Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
1962 Crisi dels míssils de Cuba

1962 Crisi dels míssils de Cuba

22/10/1962 Tal dia com avui

La crisi dels míssils de Cuba és el nom amb què es coneix el conflicte que enfrontà la Unió Soviètica i els Estats Units entre els dies 14 d'octubre i el 20 de novembre de 1962, i que va representar un dels moments de major tensió entre ambdues potències durant la Guerra Freda.

L'origen del conflicte cal cercar-lo en la decisió del Politburó de la Unió Soviètica de recolzar més decididament el govern revolucionari de Cuba, sota comandament de Fidel Castro, arran de l'antecedent que es va crear amb l'intent fallit dels Estats Units d'envair l'illa a Bahía de Cochinos, l'abril de 1961. Amb aquella operació, els Estats Units van posar de manifest que no tolerarien un govern prosoviètic a escassos quilòmetres de les seves costes. L'URSS, per la seva banda, va veure en Cuba la base logística ideal per donar suport a noves onades revolucionàries prosoviètiques en països llatinoamericans. A més a més, i atesa la seva proximitat a l'estat de Florida, Cuba esdevenia la base militar idònia des d'on amenaçar els Estats Units sense que aquests tinguessin temps de reacció, igualant així l'amenaça que significava per als soviètics els míssils nord-americans emplaçats des del novembre de 1961 a Turquia, estat fronterer amb l'URSS i membre de l'OTAN. Per tot plegat el president rus, Nikita Khruixtxov i el seu govern van decidir assegurar l'illa amb la instal·lació de bases de míssils preparats per portar caps nuclears i amb capacitat per abastar els Estats Units.

La instal·lació dels míssils va ser descoberta per mitjà d'unes fotografies aèries fetes des d'un avió espia estatunidenc. Els analistes de la CIA van assenyalar al president J.F. Kennedy que les estructures fotografiades a Cuba semblaven correspondre a instal·lacions de míssils, encara no operatives per bé que podrien estar-ne en poc temps. El 22 d'octubre de 1962, Kennedy s'adreçà a la nació amb un missatge televisat de 17 minuts on comunicà la decisió d'establir una mena de "quarantena" o bloqueig naval a 500 milles nàutiques (926 km) de les costes cubanes. Així, els Estats Units van desplegar nombrosos vaixells i avions de guerra per la zona, a fi i efecte d'incomunicar l'illa i evitar així que nous vaixells soviètics arribessin a Cuba. Lluny d'arronsar-se, el 24 d'octubre Nikita Khruixtxov dirigí un missatge a Kennedy on afirmava que "...l'URSS veu el bloqueig com una agressió i no instruirà als vaixells que es desviïn".

Amb tot, durant les primeres hores del matí, 30 vaixells mercants soviètics (4 d'ells transportant míssils nuclears a bord) estaven en ruta cap a Cuba. Dos, el Khemov i el Gagarine arribaren, fins i tot, a la línia de bloqueig. Tanmateix, Khruixtxov estimà estratègicament innecessari trencar el bloqueig -ben mirat el míssils ja instal·lats a Cuba suposaven una bona amenaça- i els vaixells soviètics disminuïren la velocitat, alguns giraren cua i altres alteraren les seves rutes.

El 27 d'octubre un avió espia estatunidenc U-2, mentre sobrevolava l'illa, va ser abatut per un míssil disparat pels soviètics des d'una de les seves bases, augmentant encara més la tensió.

Per saber-ne més:

Crisi dels míssils de Cuba (Wikipèida)

La Historia de Cuba desde 1959

 

Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2022 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid