Tal dia com avui de 1976 va morir en caure des d'un terrat Juan Gabriel Rodrigo, a Tarragona, quan fugia de la policia en la protesta pels assassinats de Vitòria un dia abans.
La mort de Juan Gabriel es va produir en el context d'una vaga espontània dels treballadors de la refineria, en solidaritat amb els treballadors de Vitòria, on el 3 de març hi van haver 5 morts a mans de la policia comanada per Manuel Fraga. En una assemblea a les obres de la Refineria els treballadors van decidir baixar a Tarragona en manifestació, objectiu gairebé impossible, ja que els cossos repressius van carregar abans de que aconseguissin arribar a la ciutat. Fruit d’aquesta dispersió es van portar a terme diferents salts dins la ciutat Tarragona, que van ser reprimits amb duresa.
Segons testimonis directes, Juan Gabriel Rodrigo Knafo es trobava al carrer Hospital, cantonada amb la Rambla Nova. Les persones que realitzaven la protesta van ser víctimes d’una càrrega policial, que en un part es va dissoldre en direcció Rambla Vella, mentre Juan Gabriel es va dirigir direcció Rambla Nova i carrer Unió. Fugint de l’escomesa es refugià al número 7 del carrer Unió, amb la mala sort de ser perseguit per 2 policies. L’única cosa que se sap és que en aquella escala van entrar-hi tres persones i en van baixar dues; Juan Gabriel "va caure" des de dalt del terrat. Encara avui no es té clar si li van disparar un tret, una pilota de goma o senzillament el van tirar de dalt a baix.
Juan Gabriel Rodrigo Knafo era un jove de 19 anys fill de un exiliat polític. Treballava en la construcció de la Refineria amb l’empresa Duro Felguera.
El procés judicial per tal d’aclarir els fets, identificar els policies responsables de la mort de Juan Gabriel i condemnar-los, va seguir la mateixa línia d’obscurantisme que la majoria de fets similars a l’època. El procés el va iniciar l’advocat Rafael Nadal Company, però es va trobar amb moltes dificultats per accedir tant als arxius policials com als de l’Hospital Santa Tecla.
Per això els familiars i amics, emparant-se en la Llei de Memòria Històrica (art. 10) que reconeix com a persones mortes en defensa de la democràcia (des de 1-1-1968 a 6-10-1977), encara avui reclamen justícia i reparació per aquest cas.
