Ja voldria jo un tan alt grau de generositat i de militància entre
els que denfadadament ens diem no violents perquè som cristians. Quanta
gent, per por a arriscar la vida, cerca aixopluc sota la capa de
no-violència i de principis evangèlics i així el cristianisme esdevé un
refugi de covards. Vergonya hauríem de tenir davant els homes com Oriol
anomenant-nos cristians, en comptes de sentir-nos incòmodes de
participar en el funeral d'un partidari de la lluita armada"
El 9 d'abril de 1976, a la parròquia de la Concepció de Barcelona, Lluís Maria Xirinacs
va fer una homilia de record d'Oriol Solé Sugranyes, militant
anticapitalista del MIL (Movimiento Ibérico de Liberación) i fugitiu de
la presó de Segòvia que fou mort a trets per la Guàrdia Civil a
Burguete (País Basc). Xirinacs recorré a la història de Mataties,
del clan dels Macabeus, que recull l'Antic Testament, per tal d'honorar
el lliurament i el sacrifici d'Oriol Solé Sugranyes i la seva família.
Ja aleshores, fou processat per dir en veu alta el que mantindira al
llarg dels anys.
L'homilia fou publicada pel col·lectiu Pax Christi i es pot consultar al fons històric del MIL
que custodia el CEHI-UB i també es pot llegir, fragmentàriament, a les
p.164 i 165 del llibre del periodista Joquim Roglan "Oriol Solé, el Che
català. Vida, fugida i mort d'un revolucionari" (Edicions 62:
Barcelona, 2006) -un relat que és interessant llegir i contrastar junt
amb la crítica demolidora que féu Sergi Rosés Cordovilla, qui qüestionà la mitificació i l'apropiació "nacionalista" de la figura d'Oriol Solé Sugranyes.
Rellegint el text d'aquella homilia, hom pot comprendre i contextualitzar molt millor les paraules del discurs que Xirinacs pronuncià al Fossar de les Moreres l'11 de setembre de 2002 i que són el motiu pel qual avui dia el poder establert menysprea la seva memòria i criminalitza qualsevol intent de reconeixement públic de la seva aportació a la llibertat de la Nació catalana.
