Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Els policies del gallet i la porra fàcil: La llei dels sheriffs

 Es repeteixen a Catalunya les agressions dels cossos policials

15.05.07 La darrera notícia d’un ferit de bala per part de la policia local de Reus ha vessat el got i ha aixecat la sospita entre la població. No es tracta de seguretat ciutadana sinó d’uns agents que haurien de vetllar per la tranquilitat de les persones, però tenen la mà ràpida per colpejar amb la porra o disparar les pistoles. Tot sovint la causa de la intervenció violenta no prové d’un delicte, sinó de l’argument d’atemptat a l’autoritat. Aquest acostuma a ser el motiu pel qual els detinguts resulten inculpats amb acusacions penals greus. En el cas de la persona ferida de bala a Reus la intervenció de la policia provenia d’una discussió de discoteca. I s’ha culminat amb tres detinguts i un ferit greu.

15/05/2007 01:51 Política

Però de nou la versió dels policies per legitimar la seva força s’ha vist de nou qüestionada pels testimonis presencials de la detenció, que aporten dades contraries a la versió policial.

No es tracta d’un fet aïllat. Ni tan sols local, tot i que Reus compta amb el trist precedent d’una mort recent a mans de la policia. El 26.1.07 Yahiaoui Benisai moria a mans dels Mossos d’Esquadra i de la Policia Nacional que el van reduir fins la mort. La causa oficial argumentada també fou la resistència del detingut, que li va provocar un atac d’epilèpsia.

Una altra actuació violenta dels Mossos amb el gallet fàcil es va produir el 4.5.07 a Malgrat de Mar. Fa pocs dies. L’agent va assassinar una persona esquizofrènica perquè en relliscar la bala va canviar la trajectòria. Un argument tan poc versemblant com el del ciutadà magrebí desarmat que el 27.5.04 va ser mort d’un tret al cap a Santa Coloma a mans d’un altre mosso.

Els casos es reprodueixen i segurament són més dels que arribem a conèixer. Només en casos de brutalitat excessiva i amb resultat de mort aquests atemptats arriben a la llum pública. Sovint, només en els casos en què les persones agredides tenen la possibilitat d’exercitar una denúncia jurídica o pública. En el cas de Lichis, el cantant del grup musical La Cabra Mecánica. El 28.4.07 va traspassar l’opacitat mediàtica a causa de la seva popularitat. Tot i que també va ser objecte de cops i humiliacions. La causa, de nou, va ser la resistència a l’autoritat. En aquest cas a un policia de paisà que ni tan sols es va voler identificar.

No és difícil imaginar com treballen aquestes policies dins les comissaries i casernes si tenim en compte l’agressivitat amb què actuen quan són al carrer. També fa pocs dies va saltar a la palestra el vídeo del linxament a un detingut a la comissaria dels Mossos d’Esquadra de Les Corts. El fet no era aïllat, ja que també existia el vídeo del bufetejament d’una altra detinguda. Altres denúncies públiques han posat de manifest el modus operandi d’aquests cossos policials, que sempre intenten arrodonir la causa de la detenció violenta i de l’agressió amb el paraigües de la resistència a l’autoritat, un comodí que legitima l’ús de la força policial fins a la mort. Ho vam veure en el cas de Roquetas (Almeria), en què un veí del poble que acudia a la caserna de la Guàrdia Civil per fer una denúncia acabava sent assassinat a cops i descàrregues elèctriques. La sentència judicial, posteriorment, dictava penes irrisòries per assegurar la continuïtat d’aquesta autoritat de sheriffs. Són coses que passen a Espanya però també aquí.

Aquest cap de setmana una veïna de Terrassa era detinguda en sortir d’un centre social ocupat i sortia de comissaria després de moltes hores coixejant, amb blaus i un collarí al coll. L’acusació tornava a ser la mateixa: la resistència a l’autoritat. Sense que existís un motiu delictiu que donés explicació a l’actuació dels violents policies. Si és que així i tot és justificable.

El conseller Joan Saura, els responsables de les policies locals de ciutats com Terrassa, Sabadell o Barcelona, i els responsables del Ministeri d’Interior espanyol haurien de preguntar-se si el preu de la integritat física i psicològica, i el preu de la vida de les persones, bé val la desautorització d’aquests pistolers. L’autoritat no ha de tenir un preu tan car. Fet i fet, cada dia compten amb menys autoritat. I amb una versemblança nul.la

Per saber-ne més:

Policies locals: al servei de qui?

Denúncies (Alerta Solidària)

Associació Memòria contra la Tortura

Rànquings
  1. La campanya per convertir Via Laietana 43 en un espai de memòria compleix cinc anys de mobilitzacions
  2. 45 anys del 'Som una Nació': 100.000 persones van omplir el Camp Nou en defensa dels Països Catalans
  3. «El número de clients que té “la Caixa” a Catalunya és minso en relació al de l’estat espanyol»
  4. Decidim! reivindica la llibertat nacional del País Valencià 319 anys després del Decret de Nova Planta
  5. Cinquanta anys després de la mort de mossèn Armengou, Reeixida, l’Ajuntament de Berga, el Casal Panxo i l’ANC homenatjaran la seva figura
  6. Sis mesos després, el cas de les Festes de Tardor torna al carrer: nova concentració per exigir responsabilitats polítiques
  7. Josep Termes rebutja identificar nacionalisme i burgesia en una entrevista a Canigó de 1975
  8. La Crida LGTBI convoca una nova mobilització per un 28J «anticapitalista, de classe, feminista, antiracista i en català»
  9. Testimoni llegit per Ignasi Doñate i Sanglas davant l’edifici de la Prefectura Superior de Policia de Barcelona
  10. L'ANC presenta la samarreta i el lema de la Diada 2026: «Hi soc. Hi som. Independència»
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2026 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid