Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
1963 El règim franquista assassina el lluitador comunista Julià Grimau

1963 El règim franquista assassina el lluitador comunista Julià Grimau

20/04/1963 Tal dia com avui

Julián Grimau García: militant comunista, nascut a Madrid el 1911 i afusellat a la mateixa ciutat el 1963. A la seva joventut es va militar a Izquierda Republicana. En l'esclatar la Guerra civil va ingressar en el Partit Comunista d'Espanya (PCE). Va passar la guerra a Barcelona, on es va dedicar a tasques policials (el seu pare, Enrique Grimau, havia estat inspector de policia). En ser derrotada la República, es va exiliar a Llatinoamèrica, establint-se posteriorment a França. Va ser un dels dirigents del PCE durant l'època franquista. El 1954, durant el congrés del partit celebrat a Praga, va ser triat membre del seu comitè central. A partir de 1959 es faria càrrec de a direcció del partit a l'interior de l'estat, on va haver de residir clandestinament al llarg de diversos períodes.

La seva activitat el va convertir en una de les persones més buscades per la policia espanyola. Després de la seva detenció va ser torturat i llançat per la finestra per part de la Brigada Políticosocial. Tot i que va resultar molt greument ferit, com això no li va provocar la mort se li va fer un procés judicial la fi del qual estava escrit per endavant i va ser afusellat pel règim franquista en un dia com avui l'any 1963.

La premsa internacional va abocar tota la seva atenció sobre el cas Grimau i va haver-hi manifestacions multitudinàries a diverses capitals europees i llatinoamericanes. Més de 800.000 telegrames es van fer arribar a Madrid demanant la paralització del que es considerava un judici farsa. Encara avui, nombroses ciutats de tot el món preserven la memòria d'aquest comunista madrileny amb carrers i edificis oficials que duen el seu nom.

Rànquings
  1. «La revancha», l’article censurat de López Burniol que recorda les prediccions d’Alexandre Deulofeu
  2. Els "Ponts per la Independència" tornen a desplegar-se a les comarques gironines en plena operació retorn
  3. Pep Musté i Teresa Putellas, homenatjats a la 24a Marxa dels Vigatans
  4. Cent vint-i-cinc anys del primer Onze de setembre combatiu
  5. La Intersindical porta als jutjats el Consorci de Biblioteques de Barcelona per la retallada de drets laborals
  6. Tornen a destrossar el monument a la Sardana de Montjuïc, un símbol de la cultura catalana
  7. El Camp Nou s’omple d’estelades en resposta a l’agressió policial d’Elx
  8. Arbúcies ret homenatge a Blanca Serra i Puig i a Carles Benítez en la presentació de "La Revolució Pendent" el llibre del PSAN-P
  9. Contra l’idealisme relativista: nació i classe
  10. Les biblioteques de Barcelona tanquen l’estiu de vaga denunciant «repressió sindical» i exigint dimissions
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2026 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid