribuir al prestigi social de la llengua catalana i de la cultura del país arreu del món”, segons ha estat escrit a l’acord.
La derogació del trilingüisme és una altra de les promeses, però és important recalcar que aquest any ja s’aplicarà a més de 50 instituts. Amb tot, el govern es compromet a ensenyar tres llengües (català, castellà i anglès) però mai en detriment de la llengua catalana. L’Obra Cultural Balear va afirmar que les noves mesures “pinten molt bé” i per tant espera que els nous governants responguin “a les esperances que hem dipositat molts ciutadans cap a un canvi de Govern d’esquerres i progressista.”
El tema de l’habitatge, sempre en boca dels polítics, també s’ha apuntat com a primordial, però no s’ha parlat de gravar els pisos buits, sinó que es vol aprovar un Pla Estratègic per l’Habitatge, que “preveurà la construcció d’habitatges (…) en règim de compra-venda o lloguer”. Com es pot veure, des de la pròpia administració es promou seguir construint, si bé més endavant s’afirma la cerca de “nous mecanismes” per intentar que els pisos buits surtin al mercat de lloguer. Malgrat quasi no se n’ha parlat durant la campanya, una altra de les intencions dels nous governants és la de crear una policia autonòmica, però això dependrà molt de l’estat del nou govern al llarg de la legislatura, ja que no sembla ser una prioritat immediata.
Un dels pocs temes en els que UM i el Bloc es posen d’acord és en la necessitat d’augmentar l’autogovern. La nota negativa és que la principal passa en aquest sentit és l’aplicació del nou estatut: això farà que el nou govern depengui totalment que el PSOE continuï manant a Madrid. En cas contrari s’espera una ferma oposició del PP tal com ja va passar a l’època del Pacte de Progrés. Un dels objectius és la creació de l’Agència Tributària de les Illes, però el PSOE ja ha deixat clar que encara cal negociar-ho amb el govern espanyol. També falta l’acord amb Madrid en el tema de la “participació de les institucions balears a la gestió aeroportuària.” El que ja s’ha inaugurat ha estat el nou Consell de Formentera, novetat introduïda al darrer estatut.
Si bé molts altres punts de l’acord són força genèrics, com per exemple el que diu que “A l’hora d’establir un nou sistema de Finançament Autonòmic es defensarà superar el greuge de finançament que històricament ha patit les Illes Balears”, la defensa de l’activitat turística apareix ben clara, com quan es diu que es fa “una aposta nítida pel turisme hoteler” o es declara la pretensió d’introduir iniciatives de R+D+I en tots els àmbits del sector turístic. Aquest poder fàctic, molt combatiu durant tot el pacte, ara s’ha mostrat molt calmat i conciliador, sobretot per la clara eliminació de l’ecotaxa. També és molt genèric el punt referent a la integració dels nous vinguts, que es limita a pretensions com “facilitar l’adaptació dels nous vinguts a la realitat social i cultural de les Illes” o el “reconeixement dels (seus) drets i deures”. Seria desitjable que a un tema tan important es concretés molt més allò que és pretén fer.
Com a conclusió podem afirmar, sense cap dubte, que aquestes són únicament les intencions afirmades pels diferents partits que formen el govern i ara caldrà veure si el que afirmen voler fer és molt diferent d’allò que fan, que és, al cap i a la fí, el que importa als i a les habitants de les Illes i la resta dels Països Catalans.
*Guillem Colom és redactor de L'Accent a Mallorca
