L'origen del Dia de la Dona es va generar en el marc de la teorització socialista. La decisió de convertir aqueixa celebració en una festivitat internacional va anar a càrrec de Clara Zetkin, líder del moviment internacional de dones socialistes fins a l'esclat de la I Guerra Mundial. La seua proposta de creació fou presentada a la II Conferència Internacional de les Dones Socialistes, celebrada el 1910 a Copenhaguen.
Zetkin va aconseguir reforçar els llaços de solidaritat i d’identitat entre les dones socialistes de tots els països alhora que feia de la reivindicació del dret a vot de les dones una demanda internacional. Més tard, a la Revolució Russa de 1917 tindria una gran influència a tots els nivells en el Dia Internacional de la Dona perquè, encara que la festivitat se celebrava des de 1914, va ser el 8 de març del 17 quan les dones russes s’amotinaren davant de la falta d'aliments, i donaren inici al procés revolucionari que acabaria en el mes d'octubre d’aqueix mateix any.
Altres esdeveniments significatius anteriors van confluir en la formació de la consciència feminista i en la concreció del Dia de la Dona Treballadora en aquesta data: la vaga de les obreres tèxtils nord-americanes de 1857, l’incendi de la fàbrica Cotton o el de la Triangle Shirtwaist Company, de Nova York, el dia 25 de març de 1911 (indústria tèxtil on treballaven cinc-centes persones, en la seva gran majoria dones immigrants joves). En aquests fets de 1911 van morir 142 obreres que l’any anterior havien mantingut una important vaga per demanar millors condicions laborals.
