Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
1984 Mor a Tiana la dibuixant i independentista Lola Anglada

1984 Mor a Tiana la dibuixant i independentista Lola Anglada, coneguda com la mareta dels presos

12/09/1984 Tal dia com avui

 Maria Dolors Anglada Sarriera va néixer a Tiana el 1892 i va morir a Tiana tal dia com avui de 1984.

Fou la il·lustradora catalana més prolífica dels anys 20 i la primera dibuixant professional de l'Estat espanyol. Fou també la primera dona il·lustradora de les revistes Cu-cut!, En Patufet, Virolet i La Mainada. Farta dels protagonistes masculins, creà una revista amb protagonista femenina, segons l’ideal noucentista: La Nuri, nom tret d’un personatge de Terra Baixa de Guimerà. Polifacètica artista, fou il·lustradora, escriptora, dibuixant, decoradora, pintora, ceramista, escultora... Per a ella, cap art tingué secrets.

Donà molta importància al llibre il·lustrat, un mitjà que permet arribar a molta gent i plasmar l’univers meravellós que ella mateixa creà per als infants. Il·lustrà llibres d’Oscar Wilde, de Perrault, de Lewis Carroll, de Madame d’Aulnoy, de la Comtèse de Ségur, de Josep Carner, de Carles Riba, de Carme Karr i també llibres pedagògics i per a adults. Com que el que més li interessà fou no dependre d’un text d’altri, el 1920 començà amb Contes del Paradís a escriure contes i il·lustrar-los ella mateixa: històries en què animals, plantes i objectes apareixien humanitzats. S’inspirà en les seves vivències infantils i, en conseqüència, intentà fer-ho tot des de la perspectiva de les criatures.

Aquesta dona catalanista i republicana, compromesa amb el seu art i amb la societat del moment, milità a la Unió Catalanista, de la qual fou secretària d’Acció Cultural i Social des de 1932 i també s’afilià a la UGT i col·laborà en diferents revistes independentistes com Nosaltres Sols!. Va ser coneguda com "la mareta dels presos", per la implicació d'Anglada en les campanyes del moviment antirepressiu a favor dels presos del moviment catalanista radical.

Fou una de les artistes més actives i de més renom abans i durant la guerra civil, especialment després de crear el personatge d’El més petit de tots: una criatura vestida amb granota miliciana, cofada amb una barretina semblant a la republicana gorra frígia de la qual s’escapen uns cabells enrinxolats i indòmits. La figura, que pot ser nen o nena, simbolitza la resistència catalana contra el feixisme. L’obra, editada el 1937 pel Comissariat de Propaganda de la Generalitat, tenia una triple intenció: guanyar-se les simpaties de la comunitat internacional vers la causa catalana, esdevenir la imatge de la Catalunya en guerra contra el feixisme i utilitzar-la com a paradigma dels valors socials malmesos per la guerra. Féu també molts dibuixos acolorits de personatges de la guerra: gent del carrer, milicians i milicianes, brigadistes... amb diferents vestits i atuells. 

El 1978 l’ajuntament de Tiana li organitzà un acte d’homenatge-reparació al qual s’adheriren moltes personalitats del moment. El 1982 la Generalitat de Catalunya li concedí la Creu de Sant Jordi.


Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2019 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid