Una idea, una certesa que em rondava pel cap, que he comentat a companys els darrers mesos i que també han compartit, és que el llegat de la lluita independentista, sacrificis, avenços, encerts, lluita, compromís, conquestes, clarificació, símbols... ha estat dilapidat per una generació d’hereus escampa. S’ho han rebentat tot, en benefici propi i de la particular complexitat sectària (allò de l’amiguisme, i de no voler afrontar la realitat ni els conflictes, i sobretot el fet determinant de trobar una sortida confortable a la situació personal).
I ho escric justament avui, un 26 de gener. Perquè és una grandíssima vergonya que tant sofriment, tant sacrifici, tanta lluita, s’hagin dissipat de la mà de trepes i de purrialla que han fet malabarismes per vendre fum i no haver de donar la cara, no comprometre’s. No cal que citi exemples de situacions i actes que han deixat per terra, i a la paperera de la nostra història, individualitats i clans que minuts abans baladrejaven com el qui més. I més que ens hi trobarem.
Els precursors de la lluita independentista ho van donar tot en uns anys molt difícils, i en un dia com avui convé recordar que alguns fins i tot hi van perdre la vida; un exemple que actualment no abunda. Com deia un històric que no anomenaré: ara tothom vol cobrar, i tothom a xumar de la mamella. I ningú –o molt pocs– volen mantenir-se al capdavant ni fer un gest de dignitat solidària si van mal dades, ni tan sols fer la tasca militant d’allò de fer de tot una mica, a canvi de res. Signes del temps i corol·lari de la insolvència ètica que abans apuntava.
La definició del terme hereu escampa és escaient a la situació del nostre moviment polític: la dels dilapidadors, els que desacrediten, difamen, empenyoren, hipotequen el llegat dels seus progenitors o predecessors:
Que no té cura de conservar ni fer prosperar l'heretat.
Hom aplica als hereus malmetedors que disbauxen el patrimoni i esdevenen pobres.
Ha estat un hereu escampa que ha dilapidat la fortuna dels avantpassats
Per a qui ho entengui, no cal afegir-hi molts més sinònims. I si llegim de forma simbòlica l’“herència”, la “fortuna” i el “patrimoni” (llegeixi’s lluita, sacrificis, dignitat, avenços, clarificació política...) de les anteriors expressions, entendrem com aquests hereus escampa del nostre moviment (començant per aquells amb més responsabilitats) han dilapidat greument la dignitat i el progrés de la lluita independentista.
El 2020 vaig fer un article (“Un procés de clarificació”) en què ja al·ludia a la idea de FOC NOU. No en un sentit retòric, de campanya, sinó de necessitat de regeneració profunda per superar el cul-de-sac, el desert actual, on no creixen noves flors ni nous fruits a l’arbre. Però primerament caldrà foragitar-ne els hereus escampa:
Però no siguem pessimistes. Ben mirat, ha sorgit tota una nova generació d’independentistes amb les coses clares, que recull l’esperit de confrontació i de Ruptura que la lluita independentista ha acumulat durant dècades. És, amb tota probabilitat, un foc nou producte d’un procés de clarificació. Un altre.
