Apunts amb llibertat

Les ciutats no desapareixen quan s'enderroquen els seus edificis. Desapareixen molt abans: quan deixem de caminar-les. Quan deixem d'observar-les. Quan els seus carrers es converteixen únicament en espais de trànsit, de consum o d'espectacle. Una ciutat continua existint mentre hi ha algú disposat a recórrer-la sense pressa, a escoltar-ne les veus, a reconèixer-ne la memòria i a descobrir-hi allò que la velocitat amaga. Aquest algú és el flâneur. La paraula francesa podria traduir-se...

Des de ReM (Recuperem Marivent) un any més tornam a reclamar la devolució del Palau de Marivent al poble mallorquí. Tal i com fou la voluntat del seu propietari, l'Ioannes/Joan de Saridakis (enginyer, mecenes d'art, pintor i gravador), qui ens el llegà amb la finalitat que es convertís en el Museu Saridakis i s'hi pogués gaudir de totes les obres que va anar col·leccionant al llarg de la seva vida, entre elles les peces escultòriques de la seva primera companya, Laura Mounier i els seus propis...

Les administracions continuen equivocant-se una vegada més i dediquen la major part de les inversions i els esforços de prevenció a mesures i actuacions que no eviten ni un sol incendi ni els han evitats mai, i per tant no poden denominar-se preventives. Continuar denominant-les així és una falsedat i un frau. Dediquen els seus esforços a eliminar vegetació i obrir dubtosos tallafocs i falses neteges. Centren els seus esforços "a posteriori", quan ja ha fracassat la prevenció i confien cegament...

L'exposició que la UGT ha impulsat a l'antic local del Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria (CADCI) sobre l'Olimpíada Popular de 1936 mereix una valoració positiva. Recupera un dels episodis més internacionals, més valents i més compromesos de la Barcelona republicana. Aquella Olimpíada no va ser una simple alternativa esportiva als Jocs Olímpics de Berlín. Va ser una resposta política al feixisme, una afirmació de l'esport popular i una expressió de solidaritat entre...

Cal arribar abans, consumir més informació, opinar immediatament i passar de llarg abans que el món canviï de pantalla. En aquesta cursa permanent, gairebé hem oblidat una cosa molt senzilla: caminar. No caminar per fer esport. No caminar per arribar a un lloc. Caminar per mirar. Caminar per escoltar. Caminar per comprendre. M'agrada definir-me com un flâneur. No en el sentit del passejant elegant del París del segle XIX, sinó com algú que fa del caminar una manera de conèixer el...

La frase, aplicada sovint a l'art, també serveix per al futbol. Cada vegada que arriba un Mundial reapareix el mateix argument: no barregem esport i política. Però el Mundial és, precisament, una de les grans escenificacions polítiques del món contemporani. Hi ha himnes, banderes, seleccions nacionals, caps d'estat, discursos d'identitat i milions de persones que no només animen onze jugadors, sinó una representació simbòlica del seu país. El futbol, en aquest nivell, no és només esport: és...

Hi ha dates que es converteixen en mites. A Barcelona, 1992 és una d'elles. Se'ns ha explicat tantes vegades que els Jocs Olímpics van transformar la ciutat que gairebé s'ha convertit en una veritat indiscutible. Barcelona es va obrir al mar, es va modernitzar, es va internacionalitzar i es va projectar al món. Aquesta és la història oficial. Però trenta-quatre anys després, potser ha arribat l'hora de formular una pregunta incòmoda: i si aquell any no només haguéssim guanyat una ciutat més...

Quan arriba l'hora dels reconeixements, Catalunya torna a desaparèixer darrere d'Espanya. Durant tres dies ens van repetir que el papa Lleó XIV havia entès Catalunya. Que parlava català. Que havia visitat Montserrat. Que havia beneït la torre de Jesús de la Sagrada Família. Que havia connectat amb la realitat del país. Molts s'hi van afanyar. Mitjans de comunicació, institucions i comentaristes van celebrar cada frase pronunciada en català com si fos una victòria nacional. Semblava que...

És ben cert que els grafittis són una problemàtica que afecta a un bé públic -els trens- i, especialment, a un servei públic -Rodalies. No neguem el problema, ni els costos econòmics directes que implica per netejar-los, ni en termes d'afectació quan els trens estan al taller perquè els netegin deixen d'estar circulant, i això provoca que els trens siguin curts o directament se suprimeixin. Com a usuari, també toca els nassos no poder veure el paisatge mentre es fa el trajecte (i quan ni la...

Hi ha paraules que no són només conceptes, sinó actituds, són decisions, són maneres de viure. Entre totes les virtuts que poden definir una persona o un col·lectiu, n'hi ha dues que, quan es combinen, esdevenen una força imparable: el compromís i la persistència. Sense aquestes dues virtuts, cap dret social hauria estat conquerit, i cap conquesta s'hauria mantingut. Els experts poden discutir què és una virtut, però la realitat és tossuda, ja que una virtut és allò que ens fa créixer com a...