Segons Assemblea per Mallorca (AxM), el "Cànon de la SGAE grava
indiscriminadament a tots els ciutadans, empreses i administracions
públiques, només pel fet de ser sospitosos de poder realitzar una còpia
d'una obra subjecta a propietat intel·lectual" (proposta de moció a l'interior).
Per AxM això es
podria comparar al cobrament de multes de trànsit cada vegada que es
compra un cotxe o a la implantació d'un "Canon municipal" pel qual
s'empresonàs X dies els batles i els regidors d'urbanisme per a
compensar els possibles delictes de corrupció que hagin comès o que es
puguin proposar cometre.
Assemblea per Mallorca (AxM) considera que, per la seva pròpia natura, els documents que crea, tramet, reprodueix, emmagatzema i modifica una administració local, no són subjectes a aquest gravamen atès que es tracta de Patrimoni documental de titularitat pública. A més, recorda que la llei estableix que la compra dels suports esmentats és per a la reproducció de les obres acollides a l'empara de la Legislació de propietat intel·lectual. Aquesta presumpció pot ésser destruïda per una prova mitjançant la qual quedi acreditat que "el suport s'ha emprat per a una altra finalitat diferent de la reproducció d'obres d'autors, que constitueix la causa de tributació".
AxM considera "del tot acreditable que el material adquirit no s'ha emprat ni s'empra per les Corporacions per a la reproducció d'obres protegides per drets de propietat intel·lectual". Així no s'acompleixen els requisits establerts en la llei (TRLPI) per a l'aplicació de la compensació equitativa.
La iniciativa es fonamenta, per l'Assemblea, "en el caràcter indiscriminat i injust d'aquest polèmic impost en concepte de 'Compensació equitativa per còpia privada' que han fallat en favor del dret d'alguns demandants a la devolució de les quantitats abonades en concepte d'aquest Cànon".
A mes, alerta que es podría desenvolupar una cadena de reclamacions de particulars i institucions en contra d'aquest impost "i propiciar, d'aquesta forma, el canvi d'una legislació tan contestada socialment com aquista".
MOCIÓ DEMANANT A L'AJUNTAMENT QUE RECLAMI A L'SGAE ELS DOBBERS RECAUDATS PEL CANÒN DIGITAL
EXPOSA:
1. Atès que fins a data d'avui, l'Ajuntament ha gastat milers d’euros en material de gravació que esta sotmès al gravamen del anomenat Cànon Digital.
2. Atès que el «Cànon Digital», establert en l'art. 25 de la TRLPI, es deriva del contemplat, entre d'altres, en l'article 10 de la DIRECTIVA 2001/29/CE DEL PARLAMENT EUROPEU Y DEL CONSELL de 22 de maig de 2001, relativa a la harmonització de determinats aspectes dels drets d'autor i drets afins als drets d'autor en la societat de la informació (en endavant, DIRECTIVA 2001/29/CE):Per a que els autors i Intèrprets puguin continuar la seva tasca creativa, han de rebre una compensació adequada per l'ús de la seva obra, al igual que els productors, per a poder finançar aquesta tasca. La inversió necessària per tal d'elaborar productes tals com fonogrames, pel·lícules o productes multimèdia, i serveis tals com els serveis “a la carta” és considerable. És indispensable una protecció jurídica adequada dels drets de propietat intel·lectual per a garantir la disponibilitat d'aquesta compensació i oferir l'oportunitat d'obtenir un rendiment satisfactori d'aquesta inversió.
3. Atès l'establert en l'art. 25 TRLPI, en aquesta línia:[...] La reproducció realitzada, exclusivament, per a l'ús privat, mitjançant aparells o instruments tècnics no tipogràfics, d'obres divulgades en forma de llibres o publicacions que amb aquests efectes s'assimilin reglamentàriament, així com els fonogrames, videogrames o d'altres suports sonors, visuals o audiovisuals, originarà una compensació equitativa i única per cada una de les tres modalitats de reproducció esmentades, a favor de les persones que s'expressin en el paràgraf b) de l'apartat 4, dirigida a compensar els drets de propietat intel·lectual que es deixaran de percebre per raó de l'expressada reproducció. Aquest dret serà irrenunciable per als autors i els artistes, intèrprets i executants.L'import de la compensació, conforme a l'establert en l'apartat 2 del mateix article, es determinarà per a cada una de les modalitats, en funció dels equips, aparells i suports materials idonis per a realitzar l'esmentada reproducció, fabricats en territori espanyol o adquirits fora d'aquest per a la seva distribució comercial o la utilització dins d'aquest territori.
4. Atès l'establert sobre el patrimoni documental en la Llei 16/1985, de 25 de juny, del patrimoni històric espanyol (BOE 155, de 29-6-1985, i BOE 296, d’11-12-1985.) :Art. 1.2: Integren el patrimoni històric espanyol els immobles i objectes mobles d’interès artístic, històric, paleontològic, arqueològic, etnogràfic, científic o tècnic. També en formen part el patrimoni documental i bibliogràfic, els jaciments i zones arqueològiques, així com els llocs naturals, jardins i parcs, que tinguin valor artístic, històric o antropològic.Art. 48.1: Als efectes d’aquesta Llei, forma part del patrimoni històric espanyol el patrimoni documental i bibliogràfic, constituït per tots els béns, reunits en arxius i biblioteques o no, que es declarin que integren aquest patrimoni en aquest capítol.
Art. 49.: 1. S’entén per document, als efectes d’aquesta Llei, tota expressió en llenguatge natural o convencional i qualsevol altra expressió gràfica, sonora o en imatge, recollides en qualsevol tipus de suport material, fins i tot els suports informàtics. Se n’exclouen els exemplars no originals d’edicions. 2. Formen part del patrimoni documental els documents de qualsevol època generats, conservats o reunits en l’exercici de la seva funció per qualsevol organisme o entitat de caràcter públic, per les persones jurídiques en el capital de les quals participi majoritàriament l’Estat o altres entitats públiques i per les persones privades, físiques o jurídiques, gestores de serveis públics en tot el que estigui relacionat amb la gestió dels esmentats serveis.
5. Atès, així mateix, l'establert en la Llei 15/2006, de 17 d’octubre, d’arxius i patrimoni documental de les Illes Balears en l'EXPOSICIÓ DE MOTIUS, com en el seu article 10:IV.[...] Entendre què és document resulta fonamental, ja que els documents, formin o no un arxiu o un fons homogeni i es trobin en el suport que es trobin, constitueixen la base del testimoni de les activitats de les institucions […].Art. 10.1. […] Són documents de titularitat pública els que produeixen, reben o conserven en l’exercici de les seves funcions: a) El Govern i l’Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears. b) El Parlament de les Illes Balears. c) Els consells insulars. d) Les entitats locals.
6. Atès que, tal i com s'assenyala en la Sentència de la Audiencia Provincial de Málaga de Màlaga, de 19 de setembre de 2006, la llei (TRLPI) estableix una presumpció de que la compra dels suports esmentats és per a la reproducció de les obres acollides a l'empara de la Legislació Especial, presumpció que por ésser destruïda per prova practicada en contrari, mitjançant la qual quedi acreditat que "el suport s'ha emprat per a una altra finalitat diferent de la reproducció d'obres d'autors, que constitueix la causa de tributació".
8. El supòsit que aquí es planteja és idèntic al resolt per l'Audiència Provincial de Málaga en sentència de 19 de setembre de 2006, atès que de les proves documentals que es podrien aportar, aquí, una per una, si fos necessari, es derivaria que els suports i unitats de còpia adquirits per la Corporació són emprats («generats, conservats o reunits») en l’exercici de la seva funció». És per això que, de la Prova practicada (Certificació de Secretaria, per exemple), però, sobre tot, de la consideració de la documentació que es fa servir en l'Administració per a l'exercici de les seves funcions, en aquest cas, ha de resultar acreditat que el material adquirit no s'ha emprat ni s'empra per la Corporació per a la reproducció d'obres protegides per drets de propietat intel·lectual, pel que no s'acompleixen els requisits en la llei per a l'aplicació de la compensació equitativa.
9. El mes de desembre de 2006, el Jutjat del Mercantil número 1 de Las Palmas de Gran Canaria, va resoldre favorablement ordenant la devolució del importe del canon, 0,88 euros, per suposar el cobrament de l'indegut, en l'adquisició de quatre CD-R verges per un preu total de 3,40 euros.
9. En un cas molt semblant, el passat dia 2 de setembre de 2009, la Magistrada Jutgesa María Teresa Vázquez Pizarro, del Jutjat del Mercantil número 1 de Sevilla va fallar (Sentencia núm. 149/2009) que un altre determinat establiment comercial havia d'abonar a un client demandant la quantitat d'un euro amb dotze cèntims (1,12 euros) en concepte de cànon digital: El demandante adquirió en el establecimiento del demandado el 3 de enero de 2008, cuatro CDS abonando la compensación equitativa prevista en el artículo 25 TRLPI o canon digital por importe de 1,12 euros, reclamando en este procedimiento su devolución ya que no se iban a utilizar para reproducir obras protegidas por algún derecho de propiedad intelectual.
10. Atès que s'ha d'assenyalar que aquesta qüestió és altament problemàtica, fins al punt que existeixen autos prejudicials al Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees en què s'interroga sobre la legalitat de l'aplicació indiscriminada d'aquest Cànon Digital tal i com es fa a l'Estat espanyol: per exemple, l'Auto plantejat per l'Audiència Provincial de Barcelona Auto de 15 de setembre de 2008, per qüestió prejudicial davant del TJCE, sobre «Com s'ha d'interpretar la compensació equitativa prevista en l'art. 5.2.b de la Directiva 2001/29/CE pels casos en que un Estat membre introdueixi l'excepció per còpia privada; si, en el cas que s'opti un sistema de recaptació que gravi amb un cànon els equips, apararells i materials de reproducció digital, és conforme al concepte comunitari de compensació equitativa l'aplicació indiscriminada de l'esmentat cànon a empreses y profesionals que clarament adquireixen els aparells i suports de reproducció digital per a finalitats alienes a la còpia privada; i, finalment, si el sistema adoptat por l'Estat espanyol d'aplicar el cànon per còpia privada a tots els equips, aparells i materials de reproducció digital de forma indiscriminada podria contrariar la Directiva 2001/29/CE, en no existir una adecuada correspondència entre la compensació equitativa y la limitació del dret per còpia privada que la justifica".
11. Atès el caràcter indiscriminat, injust i jurídicament problemàtic de l'art. 25 de la TRLPI, i de la possibilitat atorgada als estats membres per la Directiva 2001/29/CE en l'art. 34:Ha d'oferir-se als estats membres la possibilitat d'establir determinades excepcions o limitacions en casos tals com aquells en què es persegueixi una finalitat educativa o científica, en benefici d'organismes públics, tals com biblioteques i arxius, amb finalitats d'informació periodística, per a cites, per a ús per a persones minusvàlides, per a usos relacionats amb la seguretat pública i per a usos en procediments administratius i judicials. 13. Atès que, de fet, en l'article 25 TRLPI, en el seu apartat 7, s'estableixen tres excepcions per a l'aplicació d'aquest cànon, i s'autoritza el govern de l'Estat a:
"establir excepcions al pagament d'aquesta compensació equitativa i única quan quedi suficientment acreditat que el destí o ús final dels equips, aparells o suports materials no sigui la reproducció prevista en l'art. 31.2".
Per això,
INSTEM A L'AJUNTAMENT:
1. Que es reclami a les empreses proveïdores la quantitat abonada en concepte d'impost («Compensació equitativa») establert en l'article 25 de la TRLPI (conegut popularment com «Cànon digital», o “Cànon de la SGAE”) pels suports i unitats de còpia adquirits d'ençà que aquest impost es ve carregant sobre el preu dels productes arribant, si és el cas, a la demanda per la via judicial.
2. Que es reclami al govern de l'Estat espanyol a la urgent modificació d'una legislació que presumeix la il·legalitat de les actuacions dels ciutadans, i també de les Administracions, amb la urgent derogació de l'article 25 de la TRLPI.
