En aquesta data la vaga general a Pamplona i la resta del País Basc, en protesta pels fets dels Sanfermins, va paralitzar les ciutats basques, especialment Pamplona. La convocatòria d'aturades i mobilitzacions, en què es van produir incidents i topades amb la policia, es realitzava en protesta per la mort de Germán Rodríguez (militant de la LKI) i per les carregues salvatges de la policia del dia 8 de juliol, que van causar més de 100 ferits.
Durant la vaga general de caràcter polític al País Basc i Navarra i es van repetir incidents violents a nombroses localitats dels dos territoris. En una d'aquestes manifestacions de protesta, celebrada a Sant Sebastià dimarts 11 de juliol, va morir el jove d'ideologia abertzale Joseba Barandiaran.
Durant un enfrontament entre la policia i els manifestants a la confluència dels carrers San Bartolomé i la Cuesta de Aldapeta del Centre de la capital guipuscoana, Barandiaran va resultar mortalment ferit de bala al pit i va morir gairebé a l'acte. Una comissió ciutadana, encarregada d'investigar els fets, va acusar uns mesos més tard la Policia Armada de ser l'autora dels trets.1 Les investigacions judicials dutes a terme els anys posteriors van demostrar que el tret havia partit de les files de les Forces d'Ordre Públic, però el cas Barandiaran va ser sobresegut provisionalment 7 anys més tard en no poder ser identificat l'autor dels trets que van acabar amb la vida del jove.
L'ajuntament de Sant Sebastià, davant les sol·licituds de nombrosos veïns d'Astigarraga, va decidir donar el 14 de març de 1980 el nom de Joseba Barandiaran a una plaça d'aquest poble (que aleshores depenia com a barri de Sant Sebastià). En l'actualitat, continua havent-hi una plaça Joseba Barandiaran a Astigarraga.
