Julián Grimau García: militant comunista, nascut a Madrid el 1911 i afusellat a la mateixa ciutat el 1963. A la seva joventut es va militar a Izquierda Republicana. En l'esclatar la Guerra civil va ingressar en el Partit Comunista d'Espanya (PCE). Va passar la guerra a Barcelona, on es va dedicar a tasques policials (el seu pare, Enrique Grimau, havia estat inspector de policia). En ser derrotada la República, es va exiliar a Llatinoamèrica, establint-se posteriorment a França. Va ser un dels dirigents del PCE durant l'època franquista. El 1954, durant el congrés del partit celebrat a Praga, va ser triat membre del seu comitè central. A partir de 1959 es faria càrrec de a direcció del partit a l'interior de l'estat, on va haver de residir clandestinament al llarg de diversos períodes.
La seva activitat el va convertir en una de les persones més buscades per la policia espanyola. Després de la seva detenció va ser torturat i llançat per la finestra per part de la Brigada Políticosocial. Tot i que va resultar molt greument ferit, com això no li va provocar la mort se li va fer un procés judicial la fi del qual estava escrit per endavant i va ser afusellat pel règim franquista en un dia com avui l'any 1963.
La premsa internacional va abocar tota la seva atenció sobre el cas Grimau i va haver-hi manifestacions multitudinàries a diverses capitals europees i llatinoamericanes. Més de 800.000 telegrames es van fer arribar a Madrid demanant la paralització del que es considerava un judici farsa. Encara avui, nombroses ciutats de tot el món preserven la memòria d'aquest comunista madrileny amb carrers i edificis oficials que duen el seu nom.
