i l'esgotament de la via estatutària.
Més de 7.000 persones van participar a la manifestació que cada any organitza l'Esquerra Independentista (Endavant, CUP, CAJEI, Maulets, SEPC i Alerta Solidària). La manifestació va ser encapçalada per regidors de les CUP, que s'afegeixen com a organitzadores de la convocatòria,consolidant la unitat de l'EI i mostrant-se com a alternativa a d'altres partits suposadament independentistes, així com per militants independentistes represaliats com Jaume Soler i representants del món cultural com el cantautor Cesk Freixas. El nombre d'assistents en aquesta marxa va aconseguir superar les mobilitzacions de Diades anteriors, fet que es va repetint any rere any i que respon a la creixement progressiudel projecte de l'Esquerra Independentista. Aquest fet, juntament, amb l'escassa assistència a la convocatòria d'ERC -que va aplegar uns centenars de persones- i la participació, per segon any, d'un bloc sobiranista, evidencia l'aposta de la immensa majoria dels manifestants per la ruptura amb els Estats Espanyol i Francès. Un fet que genera contradiccions entre les faccions d'Esquerra més sobiranistes, descontentes amb les renúncies nacionals del seu partit, i les que aposten fermament per desenvolupar un Estatut que suposi la continuïtat de la via autonomista. Així doncs, la Diada d'enguany ha estat la millor mostra de que el suport a l'autonomisme ha disminuït notablement, mentre que l'aposta ferma per la independència creix sense parar. En paraules del portaveu unitari de l'Esquerra Independentista Martí Majoral, “A tots aquests grups i opcions polítiques que ahir es deien nacionalistes, van passar a dir-se sobiranistes i que ara veuen que la única via possible és la independència, jo els diria: doncs benvinguts companys! Ja era hora que us n'adonéssiu”.
La marxa va finalitzar al Passeig del Born on va tenir lloc el tradicional acte polític de l'EI, que aquest any va destacar pel seu dinamisme, ja que tan sols s'hi va realitzar un parlament, l'unitari. Així, Martí Majoral va destacar quatre fronts de lluita en què l'EI ha participat durant l'any:l'estudiantil, que ha estat impulsat pel Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans; la coordinació per fer front a la crisi capitalista, on l'EI ha demostrat que la seva aposta per la construcció del socialisme segueix intacta desprès de 40 anys d'existència; l'antirepressiu, on s'hi destaquen els casos de Jaume Soler, imputat per la crema d'una pantalla gegant a Terrassa on l'Ajuntament de la localitat tenia intenció de retransmetre-hi un partit de la selecció espanyola de futbol, Jona de l'Eixample, que té una petició fiscal de 8 anys per manifestar-se contra l'especulació o el cas d'en Karim de Vilanova, que será empresonat durant 50 dies per negar-se a pagar una pena multa. El quart front al qual es va referir el portaveu va ser l'antipatriarcal, del qual va destacar lluita en la defensa del dret al propi cos com a resposta als atacs en contra de l'avortament per part de l'Esglèsia i els sectors ultracatòlics.
A més de la convocatòria de Barcelona, l'Esquerrra Independentista també va organitzar una manifestació a Lleida amb més de 400 persones, a Girona
comptà amb l'assistència de 4000 persones i, finalment, l'EI va convocar
una marxa a Reus, que va comptar amb la participació de 1000 assistents.
En total, l'Esquerra Independentista ha aconseguit mobilitzar més de 12.000 persones arreu del Principat de Catalunya.
CAJEI